A Lleida gaudim d’un llarg eix comercial que des de antuvi ha estat també el centre vital i social de la ciutat, tanmateix avui en dia, un cop tanquen al capvespre i festius, i més ara al estiu, les portes i les persianes els establiments comercials, el espai es buida progressivament, oferint de sobte una imatge de inseguretat i també de deixadesa, per la brossa acumulada en espera de l’actuació dels serveis de neteja, que acaba convertint-lo en un lloc hostil i poc atractiu tant per els ciutadans locals com per els visitants. Quan adés i en altres localitats, aquests espais centrals en aquestes hores són propicies per l’esbarjo i la trobada.
De raons ni ha moltes i variades, la climatologia no ajuda, tanmateix la expansió de la ciutat i les modes han generat nous centres de trobada, com ara la Zona Alta o Cap-Pont, però mes enllà d’això hi ha un fet diferencial que és si més no sorprenent, ja que quan arriba les nou hores del vespre la majoria de terrasses obertes durant la jornada comercial, s’afanyen en tancar, al llarg de tot l’eix, tant se val la plaça de Sant Joan, Paeria, Catedral, carrers Major, Sant Antoni, Magdalena etc., no sé si en base a uns horaris fixats per les ordenances municipals o com lliure albir dels propietaris del establiments, per garantir els horaris de descans dels empleats, malgrat això si romanguessin oberts un parell o tres d’hores més, podrien servir de pol d’atracció tant pels ciutadans com pels turistes accidentals per gaudir de les hores més fresques del dia al cor de la ciutat.
Potser això sol no es suficient per revitalitzar dit espai, i àdhuc també cal vetllar per descans dels ciutadans, però un perllongament del l’horari de tancament de les terrasses, sens dubte ajudaria a optimitzar-lo, sé que estic qüestionant unes activitats privades que es mouen per les lleis del mercat, al mateix temps sóc conscient que tot està condicionat per moltes traves administratives, les ordenances han aplicar-se amb criteris que faciliten la convivència i eradiquin les actituds incíviques, però a vegades cal tenir flexibilitat per a desenvolupar-les.
De fet Lleida, pateix una sèrie d’inèrcies que fan que activitats lúdiques i comercials que en altres llocs tenen èxit aquí llangueixen i desapareixen, no en sé les raons, poden ser múltiples i cal analitzar-les, però el teixit social se’n ressent i empobreix, i no tot es qüestió, encara que també de la minva evident del poder adquisitiu i del nivell de rendes.
Jordi Testar Juncà