RESUM 2020: Torra inhabilitat, Trapero absolt i el rastre devastador del Gloria: el 2020 més enllà de la pandèmia

El tercer grau dels presos i les disputes independentistes que aboquen a noves eleccions, altres fets de l'any

ACN Barcelona .- El 2020 passarà a la memòria col·lectiva com l’any de la pandèmia. El coronavirus ha marcat l’actualitat, i la vida, a Catalunya, a Espanya, a Europa i a tot el món. Però el 2020 va començar amb el Gloria deixant un rastre devastador per tot Catalunya, i també ha estat l’any en què el Suprem ha inhabilitat Quim Torra com a president, fet que, juntament amb les disputes entre socis de Govern, ha acabat abocant la política catalana a unes eleccions. També ha estat l’any de l’absolució de Trapero, de l’aprovació i la revocació del tercer grau als presos de l’1-O, del tancament de Nissan o de la fusió entre CaixaBank i Bankia. Més enllà de la pandèmia, aquests són els altres dies clau que resumeixen el 2020.

6 de gener: El Parlament europeu reconeix Junqueras, Puigdemont i Comín com a eurodiputats de ple dret. El 10 de gener, anuncia que el mandat de Junqueras va acabar el 3 de gener i s’inicia una nova batalla judicial, mentre Puigdemont i Comín entren al Parlament europeu com a membres de la cambra el 13 de gener. Clara Ponsatí també és reconeguda com a eurodiputada el 31 de gener.

7 de gener: El Congrés dels Diputats investeix Pedro Sánchez president del govern espanyol. Es dona així llum verda a un govern de coalició entre PSOE i Unides Podem, amb Pablo Iglesias ocupant una vicepresidència, després que durant el 2019 se celebressin dues eleccions espanyoles per les dificultats per formar un executiu. Al llarg de l’any, Vox perd una moció de censura presentada contra Sánchez i la crispació s’apodera del discurs polític, especialment esperonada des de la dreta espanyola.

14 gener: L’explosió d’un reactor de l’empresa química IQOXE (La Canonja) causa la mort a dos treballadors i a un veí que rep l’impacte d’un projectil al seu pis de Torreforta, a 2,5 quilòmetres de la planta. La inseguretat i la gestió de l’emergència desperten una onada d’indignació veïnal i, per primera vegada, hi ha una vaga general a la petroquímica. També es convoquen manifestacions per demanar més seguretat, transparència i informació. El Govern respon amb l’anunci del retorn del Plaseqta i el Parlament celebra una comissió d’estudi. El jutjat manté una causa judicial oberta perquè hi veu indicis de diversos delictes.

20 de gener: El Gloria arriba a Catalunya i durant diversos dies deixa un rastre devastador a diversos punts del territori. El temporal va desbordar diversos rius, com la Tordera, el Ter o el Fluvià, provocant múltiples inundacions, va fer desaparèixer moltes platges i va destruir molts passejos marítims a tota la costa catalana. Va tenir especial afectació al Delta de l’Ebre, on l’aigua del mar va arribar a penetrar fins a tres quilòmetres endins, malmetent milers d’hectàrees d’arrossars i fent desaparèixer la barra del Trabucador. El temporal també va esfondrar un pont de la línia de Rodalies entre Blanes i Malgrat de Mar, que va provocar problemes en la connexió del tren durant pràcticament tot l’any.

27 de gener: El fenomen Rosalía es consolida internacionalment. L’artista catalana guanya el Grammy a millor disc llatí de rock, urbà o alternatiu per ‘El mal querer’. Al novembre, la cantant també obté tres premis a la gala dels Grammy Llatins.

29 de gener: El deteriorament de les relacions entre JxCat i ERC aboca el president de la Generalitat, Quim Torra, a donar la legislatura per acabada i avançar que anunciarà eleccions un cop el Parlament aprovi els pressupostos del 2020. Per Torra, la legislatura ja no té «més recorregut polític si no es refà la unitat i la lleialtat». Els pressupostos s’aproven al Parlament el 24 d’abril, però ja en plena pandèmia, que deixa sense data l’anunci d’eleccions.

15 d’abril: L’Audiència de Barcelona condemna Rosa Peral i Albert López a 25 i 20 anys de presó pel conegut com a crim de la Guàrdia Urbana. Un jurat popular els va considerar culpables d’un delicte d’assassinat amb traïdora per la mort de l’agent Pedro Rodríguez. El judici, molt mediàtic, va començar el 30 de gener per un fets del maig del 2017.

