Una mare exemplar

 Aquest cap de setmana, la Jove Cambra Internacional (JCI) de Lleida ens ha fet l’honor de distingir a la nostra Mare, la Teresa Ribes, amb el guardó de Lleidatana exemplar, en el marc de la VII edició dels Premis Lleidatans, que s’ha celebrat a la Llotja de la capital ponentina.

Així, juntament amb l’impressionant Monestir de les Avellanes, premi Empresa i territori; el talent del Jove emprenedor Joan Folguera; els 45 anys dedicats a la promoció de la Cultura catalana del Grup Sardanista Montserrat, com a entitat social; els valors en l’esport del club atlètic Km 0; i la imprescindible Recerca i investigació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) de la Fundació Dr. Pifarré; el jurat dels premis ha reconegut la trajectòria d’una educadora alcarrassina, que ha dedicat la seva vida a cuidar de la família, ensenyar els infants, a treballar pel país i a servir amb passió i entrega la societat lleidatana, des de les diverses responsabilitats polítiques i institucionals que ha ostentat.

A més a més, aquest premi li arriba ara que, com ella mateixa va reconèixer en recollir-lo, ja feia uns quants anys que estava apartada de la vida pública, gaudint d’una molt merescuda jubilació i esperant que en 3 mesos li neixi el seu primer net per transmetre-li l’amor, els coneixements sobre la vida i els sòlids valors humans i socials amb què ja ens va educar als meus dos germans i a mi mateix.

Possiblement, alguns de vostès deuen saber la humilitat i la bonhomia amb la qual ha exercit sempre de mestra en les escoles d’Espot, Algerri, Menàrguens, i de directora als centres lleidatans de l’Annexa i el Riu Segre, ensenyant sobretot matemàtiques, ciències naturals i català durant i després del franquisme, i formant part del Grup de Mestres per la Renovació Pedagògica de Lleida que va impulsar l’enyorada Maria Rúbies.

De ben segur que uns quants també deuen conèixer la seva militància a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), des d’on ja abans de les primeres eleccions nacionals va treballar incansablement per millorar la societat lleidatana i reconstruir nacionalment Catalunya, com a presidenta de l’Agrupació del Segrià, dels àmbits d’Educació i Benestar Social o del conjunt de les sectorials; i a través de la qual va ser regidora de l’Ajuntament de Lleida, diputada al Parlament de Catalunya i delegada de Benestar Social de la Generalitat a Lleida, entre altres responsabilitats.

Fins i tot crec que més d’un sap que és una activista social i cultural, sòcia d’Òmnium, de l’Ateneu Popular de Ponent, del Sícoris Club, del Club Natació Lleida i de l’Associació de Veïns del Clot de les Granotes, de la qual encara forma part de la Junta. Però el que estic convençut que la majoria no coneix és que tot aquest impressionant bagatge el va fer mentre va haver d’acabar de criar-nos als 3 fills ella sola, amb la nostra padrina molt gran.

Amb tot, sempre, sempre, sempre, ha estat i encara avui està al nostre costat. Cuidant-nos quan hem estat malalts, tranquil·litzant-nos quan ens ha vist nerviosos i ajudant-nos amb tot allò que pot, transmetent-nos contínuament l’amor, el respecte als altres i la justícia social amb els quals viu des de fa més de tres quarts de segle, i gràcies als quals ens considerem uns autèntics privilegiats com a fills d’una lleidatana i mare exemplar.

Per tant, amb aquest escrit íntim i personal d’avui voldria donar públicament infinites gràcies de tot cor a la JCI de Lleida, una entitat que porto al cor i de la qual he format part durant 10 anys, per haver-la reconegut amb aquest honor immens i, sobretot, al senador de l’entitat Jordi Plens que la va proposat secretament pel premi i al jurat que la va escollir, ja que si bé sempre és encertada, en aquest cas creguin-me que ho és doblement, aquella frase de la saviesa popular que diu que “una mare és aquella persona que pot ocupar el lloc de tots però ningú pot prendre el d’ella”.

Èric López i Ribes  @ericlopeziribes