NO US DONAREM ELS NOSTRES FILLS

               Consell de Ministres sí, Consell de Ministres també, l’executiu de Pedro Sánchez va aprovant partides pressupostàries per a això que en diuen Defensa mentre la parròquia tota està entretinguda amb la condemna del Fiscal General de l’Estat, el nou disc de la Rosalía o la tabarra insofrible del Black Friday. Però el cert és que, per posar un parell d’exemples, en la dita reunió del passat 18 de novembre s’acordà “la celebración del contrato para la adquisición de un sistema integrado de combate en el ciberespacio por un valor estimado de 132.231.404,96 de euros”, un altre per a “la celebración del contrato para la adquisición de 50 helicópteros ligeros multipropósito y su apoyo logístico para la entrada inicial en servicio, por un valor estimado de 1.975.000.000 de euros. Aquestes partides, i d’altres, sumen un total de 2.271.802.885,25 d’euros només en la citada reunió ministerial. No ho veureu en cap TN ni ho sentireu en els butlletins de notícies de les ràdios. El govern va fent, sense fressa, per arribar a assolir al cap de l’any en curs el 2,1% del PIB en despesa militar segons que reconeixia el President del govern fa pocs mesos, és a dir, uns 33.480 milions d’euros per aquest 2025 que ja s’acaba.

Aquests tambors de guerra percudits de manera irresponsable pels dirigents polítics europeus es tradueixen, doncs, en una despesa militar del tot immoral, insolidària i inútil i provoca que alts comandaments de les Forces Armades com el cap d’Estat Major francès Fabien Mandon etzibés a una sèrie d’alcaldes reunits en el país veí, aquesta afirmació: “Si França no està preparada per acceptar la pèrdua dels seus fills ni per assumir el cost econòmic de prioritzar la defensa, llavors estarem en perill”. Doncs, no, senyor emmedallat: la gent, el poble treballador, no està disposada a acceptar la pèrdua de cap dels seus fills en cap camp de batalla i considera el cost econòmic d’aquest Rearmament un atac sense precedents a tot allò que garanteix la seguretat humana: la sanitat, l’educació, les pensions, l’accès a l’habitatge, el treball digne, la dependència, les prestacions socials. El ministre de l’Interior alemany, Alexander Dobrindt, proposa per la seva part que les escoles s’adaptin a la nova realitat de la guerra (la cursiva és nostra). Davant d’aquesta fal.lera militarista, el diari Berliner Zeitung va fer als ministres del govern de la gran coalició alemanya una pregunta clau: ”enviarien vostès els seus fills a la guerra”? Només va respondre una d’ells de manera clara, la ministra d’Educació, dient que seria el seu fill qui ho decidís.

En el concert per la Pau, pel No a la Guerra i al Rearmament del passat 23 d’octubre a la plaça Paeria de Lleida, més de 150 cantaires van expressar de manera rotunda el no a la militarització dels nostres joves amb la cançó del músic alemany  Reinhard Mey que porta per títol el que encapçala aquest article: No, no us donarem els nostres fills. Perquè ells no tenen cap motiu per matar o morir. Cap ni un. Perquè d’això es tracta quan s’entra en guerra.

Plataforma Aturem les Guerres Lleida