NADAL SENS LOTS A LES ENTITATS PÚBLIQUES.

L’arribada de les festes de Nadal sempre porta tradicions i costums, i una de les més arracades a l’àmbit laboral és la distribució de lots de Nadal. Però, què passa quan aquesta pràctica, aparentment innocent, entra en conflicte amb les normatives? La sentència del Tribunal de Comptes del 2023, que va condemnar l’alcalde del poble de Venturada (Madrid) a retornar 11.710,50 euros per la compra de 110 lots d’ibèrics per als treballadors de l’Ajuntament, obre un debat profund sobre l’abast i els límits d’aquesta tradició a les administracions públiques i a les empreses privades.

Lots de Nadal a les administracions públiques: un dret o un luxe?

Els lots de Nadal formen part d’una tradició històrica, molt arrelada a moltes empreses, incloent-hi les administracions públiques, com una manera d’agrair la feina feta pels treballadors durant l’any i contribuir a un ambient més motivador i cohesionat especialment en aquestes dates assenyalades, reforçant la sensació de pertinença i valoració. Però ja a partir de l’any 2008, moltes entitats públiques eliminaran o restringiran aquests beneficis per complir amb el criteri d’austeritat. Els Pressupostos públics han de prioritzar tot el que sigui despesa essencial, com serveis públics i benestar, i sovint es considera que els lots de Nadal no formin part d’aquestes prioritats. Per tant, no és obligatori donar cistelles de Nadal a les entitats públiques, perquè simplement es tracta d’un costum voluntari i personal.

El Tribunal de Comptes, donant la raó a la Fiscalia, que va argumentar que el despesa dels lots del 2020 de l’Ajuntament madrileny, suposava un “mal real i efectiu en les arques municipals”, considera a la sentència que, aquests regals nadalencs són una “liberalitat de l’empresari i que no és assumible en una APP”. , necessitat i eficiència, sense que el fet que l’entrega dels lots de Nadal fos un ús habitual a l’ajuntament (…)pugui convalidar la seva il·legalitat…“” Per tant, es dedueix que l’ús de recursos econòmics públics per aquest tipus de regals no es considera un despesa ni legal, ni necessari ni molt menys justificat, ja que no contribueix directament a l’interès públic o al compliment dels serveis essencials. No podem oblidar que la funció pública es regeix per l’interès públic i els lots no tenen aquesta naturalesa. L’Estatut de l’empleat públic, és molt rígid a l’hora de no admetre pagaments no previstos als convenis o acords, encara que segons diferents catedràtics “es podria donar lots de Nadal, però s’hauria de fer correctament: caldria una justificació, dur a terme una tramitació de l’expedient, assignar una partida pressupostària i tenir l’aval de l’òrgan de fiscalització”.

Els sindicats de les AAPP han expressat el seu descontentament amb aquestes restriccions, argumentant que els lots són una manera de reconèixer l’esforç i el compromís dels treballadors. Però com ja s’ha mencionat anteriorment, el Tribunal de comptes remarca que els despeses aquest tipus no es poden considerar un dret adquirit i que han de finançar-se amb recursos aliens al pressupost públic.

Moltes Diputacions i Ajuntaments s’han vist obligats a anul·lar la compra de lots de Nadal.

Aquesta decisió del Tribunal de comptes afectarà molt directament diversos sectors econòmics i socials que han estat històricament vinculats a aquesta pràctica. Per a moltes empreses productores, comerços locals i entitats socials, els lots de Nadal representin una part significativa de la facturació anual. Nadal és una època clau per donar sortida a productes artesanals, gastronòmics i altres articles tradicionals que sovint es comercialitzen en aquests lots. La desaparició d’aquests comandaments afecta especialment petits productors i comerços locals, que són menys capaces d’absorbir aquesta pèrdua d’ingressos. Això es tradueix en una reducció d’oportunitats de negoci, menys ocupació temporal per la campanya nadalenca i en alguns casos, un risc de viabilitat per a negocis petits i mitjans.

Aquests lots de Nadal també inclouen productes elaborats per entitats socials i empreses d’inserció, que aprofitin aquesta època per donar visibilitat i suport econòmic als seus projectes. La desaparició d’aquest mercat pot limitar la capacitat d’aquestes entitats de continuar oferint oportunitats laborals. Caldrà cercar alternatives que permetin mantenir la dinamització, economia i social associada als lots de Nadal: promoció de la compra privada, creació de nous mecanismes solidaris etc.

En les empreses privades: més llibertat, però amb condicions

Les empreses privades tenen més marge de maniobra per repartir lots de Nadal, sempre que compleixin amb la normativa laboral i fiscal. A diferència de les administracions públiques, les empreses poden decidir lliurement regalar lots com a part de la seva política de recursos humans, i fins i tot incloure’ls com a incentius en els contractes laborals. Tanmateix, han d’estar preparades per complir amb les obligacions tributàries associades, ja que aquests regals poden ser considerats retribució en espècie i, per tant, subjectes a impostos.

JOSÉ LUIS SOLANS PUEYO. DOCTOR EN DRET I PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE RELACIONS LABORALS DE LLEIDA.