28 de maig: Nissan confirma el tancament de les seves plantes a Catalunya. La decisió de la companyia, que justifica per baixa producció, desencadena jornades de protestes dels treballadors i anuncies de tancament d’empreses auxiliars. Es comencen a plantejar projectes de reindustrialització a les plantes que la companyia automobilística abandonarà. Per contra, aquest 2020 Seat ha anunciat una inversió milionària per electrificar la seva planta a Catalunya. Luca de Meo va deixar la presidència de Seat el 7 de gener.

14 de juliol: El Departament de Justícia ratifica el tercer grau per als presos independentistes condemnats pel Suprem, després que durant l’any comencin a gaudir de permisos i se’ls apliqui l’article 100.2 del reglament penitenciari per anar a treballar o per tenir cura de familiars. El tercer grau, però, durarà poc. Se suspèn per a la majoria d’ells a finals de juliol, a excepció de Carme Forcadell i Dolors Bassa, que el mantindran fins al desembre.

3 d’agost: Joan Carles I s’exilia d’Espanya acorralat per les investigacions judicials. Després de dies d’especulacions, la Casa Reial confirma que el rei emèrit és als Emirats Àrabs des del 3 d’agost. La sortida d’Espanya es produeix en un moment en què la fiscalia del Tribunal Suprem té obertes tres investigacions, una de les quals per presumptes comissions en la construcció de l’AVE a La Meca, una altra per ús de targetes opaques, i una tercera després de rebre informació procedent d’intel·ligència financera. El 9 de desembre, Joan Carles de Borbó anuncia que ha regularitzat diners no declarats a Hisenda i que ha pagat 678.000 euros.

19 d’agost: Cs aparta Lorena Roldán com a candidat a la presidència de la Generalitat, tot i haver guanyat unes primàries, i impulsa la candidatura de Carlos Carrizosa. Cs és un dels primers partits en escollir candidat a la presidència de la Generalitat. La resta de formacions també trien els caps de llista al llarg de l’any, la majoria per primàries amb un únic candidat.

31 d’agost: Carles Puigdemont es dona de baixa del PDeCAT i consuma el trencament entre aquesta formació i JxCat. La decisió de l’expresident de la Generalitat desencadena baixes en cadena de membres del Govern, diputats i dirigents que fins ara tenien el carnet del PDeCAT. Les dues formacions es presentaran per separat a les eleccions del 14-F, JxCat amb Laura Borràs com a candidata a la presidència –després de guanyar unes primàries davant de Damià Calvet-, i el PDeCAT amb Àngels Chacón com a cap de llista.

3 de setembre: CaixaBank i Bankia anuncien una fusió entre les dues entitats, que juntes sumen 650.000 MEUR en actius i més de 21 milions de clients, esdevenint el primer banc de l’Estat. Les juntes d’accionistes ja han donat el vistiplau a la fusió, ara pendent dels reguladors per acabar de veure la llum. Una altra fusió bancària no ha arribat a bon port, la del BBVA amb el Banc Sabadell. Les dues entitats van iniciar converses, però van acabar trencant-se.

3 de setembre: Quim Torra remodela el Govern. Miquel Sàmper substitueix Miquel Buch al Departament d’Interior, Àngels Ponsa a Mariàngela Vilallonga a Cultura, i Ramon Tremosa a Àngels Chacón (l’última consellera que mantenia el carnet del PDeCAT) a Empresa i Coneixement.

9 de setembre: El Parlament aprova la llei per regular el preu dels lloguers, benvinguda per les organitzacions socials però amb una forta oposició del sector immobiliari.

28 de setembre: El Tribunal Suprem confirma la inhabilitació d’un any i mig de Quim Torra com a president de la Generalitat per haver desobeït la Junta Electoral Central (JEC) per no haver retirat llaços grocs i una pancarta a favor dels polítics presos durant el període electoral de la primavera del 2019. Prèviament, Torra ja havia estat suspès com a diputat, generant noves tensions entre els socis del Govern. El Suprem ratifica així la condemna del TSJC del desembre del 2019 i Torra abandona el mateix 28 de setembre el Palau de la Generalitat. El vicepresident, Pere Aragonès, assumeix les funcions de president i comença el compte enrere cap a unes eleccions catalanes previstes per al 14 de febrer del 2021.

6 d’octubre: Un jutjat de Barcelona absol Tamara Carrasco d’un delicte de desordres públics. Carrasco va ser detingut l’abril del 2018 en una operació contra els CDR i inicialment va ser investigada per l’Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. Durant mesos va estar confinada per ordre judicial al seu municipi, Viladecans. La fiscalia ha recorregut la seva absolució davant de l’Audiència de Barcelona.

