RESUM 2020: L’any de la pandèmia que ho ha capgirat tot: entre la salut i l’economia

Catalunya tanca el 2020 amb més de 16.000 morts i 380.000 casos confirmats per covid-19

ACN Barcelona .- Més de 16.000 morts i 380.000 casos confirmats a Catalunya; gairebé 50.000 defuncions i 1,8 milions de contagis a Espanya; més de 24 milions de contagis i 537.000 morts a Europa, i 77 milions de casos confirmats i 1,7 milions de defuncions a tot el món. Són les xifres que ens deixa una pandèmia que va agafar per sorpresa tothom i que ha obligat a confinaments de la població, restriccions de mobilitat i una aturada econòmica que ha situat el món en una crisi profunda. Els governs han hagut de prendre decisions fent equilibris entre garantir la salut de la població i intentar salvar l’economia.
El 2020 acaba amb l’arribada de la vacuna, la gran esperança per acabar amb la pandèmia al llarg del 2021.

9 de gener: Les autoritats xineses confirmen que s’ha identificat un virus com a nou coronavirus. Dos dies després, l’11 de gener, la Xina anuncia la primera mort.

24 de gener: Primer cas detectat a França, d’una persona que havia viatjat a la Xina.

30 de gener: L’OMS declara el brot com una «emergència de salut pública a nivell mundial».

31 de gener: Primer cas a Itàlia i a Espanya.

12 de febrer: GSMA cancel·la el Mobile World Congress de Barcelona pel risc de coronavirus. És l’inici d’una allau de cancel·lacions i ajornaments de fires i congressos a Catalunya.

15 de febrer: Primera persona morta pel brot a Europa, un turista xinès contagiat que mor a França.

21 de febrer: Detectat un focus a la Llombardia amb més de 60 casos.

22 de febrer: Itàlia registra dues morts i aplica mesures extraordinàries. Un dia després, ordena el confinament de les zones afectades.

25 de febrer: Primer cas de coronavirus a Catalunya, una italiana de 36 anys resident a Barcelona.

29 de febrer: Primer mort als EUA; Itàlia passa dels 1.000 casos.

3 de març: Espanya confirma la primera mort per coronavirus, un home que va morir a València el 13 de febrer.

6 de març: Primera mort de coronavirus a Catalunya, una dona de 87 anys amb patologies prèvies que va morir a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

11 de març: L’OMS declara la pandèmia per coronavirus.

12 de març: La Generalitat confina per un brot de coronavirus la població de quatre municipis de la Conca d’Òdena: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. L’Ibex 35 s’ensorra en la pitjor sessió de la història amb una caiguda de prop del 14%.

13 de març: Tanquen escoles, instituts i universitats a Catalunya. També cinemes, teatres, museus, auditoris, biblioteques i monuments històrics. El Govern demana confinar tot Catalunya restringint les entrades i sortides del país.

14 de març: El Consell de Ministres aprova el decret d’estat d’alarma a Espanya. Es decreta el confinament de la població i el tancament de bona part de l’activitat industrial, comercial i de la restauració. El Congrés dels Diputats aprova sis pròrrogues de l’estat d’alarma a tot l’Estat, que s’allarga fins al 21 de juny.

15 de març: El govern espanyol posa a les ordres dels consellers de salut totes les instal·lacions de la sanitat privada.

16 de març: L’estat restableix els controls fronterers terrestres i només deixa entrar ciutadans espanyols.

17 de març: Els estats de la UE aproven el tancament de la frontera externa (excepte el Regne Unit i Irlanda). Ja són 13 els estats que reimposen controls fronterers a la UE. El Consell de Ministres aprova agilitzar els tràmits pels ERTO que es presentin com a conseqüència de la crisi del coronavirus i els considerarà causats per una situació de força major.

