INFANTS ENXARXATS

Els Mossos d’Esquadra detecten dos casos per setmana de difusió de fotos de menors a Lleida. Internet, mòbils, Smartphones, whatssaps, són dispositius altament connectats que poden facilitar-nos gairebé instantàniament informació. En aquest sentit són estris que poden donar-nos la informació que necessitem rebre amb molta rapidesa i sense necessitat de moure’ns de casa o de l’oficina. Alhora tenen un perill ja que la informació que se’ls subministra és gairebé indestructible. S’ha de ser molt curós a l’hora d’introduir-hi dades de tipus personal, siguin o no de tipus eròtic.

El sergent Xavier González Espinet, responsable de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat assegura que “una de les problemàtiques més freqüents és el cas del menor que ha enviat a una persona del seu entorn una fotografia de caràcter íntim…els menors ha de saber que quan es fan un selfie i l’envien poden perdre el control sobre aquesta imatge”.

Ens espantem davant l’alarma que es crea quan infants i adolescents s’envien fotos íntimes que es converteixen en bumerangs que els colpeixen. Quin exemple donen els adults als menors? Quin model són els pares pels fills? Recentment s’ha descobert l’assetjament a celebritats nord-americanes. A casa nostra tenim els casos d’Olvido Hormigos, regidora de Los Yemenes que va gravar i enviar imatges de situacions que mai s’haurien d’haver produït i, de  Telu Campos, presentadora de televisió. Què els poden dir aquestes dones als seus fills? ¿Com poden justificar les seves immoralitats? Com poden explicar als seus fills el perillós que és enviar per Internet fotos íntimes si han caigut en la trampa de l’exhibicionisme? 

En nom de la llibertat i de que som amos del nostre cos i que amb ell podem fer el que vulguem, estem banalitzant el sexe. No és estrany, doncs, que infants que naixen i es crien en famílies on es parla del sexe de manera degradant i envoltats d’imatges que objectiven la dona i l’home i que de tant repetir-ho arribin a la conclusió que aquesta sigui la vertadera manera de practicar el sexe. No ens ha de fer estrany que els Mossos d’Esquadra diguin que l’edat mitjana dels menors implicats  en la tramesa d’imatges comprometedores sigui de 12 a 15 anys.

Avui, amb al negació en massa de Déu i de la seva Llei s’ha creat una societat mancada de pudor: “Aversió de l’ànim envers allò que pot ofendre la decència, també la modèstia” (Diccionari Manual de la Llengua Catalana de d’Institut d’Estudis Catalans). Quan s’atempta una i altra vegada contra el pudor, les celebritats s’encarreguen d’ensenyar que és normal mostrar públicament les parts íntimes dels cossos amb vestits que tapen poc i amb transparències que ho ensenyen tot, fins i tot presentant-se nues en públic, es crea una adició al sexe que és insaciable. Mai no se’n té prou. El profeta Jeremies  descriu amb aquestes paraules una societat que viu pel sexe: “Cavalls atipats, lascius, cadascú renilla vers la muller del seu proïsme. ¿No t’he de castigar per aquestes coses? Declaració del Senyor. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com aquesta? (5:8,9).

Tot segui cito uns textos bíblics que si són assumits pels pares els podran ajudar a instruir els seus fills sobre el sexe i no esperar que sigui la pornografia que aprofitant-se del buit educatiu s’encarregui de fer-ho de manera degradant i perjudicial per aquells que rebin i acceptin les instruccions tan pernicioses per la seva salut moral.

Què fill meu? ¿I què fill de les meves entranyes ? No donis a les dones la teva força, ni els teus camins a allò que destrueix els reis” (Proverbis 31:2,3).

“Que el matrimoni sigui honorat en tot, i el llit sense taca, Déu judicarà els fornicaris i els adúlters” (Hebreus 13:4).

“Perquè aquesta és la voluntat de Déu, la vostra santificació, que us abstingueu de la fornicació, que cadascú de vosaltres sàpiga posseir el seu vas en santificació i honor, no pas en passió de concupiscència com els gentils que no coneixen Déu (1 Tessalonicencs 4:3-5).

Victòria Villamil diu: “El trastorn sexual compulsiu també anomenat trastorn hipersexual, pot destruir  la vida d’una persona tal com l’addicció a l’alcohol o les drogues”.

Valerie descriu la seva experiència d’addicta al sexe: “Per a molts l’addicció al sexe és una forma d’automedicació per esborrar l’angoixa, la desesperació i la por paralitzant que obsessiona des de la infantesa. Amb el propòsit d’alleugerir la soledat i la por de no ser estimada, buscava l’amor en llocs equivocats. Per la meva addicció al sexe vaig arruïnar dos matrimonis. Vaig perdre la feina, la meva casa i em vaig quedar al carrer”. Després d’una dècada de travessia per la foscor Valerie va intentar treure’s la vida amb una sobredosi de medicaments.

Banalitzar el sexe i utilitzar-lo com automedicació per amagar els problemes porta a empitjorar la situació perquè de les flames un en llença a les brases. Els experts diuen que la infelicitat creixent és la causa de l’enviament de fotos íntimes i de l’addicció a Internet. Els afectats per les escenes gens gratificants que viuen a casa intenten suplir el dèficit familiar amb el succedani que els ofereix la xarxa amb el resultat nefast de fer-se addicte al sexe en línia.

Octavi Pereña i Cortina