Lluitar contra muntanyes

Si al seu dia marees de voluntaris/es netejà sense descans el cru vessat pel petrolier ‘Prestige’ a Galícia, o la gent que col·labora en la neteja de boscos i camins afectats per l’incivisme, amb víctimes d’atemptats, recentment gent anònima per rescatar el petit Julen de 2 anys atrapat a un pou, malauradament trobat sense vida després de 13 dies a 71 metres sota terra, o la gent que ara lluita contra els focs intencionats a Cantàbria (autèntic terrorisme i antipatriotisme que exigeix endurir penes). I és que darrera cada història hi han herois i heroïnes. De totes aquestes tragèdies se’n fan ressò els mitjans de comunicació, incloent gent convertida de la nit al dia en experta en enginyeries de tota mena sortint de la crítica constructiva per anar cap a l’obscenitat menystenint desplegaments humans constituïts en el més valuós: autèntiques ‘Enginyeries Humanes’. Finalment queda relatar el què passa, què ha fallat, què es podia millorar, etc. Tot és millorable però davant conjuncions de la Naturalesa no sempre hi ha muntanya contra la que poder lluitar ni barrera per l’imparable. Queden, llavors, les imatges d’un país bolcat amb els drames familiars i també agrair a tota aquella gent voluntària i professional amb dies sense menjar, ni descansar, ni poder tornar a casa seva, aportant logística, materials i la pròpia força humana, empresariat altruista, associacions de dones, bombers, equips de psicologia, enginyers de mines, policies, guàrdies civils, herois sota terra com els 8 miners de la brigada especial d’Astúries que van lluitar en va, contra la imponent muntanya de Totalán on era el petit Julen (alhora demostrant una solidaritat fa temps no vista entre pobles Ibèrics), etc. I amb més enginyeria humana també cal lluitar contra muntanyes de la Crispació Política, marejades de la Divisió o Focs de la Discòrdia que alguns sectors s’entesten a crear i atiar contra la seva pròpia gent per encobrir foscors i debilitar pobles. Continua cega el teu camí.

Toni Yus Piazuelo