SANTEDAT CLERICAL

Qui va ser portaveu de la Sala de Premsa de la Santa Seu Federico Lombardi va escriure en La Civittà  Cattolica un escrit titulat: Vers la trobada episcopal sobre la pederàstia de menors celebrada a Roma el febrer de 2019 en que demana ”sigui un autèntic motor de canvi en la lluita contra la pederàstia clerical”. El jesuïta qualifica l’esdeveniment com “un succés sense precedents que   pretén donar un for impuls a nous i urgents avenços”, doncs considera erroni que es tracti “d’un problema majoritàriament occidental, americà o anglòfon, sinó que és una amenaça per a tota l’Església universal. I el pitjor és que encara és latent i pot tenir erupcions dramàtiques en el futur”.

La crida que Federico Lombardi és no obviar la seva responsabilitat ni mirar cap a un altre lloc. “Hem d’enfrontar-nos a la realitat…A vegades, inclús en els cercles eclesiàstics se sent a dir que és hora de canviar de tema, que no està bé donar massa importància a això o que la qüestió és exagerada”.

El també jesuïta Jaume Flaquer diu: “Sabent que molts crims contra la humanitat, invasions i genocidis en la història no han produït ni tan sols un lament en els seus actors, és d’entrada lloable que l’Església sigui capaç de demanar perdó pel gravíssim mal que ha causat a milers de nens mitjançant els qui més havien d’haver-los protegit”. El jesuïta cita el papa Francesc: “Per respecte a les víctimes hauríem d’anar a l’arrel del problema, i veure de quina manera el clericalisme  hi ha pogut participar en aquest mal, i si ha preferit salvar-se com a “casta” abans d’afrontar la seva pròpia realitat”. Jaume Flaquer comenta. “L’instint de protecció que té tota institució ha estat decisiu en aquest cas que ha posat per davant el silenci per salvar l’”honor” públic davant del bé de la víctima”.

Referint-se a la conferència plenària de l’episcopat polonès, el periodista Maciej Stasinski, comenta. “Els bisbes que han confeccionat l’informe sota pressió i a contracor, van acompanyar l’acte amb al·legats en defensa de la institució, denunciant una campanya per desacreditar l’Església i criticant la sexualització de nens per part de la cultura laica contemporània. “La pedofília no és un problema de l’Església sinó global, va afirmar el president de la conferència l’arquebisbe Stanislav Gadeck. Pel que he pogut esbrinar només es produeix en l’Església catòlica un perdó horitzontal d’home a home, d’ofensor a víctima. Cap referència a demanar perdó a Jesús l’únic qui té poder de perdonar els pecats. Els pecats queden sense ser perdonats encara que es demani perdó en confessió auricular i, com diu el text que comentarem tot seguit, la conseqüència és la condemna eterna.

En el context de les paràboles “de les cinc verges assenyades i les cinc nècies” i la dels talents, Jesús parla del judici final i ho fa especificant el destí etern dels salvats i els condemnats. Ho fa de manera molt gràfica i entenedora per a tothom de manera que no hi ha lloc a la confusió.

Quan Jesús vingui en la seva glòria s’asseurà en el seu tron i reunirà al seu davant tots els pobles  i els separarà els uns dels altres com del pastor separa les ovelles a la dreta i els cabrits a l’esquerra (Mateu 25: 31-33). “Llavor dirà als de l’esquerra: aparteu-vos de mi, maleïts, al foc etern preparat per al diables i els seus àngels. Perquè vaig tenir fam i no em vau donar de menjar, vaig tenir set  i no em vau donar de beure, era estranger i no em vau acollir, estava despullat i no em vau vestir, estava malalt i a la presó i no em vau visitar, llavors els respondrà dient: En veritat us dic que en la mesura que no ho vau fer a un d’aquests més petits, tampoc a mi m’ho vau fer. I aquest aniran al càstig etern” (vv. 41-46). Les malifetes en el temps poden quedar sense càstig. Jesús que coneix els més íntims pensaments que les han motivat dictarà sentència en la seva justa mesura.

L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els diu: “De fet se sent a dir que entre vosaltres hi ha fornicació, i una fornicació que ni entre els gentils no s’anomena, fins al punt que un té la dona del seu pare. I vosaltres esteu inflats en comptes de doldre-us , a fi que sigui tret d’enmig de vosaltres el qui ha comés aquest acte” (1 Corintis 5: 1,2). La pederàstia, ¿no és un pecat que inclús els no cristians no se’n saben avenir? La boca autoritària de l’apòstol diu com s’ha de tractar aquest pecat tant greu que infecta l’església de Corint que perfectament es pot aplicar a la pedofília que infecta l’Església catòlica dels nostres dies: “Doncs, jo, encara que absent en el cos, però present en l’esperit, ja he jutjat com si estigués present, el qui ha obrat així: en el Nom de nostre Senyor Jesucrist,  congregats vosaltres i el meu esperit, amb el poder de nostre Senyor Jesucrist, he decidit de llençar el tal a Satanàs per a la destrucció de la seva carn, a fi que el seu esperit sigui salvat en el dia del Senyor Jesús” (vv.3-5).

L’apòstol al dictar aquesta sentència té dos objectius: el penediment del pecador perquè passi de ser cabrit a una ovella per la que Jesús va vessar la seva sang per netejar tots els pecats del qui creuen en Ell i que per haver passat de mort a vida caminin en novetat de vida. Són una altra persona. L’altre objectiu de l’apòstol és treure fora de l’església pecadors de l’estil que tracta el text. “¿No sabeu que una mica de llevat fermenta tota la massa?” (v.6). Si no es treu del cistell la peça de fruita tacada aviat la resta es veuran afectades per la corrupció. A vegades, per preservar la santedat de l’església cal prendre mesures dràstiques.

A l’arquebisbe Marck Jedraszwiski que va denunciar l’eslògan “tolerància zero “ per la pedofília del clergat com un “lema totalitari” que fa estralls allí on s’aplica amb esperit de venjança, se li ha de recordar que conservar la santedat de l’Església és prioritari i que seguint la instrucció de l’apòstol Pau s’han de prendre decisions per difícils que sigui prendre-les.

Octavi Pereña i Cortina