L’alumnat de primer comença el curs el 30 de setembre amb un 65% de presencialitat

El curs 2020-2021, l’alumnat de primer de la Universitat de Lleida (UdL) tindrà un 65,7% de classes presencials, mentre que l’estudiantat de la resta de cursos un 61,6%. Aquests percentatges són fruit de l’execució dels criteris que recull l’addenda al marc per a la planificació de la docència a la UdL curs 2020-21, aprovada avui pel Consell de govern.

Les directrius bàsiques del document tenen a veure amb la implantació d’un model de docència mixta que combini classes presencials i virtuals, tot prioritzant la presencialitat a primer curs, en activitats de caire pràctic i en assignatures amb un nombre reduït d’alumnat.

Les activitats presencials per a un mateix grup s’han de concentrar en franges horàries per reduir el nombre de dies que els estudiants hagin de venir físicament a la UdL, mentre que les no presencials es faran en l’horari establert. L’addenda recomana fer-les mitjançant videoconferències síncrones (on l’estudiantat hi participa simultàniament) que s’enregistraran perquè puguin estar posteriorment a disposició de l’alumnat.

La capacitat de les aules s’ha definit a partir de l’aplicació d’un distanciament físic d’1,5m entre persones i l’ocupació màxima de l’aula en base a 2,5m2 per persona. Si amb aquesta ordenació no s’aconsegueix una distància mínima d’1,5m, serà obligatori l’ús de mascareta.

El document recomana al professorat ser proactiu en adaptar noves metodologies docents, com ara la docència inversa, l’aprenentatge basat en problemes, l’ús de simuladors virtuals, aixi com intensificar l’avaluació continuada de les matèries, ha explicat el vicerector d’Ordenació acadèmica, Francesc Giné.

Durant la sessió telemàtica d’avui, el Consell de govern també ha aprovat el calendari acadèmic general de la UdL de graus i màsters per al proper curs, així com els dels diferents centres, que s’han modificat pel retard de la selectivitat enguany i el consegüent retard de la matrícula de primer curs.

Així, les classes per a l’alumnat de nou ingrés començaran el 30 de setembre a Lleida, el 29 a Igualada i el 22 al centre adscrit Ostelea (Barcelona). Les sessions de benvinguda per l’alumnat de centres propis tindran lloc el 24 i 25 de setembre.

Pel que fa als altres cursos (2n, 3r, 4t), la majoria de titulacions comencen les classes el 21 de setembre, a excepció de les de Ciències de la Salut, INEFC i Ostelea que ho faran el 14. «Iniciar el curs el 21 de setembre significa començar una setmana més tard de l’habitual. Es fa perquè el primer curs no vagi massa descompassat de la resta, la qual cosa pot generar importants problemes logístics a l’hora de programar els exàmens», ha afegit Giné.

D’altra banda s’ha donat el vistiplau al nomenament de dos nous doctorats honoris causa: un, per a l’economista lleidatana Lourdes Beneria Farré, professora emèrita de la Universitat de Cornell (Nova York, Estats Units), i un altre per a l’investigador agrònom Frank Forcella, professor associat de la Universitat de Minessota (Estats Units).

Nascuda a la Vall de Boí, Beneria –Creu de Sant Jordi (2018) i medalla Narcís Monturiol (2003)- serà honoris causa de la UdL a proposta del departament d’Economia Aplicada “en ser considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització”. Doctora en Econòmiques per la Universitat de Columbia (Estats Units), ha col·laborat com assessora en organismes com ara l’Organització Internacional del Treball (OIT) i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM). Entre les seues publicacions, destaquen Feminist Economics (2012) i Gender, Developement and Globalization. Economics as if all people mattered (2003).

Forcella és llicenciat en Biologia per la Northeastern University de Boston i doctor en Botànica per la Universitat d’Oklahoma (Estats Units). El departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la UdL l’ha proposat per la distinció en ser considerat “un dels màxims experts sobre ecologia de males herbes d’arreu del món”. Centra la seua recerca en temes com ara l’expansió de plantes invasores, el banc de llavors de males herbes del sòl, la millora de sistemes d’ajut a la decisió o la modelització del microclima.

El consell de govern ha aprovat 7 convocatòries d’ajuts destinats a l’estudiantat (de mobilitat acadèmica, d’introducció a la recerca, de formació i acreditació d’una tercera llengua, per a estudiants amb necessitats especials per discapacitat o excepcionals, beques salari, per habitatge i desplaçament, així com per a alumnat en situacions socioeconòmiques greus), per un muntant de 424.000 euros, un 29% menys que en la convocatòria del curs passat, tot i que els ajuts per a estudiants en situació precària augmenten en 5.000 euros).

La reducció es deu a la difícil situació econòmica del sistema universitari català a la qual se suma la rebaixa d’un 30% dels preus de les matrícules, ha explicat la vicerectora d’Estudiants i Ocupació, Montse Rue. «