JOAQUIM UREÑA. «L’instint de pintar».
«Així em relaciono amb el món, explico el que m’interessa, el veig, el sintetitzo, i ho expresso usant el realisme, amb el procediment de l’aquarel·la, i usant els grans formats com una eina més.
Crec que ens trobem amb la dictadura de l’abstracte i ara amb els muntatges, la pintura de façanes, molts cops amb un llenguatge hiperrealista derivat de projectes, per no parlar del furor, la invasió de multitud de vídeos sembla que la pintura actualment no té sentit, que és una cosa periclitada, jo penso que la màgia d’un traç sobre un paper sempre tindrà vigència, els nens petits s’expressen d’aquesta forma.
Sempre pinto del natural, m’enfronto a el tema en directe, siguin els grans formats que impliquen un gran risc i fatiga, o els petits apunts que realitzo assegut en una terrassa per descansar.
Gaudeixo pintant al carrer conegut, que d’alguna forma faig meva.
¡Al pintar del natural no em plantejo copiar la realitat, sinó analitzar-la i tractar d’expressar allò que m’ha emocionat, i si aconsegueixo transmetre-ho en el meu quadre amb els menys elements i menys pinzellades possibles, és quan em sento satisfet, tot i que sempre son millorar-lo en una propera obra, i segueixo pintant».