Presenten les propostes al Pacte Nacional per la Llengua

Plataforma per la Llengua ha lliurat les seves propostes en relació amb onze eixos temàtics i ha aportat dades i informació de context per al debat, així com preguntes per enfocar correctament les polítiques lingüístiques sectorials

El text definitiu del Pacte Nacional per la Llengua s’hauria d’aprovar a la tardor i ha de servir de base per al futur pla de política lingüística pluriennal del govern

L’ONG del català també impulsa, amb la Fundació Vincle, el manifest ‘Només hi faltes tu’ per aconseguir signatures i reclamar al govern 10 línies d’acció pel català

Plataforma per la Llengua ha presentat un diagnòstic i les seves propostes al Pacte Nacional per la Llengua. La iniciativa es va presentar al gener i des del mes d’abril organitza un procés participatiu perquè ciutadans i entitats puguin fer les seves aportacions en relació amb dotze eixos clau per al futur del català. A banda de les propostes, per a cada eix temàtic l’ONG del català ha aportat dades per al debat, ha apuntat els reptes als quals s’enfronta la llengua, ha formulat preguntes que caldria fer-se per enfocar correctament les polítiques lingüístiques i ha afegit informació complementària per analitzar bé la situació. L’objectiu d’aquest procés participatiu és enriquir el debat, que ha de culminar a la tardor amb la signatura del text definitiu del Pacte Nacional per la Llengua. El document que en resulti servirà de base per al futur pla de política lingüística pluriennal del govern.

A excepció de l’eix de la qualitat de la llengua, que és un tema que s’escapa de la seva missió fundacional, Plataforma per la Llengua ha participat en la resta d’eixos: administracions públiques, educació i recerca, cohesió social i acolliment, cultura, món audiovisual i mitjans de comunicació, món digital i tecnologies de la llengua, àmbit socioeconòmic i laboral, salut i atenció a les persones, esport i món associatiu i del lleure, i relacions entre territoris de parla catalana i àmbit estatal i internacional.

  • Administracions públiques

En relació amb l’eix de les administracions públiques, el document presentat per Plataforma per la Llengua apunta que cal incorporar requisits lingüístics en la contractació pública, augmentar les sancions a les empreses que no etiqueten en català o als comerços que no garanteixen els drets lingüístics dels consumidors, impulsar els continguts culturals en català per generar referents en la nostra llengua, apostar perquè la política lingüística sigui transversal en totes les polítiques públiques, normalitzar el català a les noves tecnologies i al món digital, fomentar el català com a llengua vehicular real a les escoles i perseguir la catalanofòbia.

En l’àmbit de la justícia, l’entitat apunta a la necessitat de capacitar els jutges, fiscals i lletrats per treballar en català, la importància de fer que el català sigui la llengua principal de la formació jurídica, la urgència de fomentar vocacions de jutges i fiscals catalans, i el repte per eliminar les pors dels advocats a fer servir la llengua pròpia.

  • Educació i recerca

Pel que fa al món educatiu i a la recerca, l’entitat ha fet aportacions en relació amb l’ensenyament obligatori, l’ensenyament universitari i l’aprenentatge del català entre adults. En relació amb l’ensenyament obligatori, Plataforma per la Llengua situa l’augment de l’ús del català com un dels reptes principals (especialment, a la secundària) i també apunta a la necessitat de fer que el català sigui la llengua per defecte de relació dins del centre, la importància de fer front a les ingerències judicials a l’escola i la conveniència de fomentar la formació sociolingüística del personal docent i no docent. En relació amb la universitat, l’entitat fa tres propostes concretes: que les universitats incloguin en les seves clàusules de contractació obligacions lingüístiques, que incentivin l’aprenentatge del català i n’augmentin el percentatge d’hores de docència, i que es reforcin i s’ampliïn els programes d’acollida lingüística per als estudiants internacionals. Pel que fa a l’aprenentatge del català entre adults, Plataforma per la Llengua considera que hi ha tres grans reptes: garantir que els serveis de primera acollida i les formacions d’alfabetització siguin realment en català, ampliar l’àmbit d’ús de la llengua fora de l’aula i reduir l’abandonament dels cursos de català.

