Es parla de l’Espanya buidada, tot i que també hi ha la Catalunya buidada. Però a banda de la població que perden les zones rurals, també hi ha l’altra Espanya (i Catalunya) buidades i no precisament en el sentit del nombre de població, sinó en quant a coneixements i manca d’esperit crític i de cultura de l’esforç, i en alguns casos, d’ètica i moral (a banda honroses excepcions).
Es parla de la societat del coneixement i l’anomenat ‘Open Data’, però el sistema educatiu està de ‘rebaixes’ per quant cada cop s’exigeix menys esforç i es prescindeix de matèries que ajuden a pensar alhora que no s’acaben d’incorporar matèries útils per la vida diària.
El mateix ‘coaching’ (influït per la filosofia) tracta de la necessitat d’aprenentatge, encara que el terme va néixer als transports i logística a Hongria (els ‘Kocs’ que transportaven gent) i posteriorment estès al camp universitari (per denominar al professorat que orientava els estudiants), als esports (als Estats Units als anys 50 i 60 els ‘coachs’ com encarregats d’entrenar equips incloent els aspectes mentals i emocionals), a l’empresa i la psicologia.
Si el mateix filòsof Plató (una de les bases del ‘coaching’) deia que el cos humà és el carruatge, el ‘jo’ és l’home que el condueix, el pensament són les regnes i els sentiments són els cavalls, el nostre cos físic és sols la carcassa, els pensaments i ànima són l’energia, i nosaltres som qui hem de conduir les regnes de la nostra vida, en una jornada on el coneixement en totes les dimensions (acadèmica, professional, moral i vital) serà el nostre capital immaterial com un dels factors de producció en l’economia, i també serà el nostre escut. Depèn de nosaltres mateixos que donem tombs a problemes que ni han succeït i que, ben pensats, potser mai seran i que no solucionarem patint d’antuvi. El que hagi de ser, serà depenent d’allò que fem nosaltres en base a allò que ens dicti el cor.