19 de març: El govern espanyol ordena el tancament d’hotels, càmpings i establiments turístics que no tinguin clients allotjats. El BCE anuncia un programa de compra d’actius per 750.000 MEUR, mentre Brussel·les enterra els objectiu de dèficit i deute.

22 de març: Obre a Barcelona el primer hotel habilitat per aïllar persones infectades per coronavirus.

24 de març: La fiscalia comença a investigar residències a Catalunya per la gestió de la covid-19.

25 de març: Espanya supera les xifres oficials de la Xina de morts per coronavirus. S’ajorna al setembre la Patum de Berga, que es cancel·la definitivament el 29 de maig.

30 de març: El govern espanyol restringeix l’activitat dels treballadors de serveis no essencials fins al 9 d’abril.

6 d’abril: Les UCI arriben al seu pic d’ingressats per covid-19, 1.529. Salut triplica la capacitat de llits crítics a Catalunya. S’aixeca el confinament perimetral de la Conca d’Òdena.

7 d’abril: El Govern aprova el programa Orfeu per fer un cribratge massiu per detectar la covid-19 amb 170.000 tests en sis setmanes.

8 d’abril: Salut assumeix la gestió de les residències que fins ara estava en mans d’Afers Socials. Als centres per a gent gran ja se supera el miler de morts. Càritas de Barcelona multiplica per tres les peticions d’ajuda social arran de l’estat d’alarma.

15 d’abril: Un canvi de mètode que inclou el registre de les funeràries dispara les dades de coronavirus a Catalunya, amb més de 7.000 morts. Estat i comunitats autònomes pacten que tots els escolars passin de curs com a norma general i que la repetició sigui «l’excepció».

16 d’abril: L’OMS veu «evidències» que la pandèmia s’està alentint a Espanya. La xifra d’afectats per ERTO a Catalunya bat el rècord d’aturats de l’última crisi, amb 668.104 treballadors afectats. En properes setmanes, se superaran de llarg els 700.000 afectats. Molts d’ells, no cobraran a temps.

17 d’abril: Salut situa el pic de casos positius a Catalunya el 8 d’abril i el d’hospitalitzacions el dia 11.

20 d’abril: El preu del petroli dels EUA entra en caiguda lliure i cotitza en negatiu.

21 d’abril: La Universitat d’Oxford comença a provar una vacuna contra la covid-19 en humans.

23 d’abril: Sant Jordi digital i d’enviament de roses i llibres a domicili. Els líders europeus acorden crear un fons de reconstrucció vinculat al pressupost de la UE per rellançar l’economia.

26 d’abril: Primera mesura de relaxament del confinament: els nens poden sortir acompanyats d’un adult de 09.00 a 21.00, un màxim d’una hora i a un quilòmetre de casa.

27 d’abril: Comença a Espanya un estudi de seroprevalença del virus.

28 d’abril: El govern espanyol anuncia un pla de desescalada que inclou quatre fases cap a una «nova normalitat», que situa a finals de juny. La taxa d’atur durant el primer trimestre de l’any se situa en el 10,66% i el nombre de desocupats puja a 5.800 persones fins als 411.600, segons l’EPA.

30 d’abril: El PIB espanyol cau un 4,1% el primer trimestre del 2020 en comparació amb el mateix període de l’any anterior i un 5,2% en comparació amb els últims tres mesos del 2019.

2 de maig: Es permet fer esport i passejos d’adults entre les 06.00 i les 10.00 i entre les 20.00 i les 23.00. Les persones de més e 70 anys poden sortir al carrer de 10.00 a 12.00 i de 19.00 a 20.00, i es restringeix la sortida de nens de 12.00 a 19.00. Sánchez anuncia un fons especial de reconstrucció de 16.000 MEUR no reemborsables per a les comunitats autònomes.

4 de maig: Mascaretes obligatòries al transport públic.

7 de maig: L’economia catalana cau un 4,6% el primer trimestre en comparació amb l’anterior, la pitjor davallada des del 2000.