20 d’octubre: L’Audiència Nacional absol el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig, l’exdirector de la policia catalana, Pere Soler, i la intendent Teresa Laplana, després d’un judici que va començar el 20 de gener i que es va veure interromput per la pandèmia. Els acusats s’enfrontaven a fins a deu anys de presó per sedició pels fets de l’octubre del 2017. Després de la sentència, que va tenir un vot particular de la presidenta del tribunal, Trapero va ser restituït com a cap dels Mossos el 12 de novembre.

28 d’octubre: La Guàrdia Civil posa en marxa l’operació ‘Voloh’ contra empresaris propers al procés. Entre els detinguts, un total de 21, hi ha David Madí, Xavier Vendrell o Oriol Solé. Tots van acabar en llibertat amb càrrecs. Entre altres acusacions, el jutge els vincula amb una suposada campanya de «desestabilització i desinformació» coordinada entre l’independentisme, el govern rus i Julian Assange, i sosté que Rússia hauria enviat a Catalunya 10.000 soldats per defensar la independència. La Guàrdia Civil també situa Vendrell, Madí i Soler en la direcció del Tsunami Democràtic.

3 de novembre: Joe Biden guanya Donald Trump. El candidat demòcrata s’imposa al republicà en un recompte que dura dies. Trump sortirà de la Casa Blanca després d’una presidència polèmica –en què ha superat un ‘impeachment’- tot i haver-se resistit durant dies a acceptar la victòria de Biden.

10 de novembre: Comença a l’Audiència Nacional el judici pel atemptats jihadistes del 17-A a Barcelona i Cambrils. Hi ha tres acusats que s’enfronten a penes d’entre 8 i 41 anys de presó. Es preveu que la sentència arribi al llarg del 2021.

19 de novembre: El Congrés dels Diputats aprova la nova llei d’educació, coneguda com a ‘Llei Celáa’. El debat de la llei es veu marcat per una batalla a l’entorn de si aquesta nova norma blinda la immersió lingüística a Catalunya, ja que inclou una esmena acordada entre el PSOE, Podem i ERC, que elimina la referència del castellà com a llengua vehicular a l’educació a Catalunya.

3 de desembre: El Congrés dels Diputats aprova els pressupostos generals de l’Estat, els primers des del 2017. Els comptes reben el suport del PSOE, Podem, ERC, PDeCAT, PNB i Bildu, entre d’altres. L’oposició carrega contra el govern espanyol pels socis amb els quals aprova els pressupostos. L’acord entre l’executiu espanyol i ERC inclou una harmonització tributària de totes les autonomies que rebutja frontalment la Comunitat de Madrid.

4 de desembre: El Tribunal Suprem anul·la el tercer grau dels nou presos independentistes condemnats pels fets de la tardor del 2017. El tribunal també els denega el 100.2 del règim penitenciari. Aquell mateix dia, les dues úniques preses que encara no tenien el tercer grau suspès, Carme Forcadell i Dolors Bassa, entren a la presó per seguir complint condemna en segon grau. L’indult, l’amnistia o canvis al Codi Penal, les altres vies en el debat polític per a la sortida dels presos. El Parlament ja ha demanat al Congrés una llei d’amnistia i els partits independentistes pacten un text que portaran a la cambra baixa espanyola al març.

9 de desembre: Incendi en una nau abandonada a Badalona, amb quatre persones mortes i desenes de ferits. Es calcula que la nau estava ocupada per un col·lectiu de persones vulnerables que podria arribar fins a les 200 des de feia anys.

17 de desembre: El Congrés dels Diputats aprova la Llei de l’eutanàsia, que permet la mort assistida i converteix Espanya en el sisè país que la legalitza, darrere d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia. S’aprova amb els vots de la majoria de la investidura i Cs i l’oposició de PP, Vox i UPN.

18 de desembre: El jutge de Barbastre ordena entregar a l’Aragó els 111 bens de la Franja del Museu de Lleida abans del 15 de febrer. A l’octubre, l’Audiència d’Osca confirma la sentència que ordena el trasllat de les pintures murals que hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Sixena.

21 de desembre: Es dissol el Parlament de la dotzena legislatura després d’esgotar els terminis sense que s’hagi presentat candidat a la presidència a la Generalitat. El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, signa el decret de convocatòria d’eleccions per al 14 de febrer del 2021.

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.