El món teixeix camins que ens porten a tot arreu, i sempre n’hi haurà un per a cadascun i per a cada ocasió.
Conscientment, o no, triem, en seguim un i, sovint, ens adonem que n’hi ha uns altres que també condueixen al mateix lloc. Hi ha un munt de motius per fer la tria i un munt de tries per escollir. Pot ser busquem una ombra per protegir-nos del sol o tot just el contrari. Potser cerquem camins planers o, sentint-nos forts, triem forts pendents i grimpem de pressa com un cabirol. Mai no critiquis ningú per les seves decisions, sobretot perquè desconeixes les seves raons, que, de ben segur, seran tan vàlides i encertades com la teua. Al cap i a la fi, l’important és arribar on volem, oi?
Mentre anem fent via, si algú es creua amb nosaltres, se’ns brinda l’ocasió, que hem d’aprofitar sempre, d’establir un diàleg. Conèixer altres persones ajuda molt i cal no deixar escapar l’ocasió de conèixer-nos a nosaltres mateixos, una mica més. Per a que el diàleg sigui profitós, hem de sintonitzar els cinc sentits amb l‘altra persona i, si n’hem perdut l’hàbit, reaprendre a escoltar.
Si tenim sort, pot passar que, escoltant, descobrim un horitzó divers d’aquell que ens havia atret al principi. Sense dubtar-ho ni un moment, seguim la pròpia intuïció; ella sempre l’encerta i, per això, ens regala les sensacions amb més poder de seducció, per a que quedem atrapats per la bellesa del nou paisatge descobert.
El cor bategarà més fort, l’avidesa de descobrir és el sentiment que ens impulsa a seguir, per gaudir.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA