El Mil·lenari de la tradició musical a l’Abadia de Montserrat ha fet que el Cor del Segrià es converteixi enguany en una descoberta. Es tracta de sis cançons populars que es conserven a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, l’original del qual es troba a la biblioteca del monestir montserratí.
L’àrea de Cultura del Consell Comarcal del Segrià encarregà el director i compositor Robert Faltus que preparés un repertori vinculat al Mil·lenari i el resultat ha estat la recuperació d’aquestes sis peces pel concert que diumenge dia 23 de novembre tindrà lloc al Celler de Raimat a les 18.00 hores. “És com si un vaixell hagués estat al fons del mar durant segles, contenint un tresor que fins ara ningú havia descobert”, explica Faltus, director i compositor d’origen eslovac, que viu a Catalunya des de fa 20 anys.
Faltus es va submergir en el treball de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una institució de començaments de segle XX promoguda per l’Orfeó Català. Ho explica: “De dos en dos, senyors i senyores de Barcelona preocupats perquè no es perdés la música catalana feien allò que anomenaven ‘missions’ i que consistia en anar pels pobles per recollir les cançons pròpies de cada indret”.
“En el cas del Segrià, els dos senyors van ser el folklorista i etnòleg Joan Amades, autor del Costumari Català, i Joan Tomàs, sotsdirector de l’Orfeó i músic a més de folklorista. “Vaig trobar que havien recollit vuit cançons i finalment al concert del Cor del Segrià en farem reviure sis”, comenta.
Les cançons que amb el concert del Cor del Segrià es rescaten de l’oblit són: Isabel (Alguaire), Rossinyol (Alguaire), Carrer amunt (Puigverd de Lleida), La dida (Sudanell), La dansa (Alcarràs) i Nit de vetlla (Aitona).
Faltus explica que “els temes de les cançons Isabel, Rossinyol i Carrer amunt són el laments i la tristesa pels matrimonis de conveniència, mentre que La dida parla de la mort d’un nen, que en aquest cas va morir en caure dels braços de la dida al foc a terra. La cançó d’Alcarràs és un ball rodó i la d’Aitona és una nadala. Són temes força comuns en les cançons populars, però aquestes peces desperten molt d’interès. La Nadala d’Aitona, per exemple, té una melodia i una lletra molt singulars”.
El Cor del Segrià aplega en aquesta edició de 2025 un total de 115 cantaires, voluntaris que provenen de les 13 corals que participen al cicle Segrià Corals: Coral Estels d’Almacelles, Coral Veus del Roser d’Almacelles, Coral Flor d’Espígol de Rosselló, Coral Noves Veus de Seròs, Coral Sant Bartomeu d’Alpicat, Coral La Lira de Torres de Segre, Coral La Primavera d’Artesa de Lleida, Coral Clamor de Soses, Coral Bellcamp d’Alguaire, Coral l’Alzina d’Alcarràs, Coral La Palometa de Puigverd de Lleida, Petit Cor Cantator de Torrefarrera i Coral Montserratina de Raimat.
Els cantaires hauran fet cinc assajos a Raimat i Faltus subratlla que en aquestes trobades prèvies al gran concert del Cor del Segrià “se’ls nota amb inquietuds i ganes de treballar en un nivell diferent”. “És un plaer treballar amb ells”, ha afegit.
En el concert les veus estaran acompanyades de l’orquestra Ensemble UdL, formada per 32 músics, que també interpretarà la peça Santa Tereseta, creada per Faltus primer com obra de teatre que s’estrenà el 16 de maig a Lleida pel centenari de la canonització de Santa Tereseta de Lisieux i ara presentada com a suite orquestral.
Aquest homenatge a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya comptarà també amb un temps de recitació poètica que ha estat encarregat a Ester Masip i Ramon Gonzàlez.
Àlvaro Boquè, cap de l’àrea de Cultura del Consell Comarcal, considera que aquest concert del Cor del Segrià suposa un creixement: “La proposta d’enguany, gràcies al treball de recerca i l’entusiasme de Robert Faltus així com de tots els voluntaris i voluntàries que participen, i de l’orquestra i els rapsodes fan pensar que el concert del diumenge 23 serà un gran èxit al qual hi està convidat tothom”.
El concert del Cor del Segrià serà gratuït i obert a tothom. Compta amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Raimat i el celler Raimat.
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.