SOM UN PAÍS RACISTA?

El racisme s’ha convertit, en un problema de grans dimensions en el futbol Espanyol. Una xacra, incrustada en la nostra societat i en molts estadis de futbol. 

Què ha canviat fins avui, des d’aquell episodi racista denunciat en 1997 pel jugador Roberto Carlos ? Res ha canviat. Per què continua el racisme en les grades? Hi ha una voluntat reial d’acabar amb el racisme? Ens passem el temps discutint, parlant, comentant, criticant, interposant denúncies, però que en cap moment s’han detingut aquest tipus de comportaments antisocials i delictius. És tolerable, que en camps de futbol, que juguen nens de categoria infantil o juvenil (Sant Andreu o en Sant Vicenç de Castellet, entre altres exemples), es pugui cridar «mico o negre de merda» a un nen negre de dotze anys? Aquest tipus de conductes entren en contradicció amb els valors d’una societat democràtica. Oblidem a vegades, que el futbol té un poder d’ajudar a molts dels joves, que han arribat a Espanya i necessiten conèixer gent, integrar-los en la societat… Sempre he entès el futbol, com un esport que fomenta la cohesió social, una societat més justa i que transmet valors fonamentals com el joc net, esperit d’equip, el respecte mutu, la tolerància, empatia, diversitat, inclusió i igualtat. En un camp de futbol la violència, el racisme, la xenofòbia ni la intolerància tenen cabuda. S’ha de gaudir del nostre equip. Hem de respectar al rival.

De nou i en l’àmbit professional ens trobem de nou amb el «cas Vinicius» posant el futbol d’aquest país, com una de les principals notícies en el món. En València, en el partit contra el Reial Madrid, es van proferir crits racistes contra aquest jugador de color.
Aquests insults, per desgràcia, no són patrimoni d’Espanya, també està succeint en Alemanya, Anglaterra, França o Italià. La qüestió és que en aquests països estan actuant amb més contundència i rigor, contra els comportaments racistes que es van produint.
Les actituds racistes en el nostre país, encara que no ens agradi reconèixer-ho, són una realitat quotidiana.

En aquest moment el futbol espanyol ha reaccionat amb contundència, condemnant de forma rotunda, l’episodi racista de València. La titular del jutjat d’instrucció número 10 de València , ja ha obert una investigació per presumpte delicte d’odi contra tres joves aficionats, detinguts per la Policia Nacional, pels insults racistes contra el jugador del Reial Madrid. També han estat detinguts 4 joves, presumptes autors del penjament en un pont d’un maniquí amb la samarreta del jugador. Aquests incidents són rebutjables i absolutament condemnables, no només en l’espai esportiu, sinó social, produint-se ni més ni menys, en un país com Espanya , amb tradició de terra d’acollida i que fa de la diversitat la seva bandera. El Consell Superior d’esports considera que la xenofòbia demostrada per alguns energúmens ens avergonyeix com a societat i com esport.

La tendència a l’odi, com a sentiment, que erosiona la mateixa condició humana, pot fomentar la violència i impulsar conductes que posen en perill els valors essencials d’una convivència pacífica.
El TS(Tribunal Suprem), considera que el discurs generador de l’odi i discriminació, desborda el dret a la llibertat d’expressió i no està emparat per la Constitució. El TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans), estableix molt clarament que» la tolerància i el respecte és per igual a tots els éssers humans i constitueixen els fonaments d’una societat democràtica, justa i pluralista. Per tant, s’han de sancionar totes les formes d’expressió, que difonguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi. El dret a la llibertat d’expressió no empara les incitacions a la violència o aquelles que puguin considerar-se integrants en un discurs d’odi.

Si no s’adopten urgentment mesures contundents (creiem amb tota seguretat, que no és necessària més legislació, sinó simplement aplicar amb major zel i severitat la que ja tenim en l’actualitat), continuarem fracassant com a societat davant de fets que traspassen les nostres fronteres i fan malbé i d’una manera irreparable la imatge d’Espanya. És fonamental aconseguir una identificació ràpida, expulsió directa dels agressors i traspassar part de la responsabilitat al club. El Club no ho pot veure com una cosa aliena (Owono)
La FEF (Federació Espanyola de futbol) ha llençat una campanya sota el lema «racistes, fora del futbol», amb la finalitat d’erradicar actituds racistes i xenòfobes dels camps de futbol, conscienciant a l’afició que no són tolerables insults o actituds discriminatòries per cap motiu.

El futbol no és racista, racistes són les persones independentment d’on visquin. El racisme és un delicte . I un delicte no es pot justificar. Hi ha molts tertulians, periodistes i usuaris de xarxes socials que hi estan contribuint a un clima d’intolerància. El dany final conflueix en la convivència quotidiana i a la imatge d’un país i d’un esport.
L’educació física en l’escola ha de ser utilitzada tant per augmentar l’interès dels nens per l’esport, com per augmentar la consciència contra el racisme, la violència , xenofòbia i la discriminació racial en totes les seves manifestacions.
Que tinguem llibertat d’expressió no ens permet difondre odi. L’ésser humà construeix massa murs i pocs ponts. En una societat racista no n’hi ha prou amb no ser racista. Hem de ser antiracistes. Tots esperem que les persones finalment ens adonem que només hi ha una raça. La raça humana i a la qual tots pertanyem.

«Els meus avantpassats i els meus pares van patir perquè la meva generació pogués ser lliure, pogués treballar, menjar, agafar l’autobús, jugar al futbol… Els insultes racistes neixen de la incultura i la ignorància i només em poden fer més fort i motivar-me a lluitar per la següent generació (Paul Pogba, jugador de la Juventus)
Mentre que el color de la pell importi més que la brillantor dels ulls, hi haurà guerres (Marley).

José Luis Solans Pueyo. Doctor en dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UDL.