«El més escandalós que té l’escàndol és que un s’hi acostuma». (Simone de Beauvoir)

Els escrits i les obres de la pensadora i filòsofa existencialista francesa Simone de Beauvoir, com 'El segon sexe' o 'Memòries d'una jove formal', van servir per plantar les arrels del feminisme modern, establir la idea d'igualtat de gènere i reivindicar que la dona és molt més que una esposa i una mare.

FRASES. REFLEXIONS. BON DIA, I BONA HORA. Cada dia un mot, una frase, un refrany, un proverbi, un adagi, una màxima, un aforisme …

 

El més escandalós que té l’escàndol és que un s’hi acostuma

Aquesta frase el que vol remarcar és la força corrosiva de la normalització: allò que en un primer moment ens indigna, si es repeteix o es manté prou temps, acaba deixant de sorprendre’ns i l’acceptem gairebé com a part del paisatge.

És un avís sobre com l’hàbit pot tornar tolerable allò que en realitat no hauria de deixar mai d’escandalitzar-nos (la injustícia, l’opressió, la violència).

Per a Simone de Beauvoir, cada individu té la responsabilitat ètica de no acostumar-se al que és intolerable. La passivitat, l’acceptació i la indiferència són formes de complicitat amb l’opressió.

Aquesta frase  és una advertència política i existencial: l’“hàbit” d’acceptar el que indigna és una trampa que permet que les estructures injustes es perpetuïn.

Hi ha molts exemples que mostren com allò que en principi ens hauria d’indignar passa a ser percebut gairebé com a “normal”:

Crisi climàtica: onades de calor extremes, sequeres i inundacions es multipliquen, però els governs i la ciutadania sovint continuen actuant com si fossin episodis inevitables, no conseqüències d’un sistema insostenible.

Migracions i morts al mar: milers de persones moren cada any a la Mediterrània o a altres fronteres. Tot i ser una tragèdia humanitària constant, apareix als mitjans gairebé com una estadística més, com si fos “part del paisatge”.

Desigualtat econòmica: la concentració de riquesa en mans d’uns pocs i la precarització de moltes vides generen indignació esporàdica, però el sistema que ho fa possible continua funcionant amb plena acceptació social.

Violència de gènere: tot i els avenços legals i socials, els feminicidis o les agressions masclistes sovint són relatades de manera rutinària, com si fossin inevitables, quan haurien de provocar una reacció sostinguda i transformadora.

Conflictes armats i guerres cròniques: quan una guerra dura anys, la cobertura mediàtica i la reacció internacional disminueixen, i la població mundial s’hi “acostuma”, tot i les víctimes quotidianes.

En tots aquests casos hi ha un procés de desensibilització: el que hauria de ser intolerable deixa de sorprendre’ns i es tolera, i ens acostumem a l’escàndol

 


 

Globallleida
Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.