Com ja va fer en l’interrogatori inicial, ha dit que la seva prioritat no és sortir de la presó –tot i considerar-la «il·legítim»- sinó «lluitar per avançar en la resolució del conflicte polític». «No renuncio a la meva condició de pres polític», ha dit. Però ha enviat un missatge d’esperança, i ha dit que està convençut que Catalunya «no caurà en la frustració». També ha tingut un record per als seus fills i ha dit que treballarà perquè visquin en «un país millor i més lliure, això ens unifica a tots els sers humans».

Manté la crida a la «mobilització permanent»

També seguint l’estela de tota l’estratègia de la seva defensa, ha afirmat que el que està en qüestió són drets fonamentals de manifestació i reunió i de llibertat d’expressió. I ha reconegut que el 20-S va fer crides a la «mobilització permanent». «Clar que sí, i ho torno a fer», ha dit, pronunciant en català: «Catalans, catalanes, mobilització permanent, cívica, que sempre sigui aquesta la nostra voluntat de millora de la societat». Segons Cuixart, la seva actuació no mereix «cap retret penal» i considera que, si és així, «anem malament en aquest país».

I ha defensat també el dret d’autodeterminació. «És la lluita del segle XXI de ciutadans que no volen renunciar a què el país decideixi el futur», ha manifestat.

També ha fet una crida a la concòrdia dels «pobles d’Espanya» i ha dit que es nega a «odiar» ningú. «Estem obsessionats en buscar un enemic», ha lamentat. També ha defensat la desobediència civil per protestar contra els poders de l’Estat i ha dit que el problema que té la societat és, precisament, el contrari: l’obediència civil. I ha citat problemes com l’ecologisme o la crisi migratòria.

Cuixart també ha tingut paraules per a l’acusació «franquista» de Vox, i ha dit que està en «connivència» amb el govern del PSOE a través de l’acusació de l’advocacia de l’Estat. I ha denunciat que l’extrema dreta estigui «acusant els demòcrates que amb més o menys encerts defensem la democràcia que compartim entre tots».

Crítiques al rei 

El president d’Òmnium també s’ha referit al discurs del rei el 3 d’octubre i ha dit que va ser un discurs «d’enorme decepció». «El rei va renunciar al paper de concòrdia i va perdre l’oportunitat de denunciar la brutalitat policial», ha afirmat.

Per contra, ha dit que es va «alegrar» quan va escoltar en l’informe final el fiscal Jaime Moreno parlar dels 1.000 ferits que van votar l’1-O. «Ja era hora que reconeguin també els ferits, és un exercici de responsabilitat de la fiscalia», ha afirmat.