En Jan és un noi com tants altres, d’una estatura com tants altres, amb molts somnis per complir, com tants altres, estudia, com tants altres, treient unes notes prou bones, com tants altres, cerca un gran amor, com tants altres ...
En Jan, però, no ha tingut pas gaire sort fins el dia d’avui. La seva mare sempre li ha estès els braços per donar-li una bona ració d’ànims dels que no va gaire ben servit; ell ho agraeix sempre des del fons del seu cor i sempre té quelcom bonic per dir-li. El seu pare, un home que no ha tingut pas gaire sort a la vida, li critica les poques iniciatives que pugui arribar a tenir. Ha crescut així, el seu món és així i així es fa palès en el seu tarannà.
En Bru, alt, fort, fatxenda com ell sol, fill de bona família, amb molts diners, és el gall del galliner. Tothom el respecta, o li té por, i ell fa i desfà com li ve de gust. El pobre Jan és la seva “joguina”; el fa ballar com vol i l’avergonyeix quan en té ganes. En Jan ho suporta tot perquè, diu, en Bru és el seu amic i està convençut que el defensarà, si un dia necessita la seva ajuda. Pobre Jan! Mai no ha sabut trobar dins seu la força que sent absent. Ho accepta tot, calla, plora d’amagat, acata les ordres d’en Bru i es deixa portar.
Una nit, tornant cap a casa, es troba amb aquella noia de l’Institut, que tant li agrada. Se la mira, mig somriu, i acota el cap. Ella, decidida, se li acosta, amb un somriure brillant que la lluna enveja quan el veu i el saluda. En Jan tremola tot ell, de cap a peus. És ella, la noia dels seus somnis i li està parlant. No se’n pot avenir!
A la cantonada, apareix en Bru i, mirant en Jan de fit a fit, se’n riu d’ell i, poca solta com és, li retreu a la noia que estigui “perdent el temps” amb aquell pobre de mi.
Sense saber ni cóm ni per què, en Jan apreta les dents, tanca ben fort el puny dret i li etziba un bon cop a la boca de l’estómac a en Bru. Aquest, que no s’esperava aquesta reacció, jeu a terra amb les mans a la panxa, es mira en Jan amb uns ulls com a plats, desconcertat. En Jan, de sobte, ha mirat dins seu i, gràcies a tenir-la a ella a prop, ha trobat aquella força que desconeixia que tenia.
“Fot el camp, Bru!, o te’n fotré un altre, de cop de puny”. Ha agafat la mà de la noia, amb convenciment, i junts han deixat en Bru, encara a terra, preguntant-se què ha passat.
Quàntes vegades ens hem cregut febles i, davant una fugida impossible, hem sentit una força brutal dins nostre i hem reaccionat com mai no ens hauríem imaginat?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.