QUAN S’HI BARREGEN ELS POLÍTICS, MALAMENT RAI

Sr. director:

Vaig poder assistir i gaudir de la presentació a Mollerussa de la recent novel·la d’en Vicenç Villatoro, URGELL. LA FEBRE DE L’AIGUA, situada durant l’època de construcció del Canal d’Urgell. L’acte va tenir lloc a l’AMISTAT de Mollerussa completament ple i amb assistència destacada de personalitats de la cultura local i polítics de renom.

Doncs bé, un acte així que reconeix la gosadia de l’època i el que suposà i suposa encara per totes les terres lleidatanes, entenc que si més no, l’acte, hauria d’haver tingut el suport oficial i suport, com a mínim moral, dels directius de la Casa Canal (ubicada a la mateixa ciutat), i tampoc s’hi presentà cap delegat d’un ens com la Diputació de Lleida, que se suposa ha d’estar al servei i en connexió en tots els àmbits de les terres lleidatanes, i segons es va dir, van estar convidats expressament a l’acte, al qual, respongueren que no els interessava o el silenci fou l’única resposta a la invitació.

Hom es pregunta, per què solen passar aquestes coses, i vist el que vaig veure, ho vaig entendre de seguida. La majoria dels assistents especialment convidats eren d’un signe polític molt concret, i els dirigents dels organismes abans citats que no hi assistiren, quina casualitat, solen ser, en gran majoria, de signe polític contrincant. Vet ací, doncs, el quid de la qüestió.

Ja se sap, on  poden entrar els polítics, millor no comptar amb ells. Ni falta que fan.

El poble és savi, i sap molt bé que quan un esdeveniment és important i no rep suport moral de la classe política, és quan millor surten els actes i més èxit solen tenir. Aleshores, doncs, per què els necessitem els polítics?

Jaumedelleida