MUSICOTERÀPIA

Avui està de moda la recerca del benestar emocional que té “a veure amb aquelles situacions en que es troben satisfetes les principals necessitats i ens sentim bé, tranquils, controlem les emocions, utilitzem adequadament els recursos propis per fer front a les exigències de la vida” (Jaume Triginé).

Per aconseguir el benestar emocional s’empren diverses teràpies, una d’elles és la musicoteràpia.

Què és la musicoteràpia? Wikipèdia detalla: “La Federació Mundial de Musicoteràpia es refereix a l’ús de la música i/o els seus elements (so, ritme, melodia, harmonia) realitzat per un psicoterapeuta qualificat amb un pacient o grup, en un procés creat per facilitar, promoure la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment, l’expressió i altres objectius terapeutes rellevants, per així satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives. Té com a fi desenvolupar potencialitats i /o restaurar les funcions de l’individu de tal manera que aquest pugui aconseguir una millor integració intra y / o interpersonal i amb conseqüència una millor qualitat de vida a través de la prevenció, rehabilitació i tractament”.

Mil anys abans de Crist la musicoteràpia ja es coneixia. La Bíblia registra un cas que pel fet de trobar-se enregistrat en les pàgines del Llibre Sagrat dels cristians té la finalitat d’impartir instrucció.

La decadència de Saúl com a rei d’Israel va començar amb la qüestió dels amalecites: “M’he penedit d’haver fet regnar Saúl com a rei, perquè s’ha apartat de darrere meu, i no ha complert les meves paraules” (1 Samuel 15: 11). El Senyor envia el profeta Samuel per dir-li al rei desobedient. “Perquè la rebel·lió és com el pecat d’endevinació, i la tossuderia, com la iniquitat i la idolatria. Com que tu has rebutjat la paraula del Senyor, Ell també t’ha rebutjat com a rei” (v. 23). Fruit de la desobediència “l’Esperit del Senyor es va apartar de Saúl, i un esperit de mal, de part del Senyor el pertorbava” (1 Samuel 16: 14). S’ha d’entendre que el buit deixat en el cor de Saúl per la partença de l’Esperit del Senyor el va omplir un esperit maligne. Com en aquella època ja es coneixien els efectes beneficiosos de la música, els servents de Saúl li diuen: “Que el nostre senyor mani, doncs, als teus servents de davant teu i buscaran un home hàbil que toqui la cítara: I s’esdevindrà que, quan l’esperit del mal, de part de Déu, sigui sobre tu, que ell tocarà amb la seva mà, i t’anirà bé” (v. 16). El music  terapeuta escollit va ser David. El text ens diu: I succeïa, que quan l’esperit de mal de part de Déu, era sobre Saúl, que David prenia la cítara i tocava amb la seva mà, i Saúl es calmava i es trobava bé, i l’esperit de mal s’apartava d’ell” (v. 23). 

Amb motiu de la victòria de David sobre Goliat, el pastor d’ovelles entra al servei del monarca. El recent allistat a l’exèrcit es comporta amb molt seny i prudència en les batalles en les que hi participa (1 Samuel 18: 5). Quan David torna victoriós de les batalles contra els filisteus les dones el reben amb elogis i càntics: “Saül va matar els seus milers, i David les seves desenes de milers” (v. 7). Saül que havia estat rebutjat per Déu com a rei veu amb mals ulls els elogis amb que les dones aclamaven David. “Saül va mirar amb mal ull (David) des d’aquell dia en endavant” (v. 9).

La musicoteràpia pot donar una certa dosi de tranquil·litat i pau, però és incapaç de canviar les inclinacions del cor: “I es va esdevenir l’endemà que un esperit de mal de part de Déu, va venir sobre Saül…i David tocava amb la seva mà com cada dia, i Saül tenia la llança a la mà. I Saül va llençar la javelina, i va dir: Clavaré David a la paret. Però David el va esquivar dues vegades” (1 “Samuel 18: 10, 11).

S’acaba la pau i David “va infligir una gran desfeta als filisteus i van fugir corrent” (1 Samuel 19: 8). Es repeteix el comportament assassí de Saül i David decideix fugir (vv. 9,10). La mediació de Jonatan, fill de Saül, no va servir de res. Saül va perseguir David amb odi implacable.

La música que sonava de la cítara tocada per les expertes mans de David no va aconseguir fer desaparèixer l’odi que niava en el cor de Saül. El esperit maligne que ocupava l’espai buit del cor del monarca en  abandonar-lo l’Esperit Sant, intensificava l’odi que sentia Saül. S’inicia la darrera batalla contra els filisteus que acaba amb la desfeta dels israelites i Saül suïcidant-se deixant-se caure sobre la seva espasa.

La Bíblia registra el següent epitafi: “I Saül va morir per la seva infidelitat que va cometre contra el Senyor, referent a la paraula del Senyor que no havia guardat, i també per preguntar una nigromàntica, per consultar-la, i no va preguntar al Senyor, per això el va matar i va transferir el regne a David fill de Jessé” (1 Cròniques 10: 13, 14).

Una persona posseïda per un esperit maligne pot arribar a cometre una infàmia tan grossa com la que va realitzar Judes en vendre Jesús als seus enemics per trenta monedes de plata.

Octavi Pereña i Cortina