14-F: Cs encara les eleccions amb els pronòstics en contra i podent perdre la meitat de diputats

Les condicions amb què Cs arriba al 14-F no només han canviat pel context polític català, sinó també per relleus en els lideratges a Catalunya. Primer, qui va aconseguir els resultats històrics del 2017, Inés Arrimadas, va deixar el Parlament –amb altres càrrecs rellevants com José María Espejo-Saavedra o Fernando de Páramo– per presentar-se a les eleccions espanyoles del 2019 al costat d’Albert Rivera. Els mals resultats dels liberals als comicis estatals van propiciar la dimissió de Rivera i que Arrimadas fos escollida –no sense contestació interna– nova presidenta de Cs.

La pèrdua d’Arrimadas es va traduir a Catalunya en la designació de qui era portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, com a nou president del grup parlamentari i en l’ascens de la diputada tarragonina Lorena Roldán, que ja era senadora i que, a més, va assumir el rol de portaveu al Parlament. Quan es van celebrar les primàries per escollir candidat a la Generalitat, Roldán va ser l’aposta de la direcció del partit i es va imposar a la resta de candidats. Ara bé, l’estiu passat, en plena pandèmia de covid-19 i a través d’un comunicat enviat al vespre, Cs anunciava que apartava Roldán i situava Carrizosa com a nou presidenciable.

La decisió s’havia pres d’acord amb Roldán, segons la versió oficial dels fets, però va suscitar crítiques internes a Cs i un clam perquè es tornessin a celebrar primàries. La direcció del partit va rebutjar-ho escudant-se en el fet que els estatuts permeten designar a dit un candidat a les eleccions si l’escollit en primàries hi renuncia voluntàriament, com se suposa que va fer Roldán.

Tot i que mai va arribar a verbalitzar cap enuig cap a la direcció de Cs per haver-la apartat, fa just un mes que pràcticament per sorpresa Roldán va anunciar que deixava el partit per incorporar-se a la candidatura del PPC a les eleccions del 14-F, on ocupa la segona posició a la llista per Barcelona. El canvi de partit també arribava després que fracassés l’intent d’una candidatura conjunta d’ambdues formacions.

Les crítiques internes per haver apartat Roldán, el discurs canviant a nivell estatal sobre el govern de Pedro Sánchez i la frenada que ha experimentat el procés independentista català han fet que bona part del seu electorat del 2017 deixi de veure Cs com a el partit de referència. Això explica en bona part les baixes de militants que la formació ha experimentat els darrers mesos i que les enquestes vaticinin uns resultats d’entre 10 i 20 diputats i la relegació del partit fins a la quarta força parlamentària, per darrere d’ERC, JxCat i el PSC.

Carrizosa encapçalarà una candidatura força continuista, amb fitxatges com els de la tertuliana Anna Grau, i en què no repeteixen cap dels militants crítics que havien obtingut escó en la passada legislatura i que havien alçat la veu contra el rumb de la direcció estatal i autonòmica del partit. Pel que fa a la resta de circumscripcions, repetiran com a caps de llista Jorge Soler a Lleida, Matías Alonso per Tarragona i Jean Castel a Girona.