Nou govern, velles polítiques

Una primera mesa de negociació quan s’enceta una nova etapa amb un nou conseller és un moment important per generar confiances entre l’Administració i la part social. Ha passat, però, que en la primera reunió amb la nova Conselleria no era previst de parlar de cap de les mesures llargament reivindicades de manera unitària pels representants del professorat. Ben al contrari, hem estat convocats per fer-nos sabedors de la voluntat del Departament d’Educació de tirar endavant un seguit de mesures de manera unilateral. Com d’altres vegades, fer veure que es negocia quan en realitat es fa anunci de tirar directament pel dret. I d’entre aquestes mesures cal fer esment d’aquella que es refereix a l’aprofundiment en el desenvolupament del Decret de Plantilles per mitjà de la generalització de la PDI en tots els Serveis Territorials, és a dir, de la tria del personal substitut per mitjà del sistema d’entrevista personal, una pràctica de l’empresa privada inacceptable en la contractació pública. No cal pas dir que no s’ha fet aportació de cap estudi amb evidències que avalin aquesta pràctica que genera un malestar profund en els claustres i obre de bat a bat les portes al nepotisme. I que no representa cap millora de la qualitat educativa.

En segon lloc, hem escoltat la negativa, una vegada més, a aplicar la reducció             lectiva als docents majors de 55 anys. Una retallada que va camí de convertir-se en estructural. Una manca de sensibilitat, per dir-ho suau, envers els treballadors i treballadores amb més experiència i anys de dedicació al servei de l’educació pública.

En tercer lloc, seguim constatant que el Departament està contravenint una sentència judicial ferma i que està obligat, per tant, a acatar: l’anul.lació de la base 11ª de la resolució de destinacions provisionals del curs 2017/18. Aquesta 11ª base impedia el professorat en situació d’incapacitat temporal -baixa- o llicència per infantament o adopció tenir activat l’1 de setembre el nomenament adjudicat al juliol.

Per acabar-ho d’adobar, és curiós el capteniment dels responsables educatius de l’Administració per recuperar la 6ª hora el curs vinent en aquells centres que durant aquest curs, i a causa de la pandèmia, no l’han fet. Un capteniment malgrat l’opinió de la immensa majoria de centres que reclamen no haver de tornar a incorporar-la per la seva inutilitat des d’un punt de vista pedagògic i en tant que dificulta l’organització del centre. Un capteniment que contrasta amb l’inexistent voluntat per revertir les retallades implementades durant la darrera dècada, avançar en la baixada de ratios, fer passes decidides cap a la recuperació de la gestió democràtica dels centres educatius o en l’assoliment a mig termini del 6% del PIB en inversió educativa. 

En definitiva, nous governs, velles polítiques, que han donat molt pocs resultats per avançar en la qualitat de l’educació i en la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’educació.

Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)