Lucia i Rafael, dos ancians de 87 anys van ser apunyalats amb acarnissament per dos adolescents de de 14 i 16 anys. Fets com aquest ocorregut al barri bilbaí d’Otxarkoaga poden passar i de fet passen en altres indrets. Aquest tipus de violència fa que la gent es pregunti: “Com poden matar unes criatures a unes persones indefenses que bé podrien ser els seus padrins? “Com poden anar sols per la vida?” “¿És just que uns infants s’escapin del rigor que el Codi Penal legisla pels adults?” “Si són tant cruels i primerencs com per matar no ho han de ser també per pagar pel que han fet”? El veïnat veu amb por “el brot de violència protagonitzada per menors organitzats en bandes que han crescut sota la pell del Bilbao més brillant i possiblement cohesionat de les darreres dècades”, escriu el periodista Pedro Gorospe.
Referent a la presència de menors de 12 anys en les bandes, la fiscalia de Bizkaia diu en la seva memòria: “L’activitat que fan els seus membres és un factor fonamental per adquirir prestigi i importància constituint el seu ingrés en un centre de reforma un esglaó més en l’ascens dins del grup”. Els fiscals reconeixen que les bandes urbanes d’adolescents són una causa de la violència infantil i adolescent que va assolint cotes de violència més ferotge i en edat cada cop més primerenques”.
David, el soldat lleial al rei Saúl, perseguit per una gossada de soldats comandats pel mateix monarca perquè tenia enveja del seu soldat que era aclamat pel poble i que sabia que Déu l’havia escollit per a ser el futur rei d’Israel. Havent tingut David l’avinentesa de poder-lo matar li diu al rei que el perseguia ofuscat per la ràbia: “Tal com diu l’antic proverbi: Del malvat surt la maldat. La meva mà, doncs, no serà contra tu” (1 Samuel 24: 13). Per què el servent innocent acusat del delicte de sedició no vol matar el seu senyor? Senzillament perquè la seva conversió al Senyor Déu li havia canviat la seva manera de pensar i no podia aixecar la mà contra el rei, l’ungit del Senyor.
Avui es nega la maldat humana. Si l’home comet malifetes és a causa de factors externs. En la seva neciesa de no voler veure el que és evident, que l’ésser humà és dolent per naturalesa, els religiosos s’atribueixen el poder de transformar les propietats naturals de l’aigua i citant unes paraules de manual se li confereix a l’aigua propietats miraculoses que tenen poder de netejar el pecat original que s’adquireix pel sol fet de ser descendent d’Adam. Seguint en la seva neciesa, veient que els batejats amb l’aigua miraculosa segueixen produint les obres dolentes de la seva condició pecadora com es veu en el comportament incívic de la infància i adolescència, s’imaginen que ruixant amb aigua beneïda el cadàver se li obrirà la porta a la glòria celestial. Doncs no, les purificacions a les que l’home al llarg de la seva vida es sotmet per tal de guanyar-se el favor diví no serveixen per fer-lo apte per caminar en justícia
David, escollit per Déu per a ser el successor de Saúl en el tron d’Israel, d’ell va dir el Senyor: “He trobat David, fill de Jessè, un home segons el meu cor, que farà tota la meva voluntat” (Fets 13: 22). Quan el profeta Natàn li va fer veure que l’adulteri que havia comès amb Betsabé i posterior assassinat d’Uries, el seu marit, van ser uns fets desagradables als ulls de Déu, David va escriure: “Heus aquí en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare. Heus aquí, tu estimes la veritat en l’interior, i en el secret m’has fet conèixer la saviesa” (Salm 51: 5,6). La denúncia que el Déu d’Israel presenta al seu poble és que no s’ha cansat d’enviar profetes amb un missatge de penediment perquè els pogués beneir, però no en van fer cas. En canvi, David quan va escoltar l’acusació que Déu li va fer mitjançant el profeta Natàn, va parar atenció a les paraules i se’n va penedir. El Salm 51 que va escriure David després del seu adulteri i assassinat evidencia que el seu penediment va néixer en la profunditat del seu cor. No va ser com les disculpes que demanen els polítics corruptes quan la justícia els enxampa. En el cas de David, el monarca no es posa sobre una plataforma i dempeus davant el poble congregat demana el seu perdó. No, tancada la porta de la seva cambra i en secret demana perdó a Déu a qui havia ofès amb el seu pecat.
M’he desviat amb propòsit del tema de les bandes d’infants i d’adolescents que fan malviure els ciutadans perquè si no segueixen l’exemple de David i no es penedeixen dels seus pecats, si no clamen a Déu des de la profunditat del seu cor: Purifica’m amb hisop, i seré net: renta’m i seré més blanc que la neu” (Salm 51:7). “Purifica’m amb hisop” és un símil de la sang que Jesús va vessar en el Gòlgota que renta tots els pecats dels qui creuen en Ell. Quan el perdó dels pecats no és l’home que el concedeix sinó Jesús, llavors els adolescents que agrupats en colles es dediquen al vandalisme i a fer mal a les persones, seran sensibles a aquest text bíblic en que Déu parla als fills en la figura d’un pare i d’una mare que alliçonen la seva prole: “Escolta fill meu, la instrucció dl teu pare, i no rebutgis l’ensenyament de la teva mare…Fill meu, si els pecadors et volen seduir, no ho consentis. Si et diuen vine amb nosaltres, estiguem-nos a l’aguait, per vessar sang, posem una emboscada a l’innocent sense motiu…tu posaràs la teva sort amb nosaltres, tindrem tots una bossa en comú. Fill meu no vagis pel camí d’ells, guarda el teu peu del seu sender…Veritablement és inútil posar la xarxa davant els ulls de qualsevol ocell, ells es posen a l’aguait de la seva pròpia sang, posen una emboscada contra les seves pròpies ànimes. Així són els camins de tots els qui cobegen el guany injust, que pren la vida dels seus posseïdors” (Proverbis 1:8-19).
Pocs pares hi ha que es preocupin d’ensenyar els seus fills els camins del Senyor. Ho consideren una tasca massa feixuga. Prefereixen que siguin els amics, la televisió, les xarxes. L’ensenyança que reben per aquests mitjans de comunicació és tot el contrari d’allò que encamina a la bondat i el respecte. Davant la inhibició dels pares en l’educació dels seus fills, no tenen cap dret de traspassar a l’Administració la responsabilitat de les malifetes dels seus fills mal educats. La dita diu: “Es sembren vents i es cullen tempestats”.
Octavi Pereña i Cortina
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.