Potser a alguns ciutadans de Lleida ens sembla que queda molt lluny aquell 2017 on governava el PSC a la Paeria, i el primer d’octubre el seu Paer en cap, el Sr. Àngel Ros, al voltant de les 11 del matí i tot sortint de missa assegurava que l’actuació de les forces policials sobre els seus ciutadans, que en un estat democràtic volien exercir el sacrilegi de votar, estava sent del tot proporcional.
A la tarda, davant la violència exercida, tingué la decència de suspendre el castell de focs que posava fi a les festes de Sant Miquel.
Sembla que queda molt lluny aquell 11 de desembre del 2017 que uns uniformats, amb el permís de la judicatura, del ministre de cultura del Reino d’Escanya i del conseller de la Generalitat de Catalunya que no era altre que el mateix ministre via execució del 155, assaltaven el museu de Lleida per endur-se tot un seguit d’obres que convenia deixar d’exposar i guardar-les a pany i clau en algun lloc fosc i humit.
Sembla que queda molt lluny aquell 11 de desembre del 2018 quan el Paer en cap, el Sr. Fèlix Larossa, que havia recollit molt a gust el testimoni de la dimissió del seu predecessor, va gosar anar al Museu de Lleida per commemorar el primer aniversari de l’espoli que ells mateixos havien fet possible amb el seu suport al 155. Les seves primeres paraules van intentar blanquejar la tasca de la Paeria i del PSC en aquest afer, i dic les seves primeres paraules perquè no va tenir ocasió de continuar amb el seu discurs, ja que un servidor i la major part dels assistents no volíem ser enganyats i ens va agafar un atac de tos.
Sembla que queda molt lluny aquell 2019 on governava el 155 a la Paeria, i tal volta, potser hi estem més a prop que mai.
Molta força a totes aquelles persones que no pensen exercir el seu dret a vot el pròxim 28 de maig.
Molta força i moltes cues de pansa a totes aquelles persones que pensen que com pitjor, millor.
Molta força a totes aquelles persones que durant quatre anys no podran ni opinar ni criticar les accions de l’ajuntament, ja que han decidit renunciar a participar-hi.
Molta força a totes aquelles persones que pensen que exercir el vot és un dret que ens ha caigut del cel.
Molta força a totes aquelles persones que han dimitit de poder decidir el seu futur col·lectiu i pensen que la dictadura és una novel·la negra que algú va escriure, però que realment no va existir.
Molta força, perquè quatre anys callats se’ls faran molt llargs.
Jordi Alsina i Aubach
Activista i Independentista de Ponent