  • Cohesió social i acolliment

L’ONG del català considera que el fet que l’economia catalana estigui orientada bàsicament al sector dels serveis fomenta que es generin feines de baixa qualificació i que no tenen el català com a requisit. Afrontar-ho és un dels reptes per a la llengua i per a la cohesió social del país, i cal treballar perquè les empreses valorin els coneixements de català en la selecció de personal, perquè els treballadors sentin la necessitat d’aprendre’l i perquè els catalanoparlants no canviïn al castellà amb les persones nouvingudes.

  • Cultura

Per a Plataforma per la Llengua, el català té molt camí a recórrer en l’àmbit de les polítiques culturals. Pel que fa a la música, l’entitat proposa modificar les bases de l’Institut Català de les Empreses Culturals perquè la majoria d’inversions públiques es destinin a projectes musicals en català. La proposta implicaria que, en el cas de fer música cantada, la subvenció exigís que un mínim del 50% d’aquesta música fos en català o occità, i també s’eliminaria la condició de viure o fer la major part de l’activitat a Catalunya. En relació amb els videojocs, l’entitat aposta per aconseguir que les principals plataformes de venda reconeguin el català i perquè tant aquestes plataformes com les consoles principals tradueixin les interfícies al català. També caldria que la majoria de grans títols de videojocs (els triple A) incloguessin el català. A més, pel que fa a altres disciplines, l’ONG del català defensa incrementar el pressupost de les biblioteques per subscriure’s a revistes en català, per donar suport als espectacles musicals de gran format en català i per crear línies d’ajuts conjuntes amb els governs de la resta del domini lingüístic.

  • Audiovisual i mitjans de comunicació

En aquest àmbit, l’entitat defensa doblar i subtitular les estrenes més actuals i comercials de les plataformes digitals, així com incorporar-hi les versions que ja s’han doblat prèviament i que encara no hi són. També cal incrementar el finançament per a l’audiovisual en català i dotar de més pressupost la CCMA perquè sigui el motor de l’audiovisual en català. És important crear un canal íntegrament juvenil a la TDT que sigui multiplataforma i emetre continguts infantils de qualitat a TV3. A més, per a l’entitat, també és necessari establir mesures per aturar la castellanització dels mitjans de comunicació, aconseguir la reciprocitat dels mitjans en català, coordinar-se entre governs per aprofitar tot el contingut elaborat en català i subtitular les intervencions que no siguin en català perquè puguin ser enteses per parlants d’arreu del domini lingüístic. Finalment, Plataforma per la Llengua també aposta per garantir que es compleix la Llei de cinema, que estableix que “com a mínim el cinquanta per cent” del fons per a l’audiovisual s’ha de destinar a “projectes en versió original catalana”.

  • Món digital i tecnologies de la llengua

Plataforma per la Llengua aposta per garantir que els drets lingüístics no es perdin en la digitalització de les relacions de consum i defensa reformar la normativa per incloure-hi l’àmbit digital del comerç. L’entitat també proposa incrementar les ajudes públiques perquè les empreses es digitalitzin en català i incloure clàusules lingüístiques en la contractació pública de productes digitals. Per a l’ONG del català, és important revertir la percepció dels usuaris que el català és una llengua de segona a l’hora de fer cerques a Internet i combatre els obstacles polítics per fer créixer el català a Internet.

  • Àmbit socioeconòmic i laboral

En aquest àmbit, l’entitat defensa que cal fer complir el Codi de consum de Catalunya i la Llei de comerç, serveis i fires. També és important fomentar el català en els àmbits virtual i digital de les empreses, i reforçar el coneixement dels drets lingüístics que tenen els consumidors perquè n’exigeixin el respecte.

