VÈNCER LA POR

El periodista Fernando Garcia li fa a l’actriu madrilenya Belén Rueda algunes preguntes sobre la por. Una d’elles és: El temor de no poder-se guanyar les garrofes pot ser pitjor que el que provoquen les seves pel·lícules? La resposta que arriba. “La idea de perdre la feina és terrorífica: Pensar que no arribes a final de mes i no pots pagar les factures…No és tant diferent del que veiem en aquestes pel·lícules, no. La diferència és que els films donen un ensurt que passa, mentre que la por laboral és contínua: et lleves al matí amb la preocupació, no dorms…”

Una altra pregunta que l’entrevistador li fa a l’actriu: Vivim una època de por? Resposta: “La por en una societat no s perd mai. A causa d’una horrible tradició els governants ens escatimen informació perquè hi hagi incertesa i, doncs, por. Perquè governar és molt més fàcil amb por que amb claror. El resultat final seria molt millor amb transparència. Així tots seríem partícips dels resultats bons o dolents. Però d’aquesta manera s’asseguren millor el control. La frase “La informació és poder” és molt certa. Com menys informació dones més por provoques”. Referint-se als polítics l’entrevistador li pregunta: Vol dir que els polítics atemoreixen? Resposta: “Moltes vegades, sí, en uns casos de manera explícita i en altres a través de la inseguretat laboral, la inseguretat sanitària, educacional…”.

L’actriu afirma: “El que m’agrada són els guions que exploren la ment humana, que és complexa i aplega moltes pors. Les repressions, els cops de la vida i les preocupacions quotidianes que no aconseguim exterioritzar en el moment es converteixen després en una cosa més fosca. Aquestes pel·lícules van d’això. D’altra banda, si em pregunten si sóc poruga responc que la por ve quan no saps que hi h darrere la porta, una vegada que l’obres i comparteixes els temors, la por se’n va”.

1. P.Lowecraft, escriptor de novel·les de terror, diu: “La por és l’emoció més antiga i més forta de la humanitat”. S’ha d’anar als orígens de la raça humana per descobrir el moment que va aparèixer la por. L’home no va ser creat amb la por al cos. És un sentiment que s’adquireix a causa de la desobediència d’Adam. Mentre no havia tastat el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, la por li era un sentiment desconegut perquè Adam i Eva caminaven amb Déu. Mantenien amb el Creador una relació íntima, sense cap destorb amb el Creador. Amb la ingestió del fruit prohibit el panorama canvia: “I van escoltar la  veu de Déu que caminava pel jardí a la fresca del dia. I l’home i la seva dona es van amagar de la presència del Senyor entre els arbres del jardí. I el Senyor Déu va cridar l’home, i li va dir: On ets? Hi ell va dir: He escoltat la teva veu al jardí, i he tingut por perquè jo vaig nu, i m’he amagat” (Gènesi 3: 8-10). La por és la conseqüència directa d’haver-se trencat la relació amb el Creador. Déu podria haver deixat els nostres primers pares abandonats a la seva sort. Però no ho va fer. Els va revelar la manera de poder tornar a caminar amb Déu. Tots els simbolismes i profecies apunten a Jesús que és el camí, la veritat i la vida que porta al Pare” (Joan 14:6).

En concret, el llibre dels Salms és un antídot contra la por. Són les pregàries que homes de fe adrecen al Senyor, especialment en moments d’angoixa. Troben la pau de l’ànima perquè el Senyor és el seu Ajudador. Troben aixopluc segur sota les seves ales. Per a molts, dels salms només n’han sentit parlar.  Desconeixen el poder curatiu per vèncer la por. Posen de manifest de manera clara que els seus autors caminaven amb Déu. Hi ha un salm que no és un desconegut perquè sovint es llegeix al funerals. Es publica en els recordatoris. En els westerns, quan hi ha algun mort se’l recita en els enterraments. El Salm 23 se’l coneix com “El Senyor  és el meu Pastor”. Malauradament se’l cita donant-li un sentit equivocat. Els difunts no necessiten el Salm 23 per la senzilla raó que quan un hom mort el seu destí etern ja està segellat i és inalterable. Els justos gaudeixen de la presència de Déu i els injustos la condemna eterna. Ara no ens interessen els morts .El que ens preocupa són els vius amb les seves pors.

El Salm 23 l’escriu David, un home de fe que va ser rei d’Israel. En la seva adolescència pastor d’ovelles. Gendre del rei Saúl, el primer monarca israelita. Per gelosia el seu gendre el va perseguir a mort. És molt possible que fugint del seu sogre i trobant-se en llocs deserts i inhòspits, la seva experiència com a pastor d’ovelles li servís per descriure la seva relació amb Jesús el Bon Pastor que va donar l seva vida per les seves ovelles, com el perseguit l’exposava defensant les ovelles del seu pare dels atacs de lleons i altres animals salvatges.

David manifesta la qualitat de la seva fe dirigint-se al Senyor com “el Senyor és el meu Pastor, no em manca res”. Perseguit i trobant-se en un indret mancat d’aigua i de queviures, pot escriure que no li manca res perquè Jesús és el seu Pastor que vetlla per ell en els moments més difícils. “Em fa reposar en pastures d’herba tendra, em mena vora aigües de repòs…Encara que camini en la vall de l’ombra de la mort, no tinc por de cap mal perquè tu ets amb mi:  la teva vara i el teu bastó em conforten”. Com David passem sovint per situacions semblants a “valls de l’ombra de la mort”, però la fe en el Totpoderós ens alliberarà de la por. Que Jesús no ens hagi de dir el que li va dir a l’apòstol Pere quan va evitar que s’enfonsés en les aigües turbulents: “Home de poca fe, per què has dubtat?” (Mateu 14:31).

Octavi Pereña i Cortina