SANT SOPAR O EUCARISTIA

Cada any, en arribar l’anomenada Setmana Santa hem de refrescar la memòria per recordar de quina manera s’ha de rememorar el sacrifici de Jesús per la salvació del poble de Déu. Jesús va establir la manera de  recordar el seu sacrifici en el darrer sopar que va celebrar amb els seus deixebles, la nit que va ser detingut, la vigília de la seva mort a la creu. La versió que dóna l’evangeli de Lluc de la institució del Sant Sopar ho fa en aquests termes: “I va prendre un pa, va donar gràcies, el va partir els el va donar dient: aquest és el meu cos, que és donat per vosaltres. Feu això en memòria de mi. Igualment també amb la copa, després de sopar, va dir: Aquesta copa és el meu pacte en la meva sang que és vessada per vosaltres” . (Lluc 22: 19,20).

La manera de commemorar la mort de Jesús al llarg dels segles l’estableix l’apòstol Pau quan la descriu en la carta que va escriure als cristians  a Corint. Ho fa en aquests termes: “Perquè jo vaig rebre del Senyor el que us he transmès: El Senyor Jesús la nit que va ser lliurat va prendre pa, i després de donar gràcies, el va partir i va dir: Preneu, mengeu, això és el meu cos que és partit per vosaltres, feu això en memòria de mi. De la mateixa manera amb la copa, després de sopar, dient: Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang, feu això cada vegada que la beveu, en memòria de mi”                       (1 Corintis 11: 23-25). Les instruccions són precises i no donen lloc al dubte. La carta va dirigida a l’església a Corint, per tant, adreçada a tota la congregació. Les instruccions van adreçades a tots els creients, sense fer distinció entre el pastor i els fidels. És molt important saber  perquè la participació ha de ser col·lectiva.

Què significa el pa i el vi del Sant Sopar i si es vol de l’Eucaristia? Amb claredat meridiana l’apòstol exposa: “Cada vegada que mengeu d’aquest pa i beveu d’aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que vingui” (v.26). És  molt important guardar a la memòria el signi ficat de la commemoració. El pa i el vi recorden als assistents a l’acte el cos maltractat i la sang vessada a la creu pel perdó dels pecats dels assistents. Però hi ha quelcom més que també és molt important recordar: “La mort del Senyor fins que vingui”. Aquesta senzilla participació recorda als assistents no només serveix pel temps present, per afrontar les dificultats del dia a dia, sinó que els transporta a la fi del temps quan Jesús glorificat els vindrà a buscar per passar l’eternitat amb Ell. És la garantia de que res ni ningú els separarà de l’amor de Déu que és en Ell.

Encara té més contingut: “De manera que el qui mengi d’aquest pa i begui de la copa del Senyor indignament serà culpable del cos i de la sang del Senyor. Que cadascú es provi a si mateix, i així mengi del pa i begui de la copa, perquè el qui en menja o beu indignament, menja o beu judici per a si mateix, no discernint el cos del Senyor, per això hi ha entre vosaltres molts febles i malalts i bastants s’han adormit” (mort) (vv.27-30). Aquesta darrera citació arriba fins al moll de l’os de l’ànima, recordant als cristians que no han de mirar la brossa que hi ha en l’ull del germà sinó que s’han de preocupar de la biga que hi ha en el propi ull.  (Lluc 6:41). Cada assistent a l’acte ha d’entonar el seu mea culpa. No hi ha lloc per la presumpció. Prou feina es té  demanant al Senyor perdó pels propis pecats.

L’apòstol Pau escrivint a dos pastors, a l’un li diu: “Oh Timoteu, guarda el que se t’ha confiat” (2 Timoteu 6: 20), i a Titus li recorda: “Però tu parla de les coses que són conformes a la sana doctrina” (Titus 2: 1). Allò que l’apòstol encarrega als seus deixebles no és quelcom que es pugui passar per alt. La seva paraula té autoritat perquè l’ha rebut de Jesús el Cap de l’Església. En el cas que meditem és que s’ha de conservar la senzillesa de la celebració del Sant Sopar que és el recordatori del sacrifici de Jesús realitzat un sol cop: “Però on hi ha remissió dels pecats, no hi ha més ofrena pel pecat” (Hebreus 10: 18). L’autor d’Hebreus interpretant el significat dels sacrificis descrits en la Llei de Moisès, escriu: “I tot sacerdot està dret cada dia ministrant i oferint moltes vegades els mateixos sacrificis, que mai no poden treure els pecats” (10:11). Aquí s’hi troba la gran diferència entre el significat del Sant Sopar que detalla l’apòstol Pau en la seva carta als corintis i l’Eucaristia catòlica. Els evangèlics recordem el sacrifici de Jesús fet un sol cop que és suficient per perdonar tots els pecats dels qui creuen en Ell, de tots els temps. Els catòlics quan celebren l’Eucaristia diuen que repeteixen de manera incruenta el sacrifici de Jesús. Si els sacrificis levítics instituïts per Déu no poden esborrar els pecats perquè només són símbols del sacrifici de Jesús, els sacrificis incruents que ensenya l’Església Catòlica, que es repeteixen una i altra vegada, tampoc poden fer-ho. ¿En quina situació es troben els fidels catòlics? Quin desengany s’emportaran quan compareguin davant del tribunal de Crist i escoltin dels seus llavis: “No us conec”?

Octavi Pereña i Cortina