  • Salut i atenció sociosanitària

L’ONG del català aposta per garantir la capacitació lingüística del personal sanitari i administratiu perquè els usuaris tinguin dret a ser atesos a la sanitat pública en català. L’entitat és conscient de la manca de professionals formats a Catalunya i defensa fomentar la sensibilització lingüística entre els professionals. Per a l’entitat, és necessari respondre a les nombroses queixes dels usuaris en relació amb l’atenció oral i escrita dels centres mèdics.

  • Lleure, esport i món associatiu

L’entitat considera que és bàsic entendre que els entrenadors, els àrbitres, els monitors, els caps i les altres figures d’autoritat en el món del lleure i l’esport són referents lingüístics per als infants i els adolescents. Per això, cal treballar les actituds lingüístiques amb aquests col·lectius, perquè siguin actituds modèliques, i cal associar el català amb el lleure i l’ensenyament no lectiu. Plataforma per la Llengua proposa que els clubs esportius i associatius facin intercanvis amb altres clubs del domini lingüístic i aposta perquè totes les entitats es comprometin amb el català. Un dels deures pendents en aquest àmbit és aconseguir dades quantitatives i qualitatives fiables de la situació de la llengua al lleure i a l’esport.

  • Relacions entre els territoris del domini lingüístic

L’ONG del català defensa que les polítiques públiques assumeixin la unitat de la llengua i que les polítiques lingüístiques es facin de manera coordinada entre tots els governs dels territoris de llengua catalana. L’entitat proposa que l’Institut Ramon Llull compti amb la participació de tots els governs i es doti de més recursos, que s’aconsegueixi la reciprocitat entre els mitjans audiovisuals, que els continguts doblats es comparteixin, que es creï una comissió interparlamentària perquè les legislacions lingüístiques siguin coherents i que es faci realitat la Declaració de Palma, que defensa una veritable cooperació cultural i lingüística entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

  • Àmbits estatal, europeu i internacional

En el darrer dels eixos, Plataforma per la Llengua defensa que cal assegurar el dret d’opció lingüística dels ciutadans a l’administració general de l’Estat i que, per a això, cal que els professionals que hi treballen es capacitin lingüísticament. L’entitat aposta perquè el català es pugui fer servir en tots els tràmits estatals i a les Corts Espanyoles, i per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea.

Plataforma per la Llengua impulsa, amb la Fundació Vincle, el manifest ‘Només hi faltes tu’

A més d’aquestes propostes, Plataforma per la Llengua ha impulsat, amb la Fundació Vincle, el manifest en suport del català Només hi faltes tu, que fa aportacions al procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua amb una sèrie de propostes per millorar la presència del català a partir de deu línies d’acció.

El manifest ha estat signat per 49 personalitats de procedència i sectors diversos, i ara pot signar-lo qualsevol ciutadà de Catalunya o bé qualsevol col·lectiu, entitat, empresa o institució. Els signants són precisament 49 perquè es demana que el firmant número 50 sigui tant el govern de la Generalitat de Catalunya com qualsevol ciutadà de Catalunya que se senti compromès amb la millora del català. El manifest també interpel·la l’Estat espanyol: se li demana, per enèsima vegada, que assumeixi la pluralitat de cultures que l’integren.

Entre els signants, hi ha persones del món de l’educació, com ara el pedagog Joaquim Arenas, pare de la immersió lingüística; Teresa Triadú, pedagoga, o Joan Pere Le Bihan, professor i exdirector general de l’Escola Bressola. També en formen part personalitats del món de la comunicació, com Miquel Calçada, Vicent Partal, Germà Capdevila, Toni Soler, Pilar Rahola o Jaume Roures, a més de metges, com Magda Campins o Jaume Padrós.

El manifest, impulsat per la Fundació Vincle i l’ONG del català, reclama al Govern, entre d’altres,  que apliqui la immersió, que treballi per la normalització del català en tots els àmbits, que faci complir les lleis vigents que protegeixen el català, que incrementi els requisits lingüístics a l’administració pública, que impulsi la formació en català en el si de les empreses i que faciliti la integració dels nouvinguts.

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.