El terme francès ‘Banlieue’ denomina el conjunt dels municipis que envolten les grans ciutats, concentrant des dels anys 60 en un principi la població burgesa resident lliurement per fugir del bullici de la gran ciutat convivint amb gent obrera, immigració europea i de l’èxode rural francès.
Tot i que n’hi han de burgeses i acomodades i d’obreres o humils, avui dia les ‘banlieues’ s’associen a llocs socialment desfavorits i amb gran concentració d’immigració no europea (sobretot magrebina i africana). Zones de gran contrast visual i social que són clau per entendre l’actual malestar a aquestes barriades, i que mostren l’evident i convenientment oblidada discriminació classista (incloent la practicada per gent posturera suposadament ‘solidària’), vist en les amples zones verdes fent les vegades de murs sibil·lins entre barris de les mateixes barriades.
I com a l’any 2005, les ‘banlieues’ franceses han tornat a l’actualitat arran de l’assassinat d’un noi d’origen immigrant, provocant una revolta que tothom veia venir entre la indiferència de la classe política. Incendiats nombrosos cotxes, edificis públics (biblioteques incloses), atacades vàries comissaries i saquejats molts comerços, barrejant la legítima denuncia dels abusos policials i les injustícies socials amb la violència gratuïta aprofitada per escampar la brutalitat delinqüencial, demostra que amagar la realitat sense abordar les sumes de circumstàncies amb culpables a tot arreu no fa desaparèixer uns problemes que caldrà afrontar: l’abandó dels barris pobres amb altes taxes d’atur i pobresa, permissivitat amb la delinqüència, pèrdua de valors, descontrol fronterer, mala política d’integració multicultural, etc. I és qüestió de temps que aquesta ‘olla a pressió’ esclati del tot, encara que el Sistema permeti activar la ‘vàlvula’ puntualment per deixar escapar el ‘vapor’ del descontentament social…sense canviar res.
Toni Yus Piazuelo