En el dret administratiu, la descentralització suposa la transferència i titularitat de funcions entre Administracions diferents i la desconcentració és una forma jurídica-administrativa per la qual una Administració (estatal, autonòmica o local) centralitzada en la capital corresponent amb organismes o dependències pròpies passa a prestar serveis o desenvolupar accions a diferents zones d’un territori determinat per tal d’atansar més la prestació de serveis als llocs de residència de les persones usuàries i alhora descongestiona el poder central.
Un exemple seria l’edifici de la Universitat a Cervera, actualment propietat de la Generalitat, ubicat a un centre neuràlgic del poble que allotja l’institut de Secundària ‘Antoni Torroja’, la UNED, l’arxiu comarcal, la biblioteca comarcal i el dipòsit d’arxius del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB (amb titularitats de vàries Administracions), tot i la deixadesa institucional i la reclamació municipal de que l’edifici passi del departament d’Ensenyament al de Cultura.
Tanmateix, en nom del desitjat equilibri territorial de Catalunya, de no patir el ‘centralisme’ barceloní i d’acord amb les realitats socioeconòmiques, caldria una major desconcentració d’unitats, organismes i entitats de la pròpia Generalitat cap altres indrets de Catalunya, sobretot cap a l’Alt Pirineu i la Catalunya Central (on de fet ja hi han serveis territorials de varis departaments repartits a capitals comarcals sense centralitzar-los en una única capital de província o vegueria) i sobretot les capitals de comarca més orientals de la província de Lleida (Tàrrega, Cervera, etc).
A tall d’exemple, es podrien desconcentrar les centrals de biblioteques, estacions de trens, centres d’investigació o alguns hospitals de renom actualment ubicats a Barcelona o altres capitals de província, etc. Veurem.
Toni Yus Piazuelo