Com sers socials que som al llarg de la vida ens trobem al nostre camí amb un gran nombre de persones, algunes de manera esporàdica i ocasional, mentre que amb altres teixim uns vincles més o menys profunds i duradors, però amb el temps és com si tots passessin per un sedàs, alguns resten visibles a la superfície mentre que la majoria se escolen cap al anonimat.
Es per això que quan vivim en una ciutat d’unes dimensions fàcilment abastables com és Lleida, és fàcil retrobar-se amb vells coneguts i anar fent-ne de nous, fins teixir una xarxa de relacions socials prou ampla. Malgrat tot, cal dir però que la majoria d’ aquests coneguts sovint no arriben tan sols a la categoria de saludats, alguns per desídia i altres per convicció.
El cercle d’amistats reals sempre és reduït, tanmateix no ho és tan el de les coneixences, aquesta xarxa no és una cosa estàtica, amb el pas dels anys se va expandint i transformant, això pressuposa que segons les vicissituds i les circumstàncies de la vida ens apropen o ens allunyen els uns dels altres, tan és així que sovint alguns saludats adquireixen després, nomes la categoria de coneguts, altres simplement al perdre el contacte els oblidem, fins el cas que amb les modificacions que sofertes en el físic al llarg del temps, no som capaços de reconèixer-los a un pam del nas, altres han deixat la ciutat, alguns malauradament fins hi tot la vida i ja resten perduts a la memòria.
Tanmateix cal tenir en compte que la nosaltres mateixos som resultat de la interacció amb els altres per el que no es pot menysprear ningú, ja que fins hi tot les trobades i les relacions mes trivials i escadusseres, van construint la nostre història, formen la nostra memòria i ens ajuden a definir qui som.
Es per això que cal valorar i fomentar aquestes relacions de petita intensitat perquè sempre poden significar una aportació al creixement personal mutu, així quan expandim aquestes relacions a més d’esplaiar-nos, ajudem a expandir l’empatia envers altre, millora l’autoestima, i fomenta una millor convivència per a una bona salut social
Jordi Testar Juncà.