8 de maig: Cancel·lació del Sónar.

11 de maig: El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran passen a la fase 1 de desescalada. Els CAP comencen a fer proves PCR. Cancel·lació definitiva del Primavera Sound després que inicialment s’hagués canviat la data.

13 de maig: Primers resultats de l’estudi de seroprevalença: el 5,9% dels catalans i el 5% de tot l’Estat han generat anticossos.

14 de maig: L’IPC a Catalunya entra en negatiu i se situa en el -0,7%.

15 de maig: El Cruïlla cancel·la l’edició d’aquest estiu. Altres festivals, com el Grec, el Cruïlla, el Vida o el Festival de Pedralbes es reformulen.

18 de maig: Ponent, les comarques gironines i la Catalunya central passen a la fase 1. Barcelona i l’àrea metropolitana es mantenen en fase 0, però amb un relaxament de mesures.

21 de maig: Mascaretes obligatòries al carrer i en espais tancats a partir dels 6 anys si no es pot mantenir la distància.

22 de maig: El Govern descarta posar en marxa la fase 2 del programa Orfeu perquè el sistema sanitari ja té prou capacitat per fer PCR.

25 de maig: Barcelona i l’àrea metropolitana entren en fase 1. El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i l’Aran passen a la fase 2.

1 de juny: Reobren les escoles en aquells territoris que estan en fase 2. Girona, Catalunya Central, Alt Penedès i Garraf passen a la fase 2, i l’àrea metropolitana s’unifica en una sola regió. Lleida es manté en fase 1 per un augment de positius.

10 de juny: El Congrés dels Diputats aprova l’Ingrés Mínim Vital, que garanteix un mínim de 462 euros al mes per a una persona sola i afegeix 139 euros més per cada familiar, amb un màxim de 1.015 euros mensuals.

18 de juny: El Govern posa fi a la fase 3 a tot Catalunya i inicia «l’etapa de represa» amb una regulació pròpia.

21 de juny: S’aixeca formalment l’estat d’alarma després de 98 dies i es dona pas a la ‘nova normalitat’. Es reobren fronteres amb l’espai Schengen després de tres mesos de restriccions.

4 de juliol: El Govern confina perimetralment el Segrià per l’augment de casos de covid-19.

7 de juliol: Comencen els exàmens de la selectivitat, endarrerits un mes a causa de la covid-19.

11 de juliol: Brot de coronavirus a l’Hospitalet de Llobregat, on es multipliquen els casos. Dies després, el Govern demana als veïns de tres barris que no surtin de casa, ordena el tancament d’algunes activitats, i limita l’aforament de bars i restaurants de la zona. Diverses zones de Catalunya registren brots durant l’estiu i el Govern aplica algunes restriccions.

12 de juliol: El Govern endureix el confinament a Lleida i set municipis més del Segrià: Alcarràs, Aitona, la Granja d’Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses i Torres de Segre. La justícia no ho ratifica i l’executiu modifica la llei de Salut Pública per crear un marc legal. L’enduriment al Segrià s’aprova per decret llei uns dies després i el jutjat ho avala amb l’excepció de Massalcoreig.

19 de juliol: S’aixeca el confinament perimetral al Segrià però es mantenen les restriccions a Lleida i sis municipis del Baix Segre.

20 de juliol: El Procicat avala que els festivals i equipaments culturals puguin mantenir l’activitat si apliquen mesures sanitàries. Els festivals funcionaven fins llavors sense aval i hi va haver protestes de les organitzacions del Grec, Cruïlla XXS i Pedralbes.

21 de juliol: Els líders de la UE arriben a un acord per crear un fons de recuperació de 750.000 MEUR amb més del 50% de subvencions.

23 de juliol: Dia acordat per la Cambra del Llibre i el Gremi de Florites per celebrar el Sant Jordi d’estiu, en substitució de la cita de l’abril, però s’acaba anul·lant pel repunt de contagis i les noves mesures de confinament a Barcelona i l’àmbit metropolità. Fora de Barcelona, la diada alternativa se celebra a mig gas, amb cita prèvia per les signatures.

