El 8M de la llibertat

No us negaré que enguany m’ha costat trobar aquella inspiració per escriure l’article del Dia de la Dona. No per una qüestió de falta de temàtica. Tot al contrari. Hi ha tants fronts oberts, que una queda avassallada per deixar constància de tot allò que ens indigna i de les injustícies que continuem vivint les dones arreu del món.

Com a tot moviment o dia reivindicatiu, es poden viure edicions on el missatge queda més desdibuixat, pel fotimer de reptes que tenim o bé per la sensació de déjà-vu, que no ens fa cap favor.

Perquè malgrat els avenços que hem aconseguit, el soroll imprescindible per assolir-los, la conscienciació creixent; la lluita continua. Sí, sona a tòpic, però resulta lamentable que en ple 2024, moltes dones es trobin en la cruïlla d’escollir entre la seva carrera professional o familiar. En això, sembla que ens hem estancat. És clar que fa 30, 40 o 50 anys, les dones tenien poc marge de decisió, ser mare era quasi un imperatiu i aquelles que no tenien fills podien arribar a ser estigmatitzades. Però també és cert que el ritme de vida era més tranquil, la pressió laboral eren diferents, moltes dones no treballaven i eeren invisibilitzades. Per això, no em malinterpreteu pensant que vull fer un al·legat a la criança, a l’estil de vida d’abans. Senzillament, reivindico la llibertat, que és la base del 8M. Per què en ple 2024, una dona no pot aspirar a sentir-se realitzada professionalment i familiarment? Per què encara hem de veure dades igual d’esfereïdores com les que indiquen la càrrega de feines de casa que assumim? Per què tenim dones de diferents sectors amb unes capacitats i preparacions excel·lents, però encara es destinen els càrrecs executius a una enorme majoria d’homes? Són realitats, lluites internes, greuges o dieu-li com vulgueu, que els homes ni es plantegen ni les pateixen pel fet de ser homes.

La igualtat és que totes puguem tenir la llibertat de decidir amb la nostra vida què volem. Sense imperatius que vénen de la globalització, del patriarcat sibil·lí, de la inoperància dels governs estatals i europeus. La lluita del 8M té molts fronts oberts. I per mi estan al mateix nivell garantir que una dona de la neteja pugui gaudir del seu temps lliure amb salut física i mental, que una directiva pugui veure créixer als seus fills i anar a buscar-los al col·legi, com que una investigadora recentment llicenciada no tingui por d’haver de compartir pis tota la vida o decidir no tenir fills.

Tots aquests exemples es basen en el principi de la llibertat de decidir qui som i què volem. La vida ens ensenya que no tot va com un vol, a homes i dones. Però en el nostre cas, amb els bastons a les rodes que vénen d’aquest sistema de patriarcat, encara ens ho fan més difícil.

Per això, avui fem una crida a la llibertat de la dona per no trobar-se en aquestes cruïlles injustes i que puguem viure en una societat on les decisions que prenem neixin dels nostres raonaments, principis i objectius de la vida.

Elisabet Lizaso, alcaldessa de Camarasa.