Qui s’ho havia de pensar! La cobdícia i l’avarícia

OPINIÓ. Joan Ramon Buixadera

Temps era temps es va fundar el Monte de Piedad para la Vejez y de Ahorros, o “Montepío” com li deien llavors. Era una entitat que, d’alguna manera, ajudava a la gent gran i a la resta de la societat. Treballar-hi era un luxe que no estava a l’abast de tothom i, tenir-hi una plaça significava tenir una feina estable i un bon sou a més d’una bona jubilació.

Per Sant Jordi regalava llibres, calendaris del nou any durant les festes de Nadal … estava al costat dels seus clients i mirava per llur bé particular.
Uns anys més tard esdevingué La Caixa i, més o menys, mantenia aquell tarannà que ja no va durar gaire. La mostra, la frase que em va dir un dia el director d’una sucursal: “La Caixa és una empresa privada i jo, com a director d’aquesta sucursal, miro pel bé de l’empresa, no pel dels seus clients.” Així, tal qual!” Es va quedar tan ample i a mi em va quedar gravada per sempre més.

A partir d’aquí, és fàcil entendre on, cóm i perquè estem avui tal com estem; obligats a domiciliar tots els rebuts i impostos, no només la Caixa, evidentment; penalitzats amb interessos abusius si demanem un crèdit o una hipoteca; sense cap contrapartida, es queden una part dels nostres diners per deixar-los a altri i treure’n benefici al·legant que són despeses de manteniment; ens bombardegen amb publicitat dient que hem d’usar les targetes de crèdit o els mòbils enlloc de diners per “comoditat” i “seguretat” sense oferir-nos res a canvi; redueixen plantilles , obliguen als clients a estar al carrer, faci fred, faci calor, mentre les oficines amb aire condicionat estan gairebé buides; ofereixen i condonen crèdits a partits polítics però desnonen famílies i persones vulnerables quan no poden pagar …

On han quedat aquells orígens? Es fusionen per augmentar els seus beneficis, oferint menys prestacions alhora que augmenten els sous dels seus directius. I tot això amb el vistiplau d’un gobierno que es diu socialista i d’esquerres.
Han teixit una tela d’aranya en què, d’una manera o d’una altra, hi estem totes i tots atrapats. Deixem de banda les targetes i paguem en metàl·lic sempre que poguem, així potser farem que alguns dels seus treballadors puguin mantenir el seu lloc de treball. I si us diuen que ho fan per evitar el frau fiscal, a veure cóm expliquen les targetes “black”, per exemple. Qui vol ser honrat ho és sempre, oi? No cal que l’hi demanin i encara menys que l’hi exigeixin a ningú.

Bona nit, gent bona !!

Joan Ramon Buixadera

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.