12, 34, 56, 78,   Òmnibus?

De fa uns dies els mitjans de comunicació ens omplen de números per destacar fets que fluctuen entre negatius i malignes tot i que per sort també passen coses positives, edificants i beneficioses si bé aquestes no criden tant l’atenció i per tant no ajuden a vendre el producte.

I aquest reguitzell  de xifres han aparegut als noticiaris per informar de novetats o recordar fets poc edificants com ara els 12 milions de pensionistes que el mes vinent veuran rebaixada la seva pensió.

L’únic objectiu del govern central per no fraccionar els vuitanta temes inclosos en un sol paquet i presentar dos reials decrets llei no és altre que desprestigiar els partits que l’han tombat, i aquests últims, entre altres coses, han votat no a la llei òmnibus per pur tacticisme, recordar-li al govern central que està en minoria i també perquè hi ha algunes disposicions discutibles que desagraden especialment a partits de dreta o centredreta: en resum que l’actitud dels dos bàndols en el primer intent de tirar endavant un patac de mesures ja és qualificada per molts com d’inoportuna i miserable.

La premsa també subratlla que el reelegit president dels EEUU ha estat declarat culpable de 34 càrrecs de falsificació de registres comercials a banda de l’enfilall de reclamacions judicials estatals i federals, al voltant de quatre mil, en les quals el president està involucrat amb diferent graus de participació en un ventall de qüestions en camps diferents com ara conspirar per soscavar  la integritat de les eleccions del 2016, emportar-se i retenir documents de defensa nacional classificats, falsificació i destrucció de registres, presentar documents i declaracions falses, a més d’inspirar l’ocupació i els aldarulls del Capitoli que van tenir greus conseqüències i tota una llarga llista de processos oberts dels quals, i amb les primeres acusacions ja esmentades, ens en fem idea de la prepotència del personatge i la benignitat d’alguns tribunals. Per últim cal destacar que encara que es tracti del primer president dels EEUU que acumula aquest fotimer de causes judicials, per desgràcia no és l’únic cabdill de la panòplia mundial amb temes pendents als tribunals.

Per altra banda hom dubta que quan Trump acabi el seu mandat presidencial li quedi cap procediment important viu doncs, tant allà com aquí, hi ha molts mecanismes i procediments legals i fàctics que ho intentaran tapar…

Els mitjans també informen que actualment hi ha 56 conflictes mundials actius, (només?) encara que la prioritat informativa es concentri bàsicament en les d’Ucraïna, Palestina i en la finalització del conflicte a Síria, caiguda ocasionada en bona part per l’aturada del suport que el dictador Putin oferia al seu col·lega Bashar Al-Assad, encara que aquest no va parar de torturar i matar a les presons fins a la seva fuga del país. Llarga guerra que en total ha degut sumar fins al mig milió de morts. Altres com el nostre dictador també va estar aplicant la pena de mort fins que va morir al llit molts anys després de finalitzada la guerra civil. Guerra civil o la rebel·lió militar? I tot això encara que altes instàncies com el Papa li demanessin sense èxit l’aplicació d’indults. Era d’aquella mena de dictadors que ara alguns partits europeus aplaudeixen i altres que ho dissimulen.

Però ara mateix s’enceta una altra guerra entre Ruanda i la República Democràtica del Congo…
Una altra xifra que han saltat a la palestra és la de 78 països on s’aplica l’ablació femenina de forma legal o s’hi practica sense conseqüències de cap mena. Però de fet aquesta quantitat de països em sembla que fa curt i que en realitat en són molts més sota l’excusa que ho prescriu la seva religió, que és una mesura higiènica o que es tracta d’una pràctica general entroncada en antigues tradicions i costums locals.

Una cosa és que s’apliqui o que en determinats països s’obligui les dones a portar una indumentària estricta que invisibilitza a les que així és vesteixen i una altra la pràctica sanguinària sense prescripció facultativa que no sols mutila l’òrgan reproductor de les dones si no que també comporta un trauma psicològic.

Que consti però que aquest escrit que repassa la numerologia ascendent esdevinguda en diversos temes publicada aquests últims dies no pretén pas emular el famós decret òmnibus del PSOE i tampoc estan articulats per ordre de gravetat, ja que tots ells són prou reprovables i fastigosos, si no producte de la pura casualitat.

Josep M. CURRIÀ
ANC Lleida.