Balaguer, l’angle mort de Catalunya

SENYOR DIRECTOR;

Aquest dimarts s’anunciava la reactivació de l’eix transversal ferroviari que, un cop més, deixava Balaguer i la Noguera fora del mapa de les grans inversions. Sembla un mal sistèmic: els qui governen sovint no miren més enllà de l’A2 i l’AP7. Aquella ciutat que ha estat capdavantera en indústria és avui, per a la Generalitat, un simple lloc de pas, una reserva de paisatge i, indiscutiblement, l’angle mort de les infraestructures catalanes. Que ens deixin fora de l’eix ferroviari és una de tantes de les quals ja no sembla que ens comptin, si més no ja érem descomptats abans; de fa anys i pels diferents colors que han governat la Generalitat.

Aquesta proposta ferroviària connectarà viatgers i mercaderies pel mig del país, però ignora les dues valls del Pirineu i la Noguera, barrant el pas a la reindustrialització de les nostres terres. Tot i que si connectarà amb Cervera, Mollerussa i Tàrrega, no opta per Balaguer. Si ens tallen les vies de creixement —com ja va passar amb la C-25, l’eix transversal — ens condemnen a la decadència demogràfica i a la fuga de talent. No ens ho podem permetre. Sembla que s’hagin oblidat de Balaguer, hauria de ser el node per articular tota la Catalunya interior amb el Pirineu.

No és temps de lamentar-se, és temps de reivindicar i liderar. Com a candidat a paer en cap, no em quedaré de braços plegats esperant un tren que no arriba o l’ampliació d’un polígon que no arranca. Exigim la compensació històrica que se’ns deu i convertir la Noguera en el Triangle Industrial de Ponent. Això passa, inevitablement i entre d’altres, per completar el desdoblament 2+2 de la C-13 (Lleida-Balaguer) i transformar la C-26 (Alfarràs-Balaguer) i la C-53 (cap a Tàrrega) en vies ràpides que ens connectin directament amb l’A2. Només així els nostres polígons, com el de Campllong, podran competir en igualtat de condicions per atraure la indústria i la logística que avui ens passen de llarg.

Tanmateix, aquesta visió que demano per Balaguer, no es pot quedar dins les muralles de la nostra ciutat, cal anar més enllà. De què ens servirà ser capital, si no acompanyem els nostres municipis veïns? Tenim la comarca obstruïda de projectes incomplerts d’anys i anys per la burocràcia i per la desídia d’uns quants. És inacceptable que les obres de l’eix de Comiols, que havien d’estar enllestides el 2025, encara siguin encallades en projectes i memòries mentre Artesa de Segre i Ponts esperen una connexió digna. No podem permetre que el nord de la comarca se senti abandonat.

Des de Balaguer, vull liderar un front comú on alcaldes i regidors de tots els colors, empresaris, entitats i societat civil diguem prou. La Noguera no pot ser el pati del darrere de ningú. Cal que ens fem valdre amb un pla d’infraestructures integral que vagi des de les valls del Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana fins a les connexions amb Barcelona i amb el Port de Tarragona via Montblanc, o ens continuaran veient passar des de la finestra d’un tren que mai s’aturarà a casa nostra.

Kevin Bruque i Domínguez, candidat a l’alcaldia de Balaguer