PREPAREM LA SETMANA SANTA.

Hem utilitzat aquests comentaris setmanals, entre altres coses, per parlar del significat de la Quaresma i de la importància de les confraries i germandats en les manifestacions externes de les devocions cristianes. En el d’avui parlarem de la preparació de la Setmana Santa, i encara en quedarà un altre per referir-nos a la festa central dels cristians, la Pasqua de Resurrecció.

Totes aquestes glosses estan influïdes per les circumstàncies sanitàries en què viu la nostra societat. Sembla que no podem o no hem d’oblidar el que passa a la nostra vora i tenir una mirada cristiana davant dels esdeveniments, per molt durs que siguin. La fe que professem sustenta la nostra vida i és un suport segur per afrontar les condicions del sofriment, de la solitud i de la mort que tan sovint ens colpegen. Hem escrit i ens han dit moltes vegades que la fe no pot anar per un camí diferent al de la vida. Necessitem ser coherents entre el que creiem, el que celebrem i el que vivim. És per això que quan ens preparem per a la Setmana Santa, busquem un revulsiu des del lloc més profund del nostre cor perquè tot no es quedi en l’aparença o en l’expressió externa de la nostra devoció.

Voldria concretar una mica, intentant evitar que aquestes breus orientacions semblin un receptari que ajudi a tranquil·litzar la consciència. Busquem sempre l’essencial o, com a mínim, el que és important.

1. Els cristians hem d’assistir a les celebracions litúrgiques de les nostres parròquies. L’experiència cristiana no es redueix només a una adhesió mental a unes veritats, sinó a l’alegria de la celebració de Jesucrist que ens aporta llibertat, confiança i fortalesa per  la vida diària.
2. Els cristians hem d’aprofitar aquests dies per  revisar la nostra vida, evitant el mal i practicant el bé. Aquesta revisió ens porta a rebre la gràcia del perdó en el sagrament de la penitència. No tingueu mai por a l’acte de la confessió! És l’alegria, la gratitud i la misericòrdia del perdó de Déu pel qui es penedeix i comença un nou camí.
3. Els cristians hem d’explicar els moments de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús a tots els  que viuen amb nosaltres. Si no veiem els passos de Setmana Santa als carrers, busquem en les il·lustracions dels llibres la manera d’acostar la vida del Senyor a tothom. És una espècie de catequesi familiar que no podem oblidar.
4. Els cristians hem de dedicar temps a l’oració: amb la lectura de textos de la Sagrada Escriptura, amb el silenci domèstic, amb la repetició de petites devocions familiars. Tot contribueix a situar la nostra vida en la presència de Déu.
5. Els cristians necessitem canviar de vida. Emmirallant-nos en Jesucrist, volem eliminar la mentida i buscar la veritat; volem aplicar la proximitat i la tendresa en les relacions amb els nostres germans; volem fugir de l’insult i manifestar el reconeixement i l’afecte pels altres; volem dedicar part del nostre temps a un servei concret a la comunitat; volem fomentar la comunió i la fraternitat com una exigència radical de la nostra fe.

No en tingueu cap mena de dubte: si actuem així, els altres se sorprendran de la nostra actitud i admiraran el nostre comportament. És una immillorable oportunitat per preparar i adequar la nostra vida al que va viure Jesús durant els últims moments de la seva existència temporal.

                                              +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.