ELS 150 TENEN PODER: SÓN INDEPENDENTS

ELS 150 TENEN PODER: SÓN INDEPENDENTS. I ho han demostrat ara i abans. Tant se val que la Generalitat o el Ministerio de Transportes els digui que tal dia hi haurà trens o s’aturaran: ells faran el contrari perquè són independents i de facto  tenen tot el poder per fer el que els plagui allà, però sobretot aquí.

El fet que entre els morts  també hi hagi alguns companys seu fa que les seves arbitrarietats siguin més comprensibles, si bé calia que prèviament ho acordessin amb els seus representants i els seus superiors. Recordem una dada: el noranta per cent dels maquinistes que estan a Lleida hi són de passada, i com a molt, aguantaran tres anys fins que se’n tornin a casa seva com també ho fa la resta de  funcionaris estatals destinats aquí encara que de Madrid ens en destinin a centenars.

Quina sort tenen els 150. En tres-cents anys Catalunya ha intentat aconseguir una part del poder, i arribar a la independència però no ha estat possible tot i que ho ha intentat diversos cops, sobretot pactant, però les negatives de la potència colonial sempre les ha acompanyat amb un repertori de violències.  Cal dir però que des d’aquí els nostres dirigents sempre s’han fet enrere la qual cosa no els ha estalviat fortes represàlies personals i polítiques.

I això que com a colònia disciplinada ens concentrem a treballar amb cos i ànima «para dar mayores glorias a España», tot i  que un de cada quatre ciutadans de Catalunya viu en una situació de pobresa inclosos els infants. Amb tot, la metròpoli no té miraments i ens condemna a ser qui paga més impostos, més peatges, més taxes aeroportuàries, matrícules universitàries més cares, qui paga més mútues sanitàries per les llistes d’espera, més i més; i per contra som els que rebem menys inversions, tenim menys funcionaris, i patim infraestructures precàries que ja han col·lapsat.

La nostra situació a l’est peninsular lloc on hi ha la segona i tercera ciutats més importants i dinàmiques de l’Estat, aquestes ciutats continuen sense un enllaç ferroviari directe mínimament digne si els usuaris no fan el tomb per Madrid… Mentrestant l’AVE arriba a moltes ciutats espanyoles amb molts menys habitants i poca activitat econòmica, situació que resulta molt costosa per la poca rendibilitat social i econòmica.   

I quaranta anys després que la Unió Europea demanés a l’Estat construir el corredor mediterrani i concedís a Madrid molts milions per a la seva construcció, encara no el tenim perquè aquests milions s’han invertit en bona part a la capital de l’estat i voltants. L’expert Joan Amorós pronostica que com a molt serà un corredor de segona categoria que col·lapsarà per la mala planificació i poca previsió de futur atès que a més de viatgers ha de ser bàsic per al transport de mercaderies al centre d’Europa. 

Em pregunto quina valoració dels ferrocarrils sortiria ara a Catalunya si a finals d’any va sortir una nota de 4,2 per rodalies RENFE i un 7,6 per Ferrocarrils de la Generalitat? I la cosa no té pinta de millorar, a la vista que en la nova societat amb l’Estat, Madrid, (la RENFE), en té la majoria que decideix. I és que Madrid sempre ho té tot «atado y bien atado» 

Per últim només constatar que les dites: «Qui paga mana, o Pagant Sant Pere canta», a Catalunya no es compleixen. Quina  creu!

P.S  El dia de lliurament del present escrit a aquest mitjà es produeix  una veritable perla informativa revelada per l’ínclit comissionat per rodalies, Sr. Pere Macias, que no em puc estar de divulgar: Al final del primer dia de vaga, amb que ens han amenaçat els que realment manen a Espanya, tres sindicats de maquinistes, la desconvoquen perquè el ministre Puente els concedeix tot i més, i el Sr. Macias revela a TV3 que el grau de desgavell i precarietat delictiva de tot plegat és degut a que, si bé els maquinistes sempre passen informació de les anomalies detectades  a la seva empresa RENFE, aquesta no les passa, o no les passa bé, a ADIF que és qui les ha de reparar. I afegeix el Sr. Macias que també influeix que són empreses diferents i que hi ha un problema CULTURAL, perquè la idea de l’empresa era construir línies, no fer circular trens.

A la vista de tot plegat ofereixo de franc una possible solució. Donat que les dues empreses són molt espanyoles i estan molt a Madrid, des de Catalunya podríem pagar un servei de missatgeria que transportés directament les anomalies arribades a RENFE i les traslladés a ADIF, evitant així la creació d’una altra empresa amb 50 funcionaris que fes el trasllat. Si tot plegat no fes plorar seria per riure!!!

Josep M. CURRIÀ

ANC Lleida