ENQUESTA. El CEO conclou que «els votants de Vox i Aliança cada cop s’assemblen més», amb un 22% dels vots sumats

La franja d’edat d’entre 18 i 24 anys és la que més dona suport a tots dos partits, amb una intenció de vot sensiblement superior a la mitjana que reben del conjunt de la població. El 12% dels joves han manifestat que votaran Aliança, i el 13%, a Vox, unes proporcions a l’altura del PSC i ERC, els dos partits que lideren la intenció de vot –un indicador que es refereix a les respostes recollides abans dels càlculs posteriors per obtenir una estimació del resultat real dels comicis.

Pel que fa al principal problema de Catalunya, tots els partits diuen que és l’habitatge, excepte tant Vox com Aliança, que situen la immigració com el neguit més important que té el país, amb un 26% i un 29%, respectivament –sobre el conjunt dels votants, només un 10% veu els nouvinguts com el principal maldecap. Pels d’Abascal, la inseguretat ciutadana també està per sobre de l’habitatge, mentre que pels d’Orriols, els dos temes estan al mateix nivell.

Homes, de dretes i consumidors de xarxes socials

Les coincidències entre les dues formacions també arriben a la font d’informació política diària. Mentre que el gruix de l’electorat s’informa sobretot per televisió, els de Vox i Aliança –així com els de la CUP– ho fan principalment per les xarxes socials, en un 43% i un 51% dels casos, respectivament.

Quant al gènere dels votants, els dos partits es tornen a trobar, ja que els homes són els qui tendeixen més a apropar-se a totes dues organitzacions polítiques. Un 10,7% d’homes afirma que apostarà per Aliança i un 8% d’homes, mentre que els percentatges entre les dones cauen al 6,3% i al 5,7%, respectivament.

Tots dos col·lectius també s’autoubiquen a la dreta en l’escala ideològica, amb un 7,2 sobre 10 en el cas de Vox –sent 10 l’extrema dreta– i un 5,7 pel que fa a Aliança. La mitjana catalana és de 4,3, més a prop de l’esquerra. En europeisme, tots dos electorats també se situen a nivells similars, per sota de la mitjana.

L’eix espanyolista i catalanista i els estudis, les grans diferències

És en els eixos catalanista i espanyolista on sorgeix la gran diferència entre les dues formacions. Mentre que Aliança se situa en un 8,1 sobre 10 en catalanisme i un 3,8 en espanyolisme, Vox es queda en el 5,7 i el 7,7.

La tercera onada del 2025 del baròmetre d’opinió pública del CEO també mostra diferències clares en la forma de relació entre Catalunya i Espanya preferida per uns i altres, amb un 77% de simpatitzants dels d’Ignacio Garriga desitjant que Catalunya sigui o bé una regió sense competències o una comunitat autònoma, cosa que només vol un 25% dels d’Orriols. No obstant, malgrat el discurs independentista d’Aliança, només un 48% dels seus votants prefereixen la sobirania plena a la resta d’opcions, uns valors més baixos que a ERC, CUP o Junts.

Una altra divergència entre totes dues forces és la llengua primera, que en el cas dels votants d’AC és majoritàriament la catalana i en el de Vox, la castellana, i també el nivell d’estudis, més alt en el cas d’AC. Un 10,1% de les persones amb educació superior afirmen que votaran Orriols, mentre que només un 3,9% ho faria a Vox. En canvi, un 8,2% dels qui tenen estudis primaris faria costat a Ignacio Garriga i un 4,7, a la força independentista. En grandària del municipi, Aliança arrossega més aviat votants de poblacions petites, mentre que Vox es fa més fort entre les grans.

Votants que aposten per totes dues forces extremistes depenent dels comicis

Les diferències en aquest sentit no són suficients perquè hi hagi gent que es plantegi votar a l’altra formació d’extrema dreta. En concret, un 14% de simpatitzants de Vox té Aliança com a segona opció, i el percentatge és del 16% viceversa.

A més, Rodríguez Teruel ha destacat «l’aparició» d’un vot dual entre uns i altres. Segons les estimacions de la seva institució, «entre el 5 i el 10%» de l’electorat d’aquest sector podria decidir fer costat a Aliança al Parlament i a Vox al Congrés, una cosa que fins ara no hauria passat, i que podria canviar si la formació d’Orriols acabés presentant-se a les eleccions generals.

El director del CEO ha explicat que tant els uns com els altres comparteixen altres trets ideològics, com ara la impugnació de l’actual ‘statu quo’ polític –és a dir, el rebuig al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, o al cap de l’executiu català, Salvador Illa–, el pensament que l’economia va a pitjor, la desconfiança en la gent que coneixen, de les realitats oficials, dels coneixements científics o universitaris o dels mitjans de comunicació tradicionals.

També, segons Rodríguez Teruel, creuen que hi ha una classe política que està «esborrant el país que havien conegut o que havien idealitzat», mitjançant l’arribada de la immigració o els canvis tecnològics.

Transferència de vots entre Junts i Aliança

Pel que fa a la transferència de vot de Junts a Aliança que preveu el baròmetre –un 21% dels simpatitzants fins ara dels de Carles Puigdemont canviarien en favor d’Orriols–, Rodríguez Teruel ha dit que aquest col·lectiu «no té característiques sociodemogràfiques molt definides» i només s’observa que aquest canvi tendeix a produir-se més entre la gent menor de 50 anys.

L’enquesta apunta que Junts perdria l’hegemonia a les demarcacions de Girona i Lleida i que Aliança passaria a ser primera força a totes dues circumscripcions.