Protegim l’occità

La defensa del català i l’occità, aranès a l’Aran, és un pilar fonamental de l’acció que els representants públics hem d’abanderar. La llengua occitana és un element fonamental de la identitat pròpia de l’Aran. Ara bé, el supremacisme lingüístic i cultural espanyol l’ha relegat de manera que els governs de l’Estat mai han treballat a favor de cap tipus de protecció en favor de l’occità. No només això, sinó que han perseguit i han intentat anul·lar la protecció feta des d’altres institucions.

Ja coneixem quina és la política lingüística dels governs de la dreta: només existeix una llengua. Volen acabar amb la nostra cultura, amb la nostra llengua, amb tot allò que som com a país. Mai oblidarem el to de menyspreu exemplificat en les paraules de l’exministre del PP Méndez de Vigo, ‘el único riesgo por el que han de temer los hablantes del aranés es por los aludes, porque ha nevado mucho’, en una resposta a la senadora pallaresa d’Esquerra Republicana de Catalunya, Anna Azamar i Capdevila.

Tampoc les esquerres espanyoles s’han compromès a fer avançar el reconeixement i la promoció de les llengües diferents al castellà, només cal recordar que va ser un govern socialista el que va recórrer al Tribunal Constitucional la Llei de l’occità. Han hagut de passar dècades i han hagut de necessitar els vots de les forces independentistes catalanes per configurar una mesa al Congrés, hem hagut de patir una reacció ferotge de l’extrema dreta contra el català al País Valencià i a les Illes Balears, perquè el progressisme espanyol no s’hagi pogut resistir més a les exigències de permetre d’una vegada per totes l’ús de l’aranès, de la llengua occitana, al Congrés dels Diputats.

Deia que les i els representats públics tenim l’obligació d’aconseguir el reconeixement, el foment i garantir l’ús i la supervivència de les nostres llengües pròpies. I per això és una fita molt rellevant la reforma del reglament del Congrés que Esquerra Republicana ha arrencat a un socialisme que durant massa temps ha arrossegat els peus pel ple reconeixement del català i l’occità a les institucions de l’estat i a Europa. Els diputats i les diputades podran a partir d’ara fer els seus discursos en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial en alguna comunitat autònoma, com és el cas de l’aranès i del català.

Aquesta fita rellevant per al reconeixement de la llengua occitana se suma a la feina que Esquerra Republicana ha vingut fent a Madrid els darrers anys per aconseguir una partida específica als Pressupostos Generals de l’Estat per a l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera lengua occitana. És a dir, no només hem defensat la llengua dotant-la de la protecció més important de l’occità a tota Europa, també hem aconseguir acabar amb el greuge inassumible d’anys i anys que suposava que l’estat espanyol no aportés cap recurs a la promoció ni difusió de la llengua occitana. I ara fem un pas més amb el seu reconeixement com a llengua de treball al Congrés dels Diputats.

Deféner eth catalan e er occitan aranés ei un pilar fonamentau entà Esquerra Republicana. Continuarem treballant pel reconeixement, el foment i la garantia de l’ús de l’occità des de totes les institucions i assegurant els recursos necessaris per fer-ho possible. Perquè en la consolidació dels drets de la ciutadania, hi ha també l’assoliment dels drets lingüístics.

Sara Bailac i Ardanuy.

Senadora i portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat  |  @sarabailac