Quan comences a no tenir res clar, comences a veure-hi clar. David Bowie, quan cantava el seu “Changes” (canvis), deia que, abans dels canvis, un s’ha d’enfrontar a si mateix per saber per on ha de començar a fer canvis. Els canvis hi són, i són al teu abast, però tu els has d’abastar, fer~te’ls teus i donar-los forma. Si somies canvis sense passar a l’acció, els somnis passaran de llarg, lluny de tu.
Si vols fer teua la teua vida, comença per dissenyar-la al teu gust, fent que contingui tot allò que tu vulguis que tingui. Ens diuen que la intel·ligència “artificial” resoldrà els nostres problemes. Molt bé, llavors, què passa si lo que jo vull ha de ser natural? Ens ofereixen llibertat, més temps per a nosaltres, per fer allò que ens vingui de gust. A canvi de què? A canvi de regalar la nostra intimitat a uns petits ordinadors que, ben instal·lats a casa, saben tot lo que volem, lo que fem, que potser no és això la intimitat?. Volen que cada dia depenguem més de les màquines.
Si un infant s’acostuma a jugar amb els amics, no li caldran pantalles per ser feliç, oi? Amb ben poc i la seua imaginació en té més que suficient. Potser no és bonica una posta de sol natural i efímera? Quina és la millor companyia? La d’un gran cotxe o la d’una gran persona? Una part important de la pròpia vida consisteix a fer realitat somnis durant el dia i projectes, que es vesteixen de somnis mentre es dorm, durant la nit. Somia doncs, i viu!
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA