Doncs sí, encara que “post mortem”, però la formació política fundada el 2006 a Catalunya successora del Foro Babel, ha triomfat.
No hi fa res que elecció rere elecció li baixin diputats, directius i afiliats; que desaparegui de parlaments com l’andalús i que a les enquestes electorals perdi bous i esquelles no vol dir que la seva raó de ser, la seva tesi fundacional basada en l’atac al català per terra, mar i aire amb l’objectiu de convertir-lo en residual a Catalunya no sigui un tema ben viu, de present i de futur. I és que, per activa o per passiva, tothom s’ha apuntat al carro: vox, pp, socialistes, funcionaris, cossos policials, tribunals… fins i tot exigint el compliment de sentències i resolucions judicials injustes, sectàries i invasives en una matèria que no els correspon per ser matèria de pedagogs, lingüistes, i en últim terme, de la comunitat educativa i de les autoritats acadèmiques i polítiques.
Per altra banda hem de reconèixer que el baix nivell en l’aprenentatge i ús social del català té nombroses causes, moltes de les quals atribuïbles principalment als successius governs de la Generalitat: inaplicació generalitzada de la immersió lingüística en català, manca d’inspeccions i de reforços a escoles i instituts, supressió d’oferta atractiva i actual en català de la nostra televisió pública, deixadesa legislativa des de fa molts anys amb un desesperat intent in extremis d’apagar el foc del 25% per mitjà d’una Llei de llengües oficials a l’escola i un Decret llei que defineix els projectes lingüístics amb la pretensió de concentrar en el Departament d’Educació totes les responsabilitats acadèmiques i judicials de tots i cadascun del projectes escolars que han de confeccionar el centres.
Però, com ja resulta habitual, tornem a fer tard…
Josep-Maria CURRIÀ