24 de juliol: El Govern tanca discoteques, sales de ball i sales de festes amb espectacle a tot Catalunya.

18 d’agost: Entra en vigor la prohibició de fumar al carrer sense la distància de 2 metres i l’obligació de tancar els bars a la una. També es recomana limitar les trobades socials a un màxim de 10 persones.

1 de setembre: Comencen les obres per ampliar cinc hospitals de Catalunya: Germans Trias i Pujol (Badalona), Pere Virgili (Barcelona), Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat), Arnau de Vilanova (Lleida) i Moisès Broggi (Sant Joan Despí).

14 de setembre: Comença un nou curs escolars sota unes grans mesures de seguretat als centres. Les aules tornen a obrir després de l’aturada del 13 de març i la tímida represa de l’1 de juny. S’imposen grups bombolla per classe. El Procicat aixeca les restriccions específiques per la covid-19 al Segrià.

23 de setembre: El GSMA ajorna el Mobile World Congress del 2021 i preveu celebrar-lo del 28 de juny a l’1 de juliol. Altres grans fires, com l’ISE, també prevista per a la primera meitat de l’any vinent, també anuncien ajornaments. El Saló Alimentària, que s’hauria de celebrar a la primavera i que després s’havia previst per a la tardor, també s’ajorna a l’any vinent. La Federació de Fires calcula un impacte de la pandèmia de 6.444 MEUR en l’economia catalana.

26 de setembre: Entra en vigor la prohibició de fer reunions socials de més de sis persones. El risc de rebrot es comença a enfilar i confirma l’arribada d’una segona onada de contagis.

30 de setembre: El govern espanyol suspèn els objectius de dèficit i deute per al 2020 i el 2021 i permet que els ajuntaments gastin tots els seus romanents. El deute públic de l’Estat segueix disparat i arriba al 110,1% del PIB durant el segon trimestre. L’economia catalana s’enfonsa un 21,3% interanual durant el segon trimestre com a conseqüència de la covid-19 i un 16,9% respecte als primers tres mesos de l’any.

13 d’octubre: El sindicat Metges de Catalunya inicia quatre dies de vaga als centres d’atenció primària de l’ICS per reclamar millores laborals i retributives. També durant la tardor els metges residents, els MIR, es mobilitzen per reclamar millors condicions de treball.

15 d’octubre: El Congrés dels Diputats convalida el decret llei que regula el teletreball, fruit d’un acord entre govern espanyol, sindicats i patronal. Les universitats comencen a fer les classes teòriques de forma telemàtica davant l’augment de contagis.

16 d’octubre: El Govern tanca bars i restaurants, que només podran oferir servei a domicili o recollida de menjar al local.

20 d’octubre: El Govern redueix al 50% els lloguers dels locals comercials tancats forçosament per la pandèmia si no hi ha acord amb els propietaris.

23 d’octubre: Catalunya assoleix el pic de risc de rebrot de tot l’any: 1.048 punts.

25 d’octubre: El Govern ordena un toc de queda de 22.00 a 06.00 hores. El Consell de Ministres aprova un nou decret d’estat d’alarma amb la voluntat de prorrogar-lo fins a la primavera.

29 d’octubre: S’aprova el confinament perimetral de Catalunya i el confinament municipal de cap de setmana. El Govern prorroga el tancament de la restauració i hi afegeix centres comercials, extraescolars, teatres, sales de concerts i gimnasos.

