EXPOSICIÓ. Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia, al Museu de Lleida. Fins al 22 de juliol.

El diàleg entre les obres del museu i les de Guinovart s’estableix ja sigui per la matèria, per la iconografia, o bé per qüestions formals o conceptuals. En total, una quarantena d’obres que es relacionen de diverses formes, tot i pertànyer a cronologies molt diferenciades. Un poètic escrit de l’antropòleg i escriptor català Adrià Pujol teixeix les complicitats entre les peces del Museu de Lleida i les obres de Guinovart.

Entre les obres exposades de les col·leccions del Museu de Lleida destaquen el Crist de Manyanet, habitualment ubicat a les sales del romànic del museu, acompanyat en aquesta ocasió per la imponent peça Creu Guitarra de Guinovart; una casulla de vellut de seda brodada amb sedes policromes (segles XV-XVIII) dialoga subtilment amb la peça La falç LLum i Memòria; un relleu d’alabastre del taller de Bartomeu de Robió, que representa l’escena de la resurrecció dels morts (c. 1360-1365); un revestiment de ciri pasqual, del segle XVI, pintat a l’oli sobre fusta, conversa amb l’emblemàtica peça de l’Espai Guinovart d’Agramunt LLum d’Oli I; o l’obra de Josep Guinovart El retaule de Jerusalem, dipositada al Museu de Lleida per la Generalitat de Catalunya l’any 2009 i que per primera vegada s’exposa al costat de la seva homòloga Retaule de Jerusalem II. Tret del Crist de Manyanet, la resta d’obres del museu que s’exposen es conserven habitualment a les reserves del museu, i alguna, es mostrarà per primera vegada.

L’Any Guinovart

Comissariat per l’escriptor i crític d’art Àlex Susanna, l’Any Guinovart commemora els 10 anys de la mort de Josep Guinovart, l’any 2007. L’objectiu de la programació és redescobrir i reivindicar la seva figura i el seu llegat així com posar de manifest la personalitat polièdrica de l’artista.

Josep Guinovart és un exponent de l’avantguarda plàstica del país a la segona meitat del segle XX i ha estat un artista difícil d’encasellar, polifacètic i prolífic, que va deixar una extensa obra que va diversificar cap a la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme. Guinovart es reinventà constantment i va concebre la seva obra com un procés de recerca inacabable pel que fa a l’ús de tècniques, suports i materials. La seva obra és profundament compromesa amb el seu temps, el seu país, la seva cultura i el seu ofici.

Textos dels àmbits de l’Exposició

La natura era tot desordre i desconcert, fins que no van arribar els sensibles, l’artista, la bruixa i el devot, disposats a brandar una batuta de conjuntura, per crear la il·lusió d’un domini tant ecològic com incert. El pinzell, la mà de morter o l’exvot, branden, tant li fa. La natura és un cafarnaüm, si no se n’ausculta la partitura oculta que del tumult n’arrenca les harmonies de la percepció, escorces i gorgs enllà, a cel batent o a la gruta més negra. Fixada al pentagrama per l’artista, per la bruixa i pel devot, amb l’ajuda del foc, de l’aigua, la terra, l’aire i l’èter, aleshores la natura se’ns apareix amb un vernís de congruència, al capdavall com un cafarnaüm amb estil.

Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia

Litúrgia, que vol dir servei públic. Una prestació al detall, Guinovart endins, i a l’engròs, Guinovart enfora. La fusta i l’argila, el pigment i el filferro són estadis de l’aparent desordre natural. El cordill i el vidre, també. El mico no deixa de ser un caprici transitori del desconcert estès. Guinovart relliga les matèries, intangibles per tangibles. Mirem la seva obra i sembla que finalment descansarem, a recer d’un ordre artístic. Però tot plegat és un miratge. Ens ha dut al ball una estona. El crucifix esdevé guitarra i el càntir n’aprèn del capitell. Al bagul hi ha tauromàquia, on abans hi havia secrets. El rasclet ja no llaura la terra, llaura la tela. La falç que brilla per la llum muta en ungla de lluna, l’ungla que titil·la pel reflex metàl·lic que fa la falç. El mico Guinovart es pregunta qui és, tot mirant-se la cua que acaba de perdre, bellugadissa davant seu, com la cua d’una sargantana, d’aquella sargantana del petit Guinovart no ha deixat mai d’escuar. Un mico que, tan bon punt pren consciencia del que vindrà, alhora pren consciencia del que no canviarà per més que faci discursos, de la branca estant, a la confraria del públic mut, fantasmal. La munió que deambula per la galeria de ciutat, amb un braç lligat a l’esquena.

FITXA DE L’EXPOSICIÓ

Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia

Sala d’exposicions temporals

Exposició coorganitzada conjuntament amb l’Espai Guinovart d’Agramunt. La mostra, emmarcada dins la programació de l’Any Guinovart, presenta un diàleg entre objectes de les col·leccions del museu i obres de Josep Guinovart.

Amb el suport de:_Ajuntament de Lleida i Diputació de Lleida

INFORMACIÓ GENERAL

Horaris: dimarts, dimecres, dijous i dissabtes, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h (a partir de l’1 de juny, tardes de 17 a 19h); divendres, diumenges i festius, de 10 a 14 h. Tancat els dilluns no festius