PERSONES DE VÀLUA

¿És la Bíblia un instrument polític partidista? ¿Es pot utilitzar un mateix text per defendre postures distintes? Un exemple, ¿es pot fer servir aquest text: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè  no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha, han estat establertes per Déu” (Romans 13 1), per defendre la política migratòria de Donald Trump que consisteix en separar els fills dels sense papers per a controlar els adults i la defensa de l’esclavitud que va fer la Confederació sudista? Amb el text citat fora del eu context immediat i el general de la Bíblia, sí. Els dictadors podem emparar-se en aquest text per justificar la seva filosofia política. No es fa servir la Bíblia    per corregir les accions de govern, sinó per justificar-les. Aquesta utilització de l’Escriptura és molt perillosa perquè els mals governants intenten posar Déu al seu costat per justificar les seves injustícies.

Per no caure en la manipulació d’aquest text esmentat és imprescindible tenir present el context immediat. Ens aportarà molta llum que  evitarà justificar nefastes actuacions governamentals. Sí, el text reconeix que les autoritats les posa Déu perquè l’anarquia porta al desordre. Si tothom fa el que li sembla bé el resultat és el caos. “De manera que el qui s’oposa contra l’autoritat, es resisteix a l’ordre de Déu, i els qui es resisteixen rebran el seu càstig” (v.2). Potser no oposar-se a les autoritats significa que no s’ha d’exercir violència per enderrocar-les, en cap cas, però, significa que no se les  hi hagi de dir el que fan malament, és una manera de dir-li al governant de torn que no es digne de seguir en el poder. Els creients en Crist tenim el dret d’adreçar-nos a Déu en pregària que ens alliberi de les autoritats injustes. “ Exhorto, doncs, que primer de tot es facin súpliques, pregàries, intercessions , accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui ocupen un lloc d’autoritat, a fi que pugueu dur una vida tranquil·la i en pau, en tota pietat i dignitat. Perquè això és bo i agradable davant de Déu, Salvador nostre” (1 Timoteu 2: 1-3). Ho pot fer per la mort natural, per les eleccions, per les mocions de censura, són maneres de canviar els governants que es consideren indignes de seguir en  el poder. En els règims dictatorials la revolució pot ser una manera d’aconseguir el mateix objectiu. Les maneres i les formes son diverses per assolir un mateix objectiu: fer fora els governants indesitjables. El cristià invoca Déu demanant-li que faci fora els governants que no actuen amb justícia, però espera que ho faci segons la seva voluntat perquè llavor els canvis sempre són profitosos pels pobles perquè la justícia és el que porta glòria a les nacions. La injustícia governamental és l’oprobi dels pobles.

Deambulant Israel pel desert després de la sortida d’Egipte i abans d’entrar en la Terra Promesa que havia d’heretar, el Senyor anticipant-se a que deixés la transhumància  per convertir-se en una nació organitzada, arribarà el dia que voldran un rei que els governi. Avançant-se a quest dia el Pastor d’Israel mitjançant Moisès que és el pastor delegat durant la travessia pel desert li dóna el perfil que han de tenir els reis que els governaran: “I s’esdevindrà, quan s’assegui al tron del seu regne, que escriurà per a ell una còpia d’aquesta llei (la de Déu), segons l’exemplar que tenen al davant els sacerdots, els levites (no còpies que no tenen la garantia de que s’hagi preservat la transcripció feta de l’original), i el tindrà amb ell, i del llegirà tots els dies de la seva vida, perquè hi aprengui a témer el Senyor, el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests estatuts per fer-los, a fi que el seu cor no s’exalci per damunt dels seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a esquerra, a fi que allargui els dies del seu regnat, ell i els seus fills, enmig d’Israel” (Deuteronomi 17: 18-20).

David, el gran rei d’Israel que va governar quaranta anys amb desencerts inclosos, poc abns de morir deixa aquest testament de bona praxi política: “I aquestes són les darreres paraules de David. Declaració de David fill de Jessè, i declaració de l’home posat a dalt, l’ungit del Déu de Jacob, i el salmista de plaents salms d’Israel. L’Esperit del Senyor ha parlat per mi, i la seva paraula ha estat a la meva llengua. El Déu d’Israel ha parlat, la Roca d’Israel m’ha dit: El qui governa sobre els homes cal que sigui just, governant en el temor del Senyor, i és com la llum del matí quan surt el sol en un matí sense núvols, que fa brillar l’herba tendra de la terra després de la pluja”                        (2 Samuel 23: 1-4).

El president da la Generalitat malgrat pugui ser un autèntic servent del Déu Altíssim no convertirà Catalunya en el paradís recuperat, això queda per demà quan amb el retorn gloriós de nostre Senyor Jesucrist vindrà a buscar el seu poble per introduir-lo en el Regne de Déu etern on la justícia lluirà amb tot el seu esplendor. No hem de ser somiatruites, encara que tinguéssim governants guiats per l’Esperit del Senyor, Catalunya no es convertiria en un país ideal, però seria molt millor que si es governat per unes persones que no tenen en compte aplicar en les tasques de govern els principis justos de la Llei  de Déu.

Octavi Pereña i Cortina