El passat 28 d’octubre es van produir manifestacions estudiantils contra l’assetjament escolar i el suïcidi el 14 d’octubre de Sandra Peña, jove estudiant de 14 anys. El lema que encapçalava la manifestació a Lleida deia: “Ja n’hi ha prou de bullying escolar i dels discursos d’odi”. Els manifestants va protestar contra l’assetjament escolar i els discursos d’odi, però no van dir res de la causa que els produeixen.
El psiquiatra Àngel Pedra va dir que l’assetjament escolar “sempre ha existit, però ara amb les xarxes s’ha intensificat”. Silvia Peneque, portaveu del Govern de la Generalitat defensava els protocols existents en la lluita contra l’assetjament escolar. Tant els manifestants com els protocols dels governs reconeixen l’existència d’una epidèmia, però ni piu pel que fa al seu origen.
Pertanyem a una societat espiritualment atea, però tradicionalment religiosa. Jesús, als tradicionalment religiosos del seu temps els va dir: “Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites” (Lluc 11: 44). Ser religiós professional no vol dir que es cregui en Déu. Religiositat externa de cara a la galeria és sinònim d’ateisme. Ens agradi o no a aquesta nostra societat se li poden aplicar les paraules que Jesús va dir als religiosos dels seus dies: “Hipòcrites! Bé va profetitzar de vosaltres Isaïes, dient: Aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honora de llavis, però el seu cor és lluny de mi. Però m’adoren en va perquè ensenyen com a doctrines els manaments dels homes” (Mateu 15: 7-9). Aquesta societat teòricament teocràtica empastifa de corrupció tot el que toca. Només sap lluitar, encara que malament, contra els efectes, entre aquests, l’assetjament escolar.
David, escollit per Déu per a ser rei d’Israel, de qui segons la carn procedeix el Fill de Déu encarnat en la Persona de Jesús, va cometre adulteri amb l’esposa d’un militar que es trobava en el camp de batalla. Fruit d’aquesta relació adulterina la dona va quedar embarassada. Amb el propòsit d’amagar el seu pecat David va ordenar al general de l’exèrcit que posés el marit ultratjat en un lloc de màxim perill perquè sigui l’enemic l’encarregat de matar-lo. Així va ser. Quan va saber que el soldat que li feia nosa havia mort, va fer portar la viuda a casa seva. “Però allò que David havia fet era malvat als ulls del Senyor” (2 Samuel 11: 27). Mitjançant el profeta Natan el Senyor amonesta David. Fruit d’aquesta reprimenda escriu el Salm 51 on manifesta públicament penediment pel seu crim comés. Entre altres coses reconeix: “Heus aquí, en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare”. Aquest text explica la causa de la rebequeria dels infants malgrat que els pares no ho vulgui reconèixer. “En pecat em va concebre la meva mare”, explica el mal comportament del fills que s’agreuja en el transcórrer els anys. “¿Com netejarà un jove el seu camí? Observant la teva paraula” (Salm 119: 93). Com pot un infant entrar en contacte amb la paraula de Déu si els seus pares no li ensenyen? A causa de la ignorància dels pares els fills creixen sense saber res de l’amor de Déu. Menors d’edat han estat condemnats per pertànyer a bandes de delinqüents!
Àngel Pedra, psiquiatre, diu que quan una víctima de l’assetjament es suïcida, “en alguns casos els assetjadors “demanen assistència psicològica”. Això vol dir que els assetjadors encara els queda una mostra de sentiment. Que no han arribar al total enduriment del seu cor. Hi ha una esquerda per la que s’hi pot introduir l’amor misericordiós de Déu. Un cop introduït l’amor de Déu en el cor d’un assetjador aquest comença a estimar els seus companys com a ell mateix. Un cop l’amor de Déu s’ha instal·lat en el cor de l’assetjador canvia radicalment el concepte que té d’ell mateix: “Purifica’m amb hisop, i seré net, renta’m i seré més blanc que la neu. Fes-me escoltar el goig i l’alegria, i s’alegraran els ossos que vas trencar. Amaga el teu rostre dels meus pecats, i esborra totes les meves iniquitats. Oh Déu, crea en mi un cor net, i renova dins meu un esperit ferm. No em llencis lluny de la teva presència, i no em prenguis el teu Esperit Sant. Torna’m el goig de la teva salvació, i aferma’m amb un esperit noble” D’aquesta experiència en surt una persona nova que en lloc de buscar satisfacció fent mal als seus companys “ensenyaré als transgressors els teus camins, i els pecadors es convertiran a tu” (Salm 51: 7-13). En lloc de sembrar odi escampa l’amor de Déu que restaura els seus companys angoixats per diversos motius.
Octavi Pereña Cortina