Rull promet ser «el president de tothom» però fixa el «límit» en el respecte als drets humans: «Seré implacable»

La setmana vinent està previst que Rull faci la ronda de contactes amb els grups parlamentaris per saber si convoca un debat d’investidura. Rull ha rebutjat «especular» sobre qui podria tenir opcions de ser candidat a la presidència, si Salvador Illa o Carles Puigdemont, i si podrien fer-ho malgrat no tenir els suports garantits. Segons creu, ara mateix «no es pot descartar cap hipòtesi», tampoc la repetició electoral.

Rull ha posat en valor la ronda de contactes, que creu que no és una rutina «buida de contingut i banal». En aquestes trobades, que començaran el dimarts amb els Comuns i acabaran el dimecres amb ERC, Rull vol saber les intencions dels grups per saber si tenen voluntat de presentar-se a la investidura i amb quin suport compten. En funció d’aquests punts, Rull decidirà el mateix dimecres si convoca un debat d’investidura per al dia 25 de juny o si convoca un ‘acte equivalent’ i permet que el calendari comenci a córrer.

Un Parlament amb «mentalitat d’Estat»

Per a la seva presidència, Rull es posa com a objectiu «ser el president de tots», amb el límit en els drets humans. El nou president de la cambra ha admès que el Parlament «té competències autonòmiques» però ha garantit que ell el vol presidir «amb mentalitat d’Estat i ànima de nació».

Preguntat per si aquesta intenció podria fer que se l’acusés de desobediència, Rull ha dit que està disposat a «assumir-ne les conseqüències». «Si jo, modestament, puc construir un mur de protecció i de dignitat col·lectiva, el construiré», ha dit. Tot i que ha assegurat que no té «vocació de màrtir», ha remarcat que ell el que vol és «ser un president d’una institució normal que vol exercir normalment la seva funció».

Llicències per edat i premis de jubilació

Un altre dels reptes que s’ha posat Rull és el d’afrontar les qüestions laborals que té sobre la taula el Parlament. La passada legislatura la Mesa ja va començar a abordar les polèmiques llicències per edat, revocades des del febrer del 2022, i que Antifrau va qüestionar en un informe on detectava suposades irregularitats. De moment, queda resoldre’n dues que la Mesa estava revisant d’ofici perquè creu que podrien ser nul·les de ple dret.

La cambra també té pendent resoldre el conflicte pels premis de jubilació, que permeten que el personal del Parlament que acrediti un mínim de 16 anys treballats cobri, en el moment de la jubilació, un any de sou. En aquest cas, estan suspesos temporalment des del 12 de desembre del 2023. El passat mes de maig la Mesa de la Diputació Permanent va demanar una pròrroga de la suspensió.

Totes dues qüestions queden pendents de resoldre i han quedat sobre la taula de la nova Mesa. Durant l’entrevista, Rull s’ha compromès a abordar la situació a través de la negociació amb els treballadors. El president del Parlament ha remarcat que la darrera Mesa ja havia avançat molta feina i creu que el nou òrgan serà «capaç de culminar-ho». De fet, ha assegurat que ja n’ha parlat amb els dos vicepresidents -Raquel Sans i David Pérez- perquè tots tres es facin responsables de la gestió del personal de la cambra.

Aplicació de l’amnistia

Sobre la llei d’amnistia, Rull confia que s’acabi aplicant i que no es «retorci». De totes maneres, ha recordat que quan ell va ser jutjat per l’1-O «el dret penal i el Codi Penal es van potinejar de manera severa», de manera que augura que ara podria tornar a passar.