SOLITUD EXISTENCIAL

ARTICLE D'OPINIÓ. OCTAVI PEREÑA I CORTINA

“La solitud és una de les grans amenaces al desig de trobar-nos bé. Afecta la nostra salut mitjançant el nostre comportament en les relacions socials, impulsos a menjar i coses semblants. Un estudi suggereix que prop de la tercera part de la gent, sense tenir en compte l’edat, el gènere, se sent sola algun cop. Un super britànic ha creat en la secció de cafeteria taules que parlen, com una manera de fomentar la comunicació entre les persones. Els que busquen relacionar-se només els cal seure a una taula destinada a aquest propòsit, ajuntar-se a altres o acceptant que altres persones puguin compartir la taula. La conversa proporciona un sentir de relació i  comunicació” (kristen Helmberg).

Donada la condició humana: “Silenci i solitud no són uns mots del segle XX. S’adeqüen a l’Era Victoriana de la punta, de les sabates amb botons i els llums de petroli, més que a la nostra època de la televisió i el video i persones que fan footing empalmades a uns audiòfons. Ens hem convertir en persones que avorrim la solitud i ens troben malament trobant-se sols” (Jean Fleming).

La solitud és una anomalia. Déu no considera bo l’aïllament. Abans de crear l’home (el mascle, Adam) “el Senyor Déu va plantar un jardí a Edèn,  (habitacle idoni per rebre l’home que anava a crear) vers l’est, i va posar allà l’home que havia format” (Gènesi 2: 8). La companyia dels animals que en aquell moment eren dòcils i no representaven cap perill per Adam, no satisfeien les seves necessitats fisiològiques i emocionals, necessitava una companya de la seva mateixa espècie.

“el Senyor Déu va causar un son profund en Adam, i es va adormir. I va prendre una de les seves costelles, i va cloure la carn al seu lloc”. (Déu va inventar la cirurgia i l’anestèsia). “I el Senyor Déu va formar de la costella que havia pres d’Adam la dona, i la va donar a Adam”. Adam va despertar del seu somni i en obrir els ulls i en  veure la dona al seu costat va dir: “”Aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn”                      (vv. 21-23). 

Crec que s’hauria  de fer un distinció entre solitud física i existencial. La primera es pot calmar amb animals de companyia, centres d’esbarjo per a la gent gran i totes les activitats que es programen per combatre-la. Però la que és verament important, la solitud existencial, segueix viva. 

Penso que quan Déu va crear d’Adam la dona, aquesta només li podia donar companyonia física que és la que necessitava, l’altra, l’existencial ja la tenia coberta perquè la relació entre ell i el seu Creador  no tenia fissures. Sense interferències es mantenia oberta la línia entre ell i el Creador.

Pel que fa la solitud existencial, el problema es va començar a manifestar en el moment que Adam va menjar el fruit de l’arbre prohibit. “Es van obrir els ulls de tots dos i es van adonar que anaven nus, i van cosir fulles de figuera  i es van fer uns faldars” (Gènesi 3: 7).

Fins el moment de la Caiguda les relacions entre Adam i Eva eren plàcides. No hi havia res que les destorbés .encara no havien posat pals a la roda. La bassa d’oli es va convertir en un mar enfurismat. En el desconcert, Adam ha de donar explicacions a Déu de com sabia que anava nu. S’excusa culpant Eva de la seva dissort. “La que em vas donar per estar amb mi, ella m’ha donat del fruit de l’arbre i n’he menjat” (v.12). Les relacions socials es veuen afectades, també les conjugals. D’aquí ve que tan les relacions socials i conjugals es veuen malmeses.  Per més bona intenció que s’hi posi per evitar que les coses vagin de mal a pitjor, el cert és que empitjoren. A causa d’aquesta nova situació les persones se senten soles malgrat tinguin al costat el cònjuge o estiguin envoltades de persones en un  casal de gent gran.

Dediquem-nos ara a la solitud existencial que per menys valorada no vol dir que no tingui la seva impotència. En el moment que Adam va menjar el fruit de l’arbre prohibit es va trencar la relació amb Déu. Aquesta relació que era tan neta, tan íntima, sense núvols que amenacessin tempesta, la nova relació, el text la descriu amb aquestes paraules: “I van escoltar la veu del Senyor Déu que caminava pel jardí a la fresc a del dia” (v.8). Ara, quan escolten les passen del Creador que s’acosten per tenir la tertúlia diària “es van amagar de la presència del Senyor Déu entre els arbres del jardí” (.v.8). malgrat la descortesia que Adam i Eva li fan al Senyor Déu, aquest li diu a Adam el ver responsable de la catàstrofe: “On ets tu?” (v.9). Adam va respondre: “He escoltat la teva veu al jardí, i he tingut por perquè vaig nu, i m’he amagat” (v. 10). Aquí comença la solitud existencial: Tenir por de Déu, amagar-se de la seva presència, negar la seva existència, dir que la creació és el resultat de la trobada casual d’uns àtoms i que la presència de l’home sobre la terra és el resultat de l’evolució natural. “Diu el neci en el seu cor. No hi ha Déu” (Salm 14: 1). Neci, en el sentir bíblic no és algú curt de gambals. Ho és el científic més famós que davant la magnificència de la creació creu que aquesta meravella és el fruit d’una força impersonal que fa milions d’anys que actua.

El pecat crea una barrera infranquejable que separa l’home de Déu. Aquest en la seva misericòrdia anivella simbòlicament el precipici amb la sang dels animals que va sacrificar i que amb les seves pells va cosir els faldars amb que va tapar la nuesa dels nostres primers pares. Aquesta sang simbolitza Jesús morint en la creu del Gòlgota pel perdó dels pecats” (v.21). El Nou Testament ensenya amb llum meridiana que Jesús és el camí que port al Pare. Jesús en restablir la comunió amb el Creador fa desaparèixer la solitud existencial.

Octavi Pereña i Cortina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.