De moment només han entrat en un sac deslligat les propostes hermètiques d’amnistia suggerides per Sumar i ERC. I per fi tenim acord amb el BNG, PNB, Coalició Canària i un tractat de principis amb Puigdemont i Junts que tècnicament té mes semblances a un acord de pau que d’objectius concrets a aconseguir.
L’espera de Junts fins a una data propera al límit evidencia les dificultats de negociació i la voluntat d’aconseguir un resultat molt més èpic. La vox populi, però, comentà que un cop ERC va arribar a la firma amb el PSOE per Junts va representar una contrarietat, un robatori de cartera, per la qual cosa s’han fet pregar i han apujat i afinat el preu de la jugada. Ara només restarà l’aquiescència mútua de la resta d’intervinents i la fixació de la data d’investidura, sempre que el rebombori de Madrid no ho aturi tot. Com ja ens té acostumats, l’ANC ha saltat a la palestra a oposar-se a qualsevol conveni amb l’Estat que no sigui una independència unilateral i immediata.
També és del domini públic que tot i la demanda d’amnistia, acord de claredat, referèndum pactat amb l’Estat i reivindicacions bàsiques per la societat catalana com els temes de benestar social, finançament i traspàs de rodalies, ERC s’ha mantingut de fa temps en una línia més pragmàtica mentre que Junts ha fet un gir de cent-vuitanta graus abandonant la consigna del tot o res i baixant a una arena política més possibilista i gradual.
Per sort sempre podem comptar amb els entrebancs de partits de dreta i extrema dreta, funcionaris, militars, cúpules judicials i fins i tot de l’església institucional que si bé no té la virulència dels bisbes que pertanyien a la “cruzada franquista”, com l’Irurita o Gomá, els seus successors continuen les proclames institucionals i personals de figures preeminents en contra de la voluntat democràtica i pacífica d’un poble com el català que vol decidir per si mateix el seu futur i l’encaix en el si de la resta de nacions europees. En diferents declaracions la conferència episcopal proclama que la unitat territorial d’Espanya és un bé moral, es decanta en contra de l’amnistia i fins i tot entra a vetar la llengua pròpia de Catalunya quan amb motiu d’una recepció del Papa al Vaticà als integrants de l’acte dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, el cardenal i president de la Conferència Episcopal Espanyola Omella li va dir que el llegís en espanyol el breu text previst malgrat el parer del Sant Pare fer-ho en català.
Tot i que una amnistia permetria una certa pacificació i esmena de sentències i processos injustos d’encausats en el procés, els actors contraris despleguen un ventall d’arguments que podem qualificar entre grotescos i falsos. Afirmen que no cap a la constitució espanyola, que va contra la igualtat i la unitat, que la Unió Europea prohibeix les amnisties… quan la realitat és que les sentències del procés han estat blasmades per un conjunt d’associacions i organismes internacionals com les Nacions Unides, Unió Europea, Consell d’Europa, Human Rights, etc. Però diversos juristes espanyols tenen un to més contundent i crític, i afirmen que si bé els cinc mil tres-cents jutges fan bé la seva feina, a les cúpules judicials hi ha un seguit de magistrats com el jutge Llarena que actua com un militant més de partit. Per la seva banda el Consejo General del Poder Judicial emet condemnes abans de presentar cap llei i els esmentats juristes crítics també canviarien el nom de l’Asociación Profesional de la Magistratura pel d’Asociación Amateur de la Magistratura.
Quan a la il·legalitat de les amnisties recordem que se n’han aprovat quatre, tres d’elles de fiscals, i que no hi va haver queixes ni entrebancs però quan el tractament s’ha d’aplicar a Catalunya resulta que el medicament no entra a la Seguridad Social.
I què diuen, que tot això provoca la fugida d’empreses de Madrid i un altre discurs memorable del Rei? Ai caram, que no recorden que els aldarulls, crema de contenidors, proclames feixistes i policies ferits només eren desordres i terrorisme quan passaven a Catalunya?
Però després de rumiar-ho tot he trobat una solució definitiva que els ofereixo de franc: expulsin Catalunya de l’Estat espanyol i amb el permís de Galiza i Euskal Herria a l’España castellana se li hauran acabat tots els problemes existencials.
Josep-Maria CURRIÀ
ANC Lleida.
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.