9 de novembre: Col·lapse al web del Departament de Treball per l’allau de sol·licituds d’ajudes als autònoms. El col·lectiu carrega contra una ajuda de 2.000 euros per a 10.000 autònoms. L’executiu es disculpa i habilita un nou mecanisme que no prioritzi qui faci abans la sol·licitud. Dies després del col·lapse, es renova l’equip directiu del Departament de Treball, tot i que Chakir el Homrani es manté com a conseller. Pfizer i Biontech asseguren que la seva vacuna contra la covid-19 té una eficàcia de més del 90% i dispara les borses. L’economia catalana creix un 15,7% entre juliol i setembre respecte al segon trimestre, però perd un 9,1% en comparació amb l’any anterior.

16 de novembre: Moderna anuncia que la seva vacuna contra la covid-19 té una eficàcia del 94,5%, segons els resultats preliminars. Dos dies després, Pfizer eleva del 90 al 94% l’eficàcia de la seva vacuna.

19 de novembre: El Govern presenta un pla de reobertura d’activitats i d’aixecament dels confinaments per fases, per la millora de les dades epidemiològiques.

21 de novembre: Reobertura de sales de concerts i restaurants musicals després d’onze mesos tancats.

22 de novembre: El govern espanyol anuncia una estratègia «única» de vacunació de la covid-19 per a tot l’Estat i 13.000 punts per administrar-les.

23 de novembre: Reobertura amb limitacions horàries i d’aforaments de bars, restaurants, gimnasos i activitats culturals. AstraZeneca anuncia que la vacuna d’Oxford mostra una eficàcia del 70%.

30 de novembre: Moderna demana l’autorització a l’Agència Europea del Medicament per comercialitzar la seva vacuna. Un dia després, Pfizer fa el mateix pas.

2 de desembre: El Procicat limita a 10 les reunions al Nadal incloent nens i recomana relacionar-se amb 2 bombolles en dies diferents. El toc de queda s’allarga les nits de Nadal, Cap d’Any i Reis. El Regne Unit autoritza l’ús de la vacuna de Pfizer-Biontech; és el primer país del món que dona llum verda a aquesta vacuna.

3 de desembre: El Govern descarta que Catalunya passi de fase de desescalada per l’empitjorament de les dades. A les portes del pont del desembre i del Nadal, la velocitat de transmissió i el risc de rebrot tornen a pujar.

8 de desembre: El Regne Unit comença la campanya de vacunació contra la covid-19. Una dona de 90 anys, Margaret Keenan, la primera persona que ha rebut la vacuna de Pfizer.

12 de desembre: Assaig clínic pilot a Europa per analitzar contagis amb un concert la sala Apolo .

14 de desembre: Reobren els centres comercials amb el 30% de l’aforament i els grans equipaments culturals, com el Liceu, poden acollir fins a 1.000 espectadors sense superar el 50% d’aforament. També entra en vigor que el confinament municipal de cap de setmana passi a ser comarcal. Salut anuncia que destinarà 500 infermeres per iniciar la campanya de vacunació de la covid-19.

15 de desembre: L’Rt es dispara i posa en risc el Pla de Nadal.
18 de desembre: El Govern aprova noves restriccions per l’augment de contagis: limita l’obertura de la restauració a esmorzars i dinars, i tanca bars i restaurants dels centres comercials. El confinament comarcal s’estén des del 23 de desembre fins a l’11 de gener, amb excepcions per als dies festius de Nadal.

19 de desembre: El Regne Unit alerta d’una nova soca del coronavirus que es transmet més ràpid.

21 de desembre: La Comissió Europea autoritza la vacuna de Pfizer després de l’aval de l’Agència Europea del Medicament.

22 de desembre: El Govern confina perimetral la Cerdanya i el Ripollès per la mala evolució de la covid-19. Tanca la restauració, la cultura i les instal·lacions esportives que no estiguin a l’aire lliure. També limita a sis les reunions durant les festes de Nadal.

23 de desembre: L’INE confirma un creixement del PIB espanyol del 16,4% entre juliol i setembre respecte al segon trimestre, però cau un 9% respecte al tercer trimestre del 2019.

27 de desembre: Comença la campanya de vacunació de la covid-19 a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.