DRETS NACIONALS – DRETS SOCIALS – JUSTÍCIA i REPARACIÓ

Davant la depauperació de tota mena de drets socials i nacionals, que tan han costat d’aconseguir i  aprofitant la avinentesa de Pandèmies, Guerres, i successives crisis que també comporten Desertificació, Fam i Mort; amb l’arribada d’aquests nous quatre genets de l’apocalipsi de l’època contemporània, els dirigents d’aquest estat globalitzat, subalterns dels amos de la finca de la part del mon occidental, aprofitant que ens hem quedat esmaperduts, malden per retallar sempre com no, per abaix, que es on més ho necessitem els que tenim menys poder i força per fer sentir la nostra veu. És la llei del més fort, de la jungla, del embut, broc gran pels forts i estret pels febles. 

Amb els fets d’octubre de 2017, molts sinó tots, ja varem adonar-nos que tot allò que t’han arrabassat emprant  la força, a punta de baioneta, no ens ho tornaran ni amb bones paraules ni amb cíviques i amables revolucions de somriures, sense llençar un paper a terra. 

Si et preguntes si els dirigents del país, en lloc de procurar pel bé dels seus conciutadans representats obeeixen a altres interessos, i aprofiten les circumstàncies per aplicar l’anomenada doctrina del xoc, incrementant així l’esvoranc insuportable, cada cop més gran entre qui mes té i qui te menys. Ara ja tens la resposta, salvis qui pugui, quan el vaixell s’enfonsa les rates son les primeres en  fugir, i els de abaix sempre s’ofeguen primer si no s’organitze abans un motí. 

És trist tenir que reconèixer, que l’evolució tècnica avança a passos de gegant, mentre que des de la nit dels temps, el cor egoista del genere humà ha aturat el rellotge. Com amb els nostres mil·lenaris ancestres, la força es segueix imposant a la raó. O el què és  ben ve el mateix, en les primigènies societats capitalistes, el poder del diner i de qui en tenia més, podia afrontar la guerra, i el que és més important, guanyar-la. Així van configurar-se les propietats, les fronteres, les annexions de territoris i segregacions dels mateixos, per tal de formar-se els països.

No ni ha prou en constatar que aquí ens han estat cuinant, primer, en l’olla podrida de l’oblit, com van tenir que fer els meus pares, perdedors de l’última guerra a Espanya per poder continuar malvivint, i desprès els fills d’aquells vençuts, assassinats, espoliats, i robats, amb la llei dels vencedors a la mà, que tant poc ha canviat. Ara tracten de cuinar-nos a foc lent en aigua tèbia i pujant la temperatura gradualment, retallant-nos els minsos mitjans de subsistència i assistència social fins a tenir-nos al dente, perquè la insaciable ànsia depredadora de la bestialitat humana se’ns pugui cruspir fàcilment, sense donar-nos temps a reaccionar, ben bullits emmordassats i ofegats en la nostra pròpia salsa. Al aguait doncs, perquè quant l’atenció social va transformant-se en desatenció, quant van mal dades i a la justícia preval el dret penal de l’enemic per sobre d’altra jurisprudència, aquests soferts grups perfectament identificables, que som majoria, estem patint un atac i, qui t’ataca és el teu enemic, encara que sigui en una guerra silenciosa. Hem de despertar d’aquest ensopiment, només cal mirar als nostres veïns francesos sempre per davant nostre. 

 1-3 d’abril de l’any 2023 ( 84-83 anys de la seva victòria triomfal.) Al  feixisme ni oblit ni perdó.

Frederic Teixidor i Pallejà,