Una de les excuses més usades, quan es retreu a algú la seua manera de comportar-se, és allò de “és que jo sóc així!”.
És veritat que el tarannà de cadascú és el fruit resultant de l’ambient en què hem crescut i on ens hem anat construint. Però no ha de servir mai per justificar lo injustificable. Molts dels personatges triomfadors en la societat actual, van tenir infanteses tèrboles, complicades, aparentment impossibles de modificar i se’n van sortir. Un dels primers fets que cal entendre i acceptar, és que no es pot agradar, ni desagradar, a tothom.
Cap canvi no es produeix d’un dia per l’altre, ni sempre és fàcil sortir-se’n sense patir alguna esgarrinxada o alguna ensopegada més o menys forta.
També es pot donar el cas que, després de l’esforç esmerçat per canviar, del camí recorregut per encaixar en un ambient que pensàvem que ens havia de fer feliços, ens trobem amb l’evidència que no som com aquella gent enlluernadora, admirada per bona part de la societat en què vivim. Això no ha de significar haver perdut cap batalla sinó simplement que no era la nostra guerra.
Abans d’enfrontar-se a una voluntat de canvi, cal mirar endins, analitzar allò que es veu, valorar les pròpies qualitats i, tenint-ho clar, entendre que, per damunt de tot, l’important serà sempre conservar la pròpia identitat i ser feliç.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA
|
|