MONTSERRAT, SAGRAT I GEOLÒGIC (2) [arran de les llumetes nocturnes de l’1-O]

Escrit per Santiago Suñol i Molina

La primera vegada que vaig anar al monestir benedictí de Montserrat fou de ben petit amb els meus pares, en data incerta entre l’octubre de 1934 i l’esclat de la guerra civil de juliol de 1936, havent llogat una cel·la o apartament per estatjar-nos-hi uns dies talment com feien durant segles els pelegrins quan l’hostatgeria del monestir no disposava de prou capacitat. Hi vam anar a raó de 8,80 pessetes per càpita de l’època, sortint des de la plaça Espanya en combinació dels Ferrocarrils Catalans amb el Funicular Aeri tot just inaugurat el maig de 1930, telefèric que té un recorregut de

1.350 metres i una velocitat mitjana de 5 m/segon, cosa que permet en només 4 minuts i mig escalar còmodament la muntanya.

La segona vegada va ser fent amb el meu germà un llarg pelegrinatge a peu fins a Montserrat des de Barcelona un dissabte d’abril de 1944, gairebé vigília mateix de la Mare de Déu, motivada per una promesa feta per ell, que no recordo exactament quina, però que ell confessava ser arran dels seus propers exàmens d’Estat per a l’accés a la universitat. Tot passant per Sant Just Desvern algú que ens va veure per la carretera preguntà si érem ‘Minyons de Muntanya’, ès a dir, la versió catalana dels boy scouts, cosa insòlita en temps de ple franquisme perquè aquesta organització juvenil d’escoltes havia estat ja il·legalitzada per catalanista, havent desaparegut, llevat d’escadusseres activitats clandestines.

Extenuats vam fer nit a Olesa en una pensió de mala mort per poder continuar l’endemà i pujar fins al monestir arrancant des de Collbató, poblet a cota 320 m, tal com havia fet el famós viatger prussià Wilhelm von Humboldt, 144 anys abans. Tot ascendint vàrem passar per la capella de la Salut i, al cap de mitja hora, fèiem parada a la cova del ‘Salnitre’ o del ‘Rat penat’, coneguda des del neolític, i una altra mitja hora més tard travessavem el torrent de Bellsona, per enfilar-nos tot seguit en zig-zag fins a la cova de la Verge i la balma de la Santa Cova, continuant en acabat pel camí del Via Crucis fins arribar a la plaça del monestir, a 720 metres d’alçada, ascensió que va durar unes dues hores i mitja o gairebé tres, si descomptem l’aturada discrecional a la cova del ‘Rat penat’. Gràcies al guano dels muricecs d’aquesta cova, el nostre rei Jaume I fou l’únic que en tota l’Europa cristiana del seu temps va poder proveir-se de ‘salpetra’ segons els manuscrits ‘De Alchymia’ de Michael Scott (1180-†1236), la qual cosa li va permetre disposar-ne abans que ningú per a fabricar pólvora –per far polveryas’– en molins de Catalunya i València. I d’això se’n beneficiaria més endavant el primer monarca de la dinastia trastàmara, Ferran II, quan el 1487 va faltar pólvora al campament de Santa Fe durant el setge castellà de la plaça de Màlaga en la guerra per la conquesta del regne musulmà de Granada, en haver-se cremat accidentalment la que hi havia als magatzems reials, fent venir aleshores cent quintars de pólvora en una galera des de València.

La tercera vegada tingué lloc tres anys després de l’anteriorment descrita, durant el mandat del governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba Hernández, en la diada mateixa de la Verge de 1947 per tal de celebrar les festes de la seva entronització, a la qual hi vam assistir més de setanta-cinc mil persones, gràcies a la campanya de sensibilització arreu de Catalunya desplegada per la Comissió Abad Oliva des de desembre de 1946. Jo hi vaig anar amb tots els companys de col·legi, en tren fins a Monistrol i després vam pujar i baixar la muntanya a peu fins o des de la plaça de l’abadia.

Per primer cop, després de la seva prohibició al final de la guerra civil, es va poder parlar en la llengua catalana en públic. A més, es va penjar una gegantina senyera catalana al cim de la Gorra Frígia, un dels arrodonits monòlits de pinyolenc tant característics de la muntanya. Va ser un moviment popular a tot Catalunya i la primera gran manifestació catalanista després de la guerra, que va demostrar la capacitat de mobilització del sector catòlic catalanista, contraposat a l’oficialista de la ‘Cruzada’ i al vaticà d’aleshores. L’efemèride va ser considerada per la resistència catalanista clandestina com a punt de partida per a la recuperació lenta, molt lenta, massa lenta, de la consciència nacional.

Malgrat ser amic personal de Franco, les autoritats franquistes comprengueren que aquesta revifalla del catalanisme catòlic entranyava un perill polític i van decidir cessar al juny de 1947 el governador civil Bartolomé Barba (1895-†1967) per haver estat ‘massa‘ ingenu, tou i tolerant, sobretot per continuar tallant les ales als ‘blaus’, com havia fet els seu predecessor en el càrrec, Correa Veglisson, limitant l’autonomia política de la Falange, cosa que donà origen al carrer a l’acudit popular que ‘la Falange sin correa y con barba tiene mal aspecto’.

Molt més endavant, la quarta vegada fou, òbviament, arran del meu casament a la capelleta del darrere del cambril, que formant part de l’absis allotja el tron amb la talla romànica policromada de la Moreneta de finals del segle XII, tot coincidint amb els ‘idus de març’ de 1958 dC, que en el calendari romà queien el 15 de Martius, dia de bons auguris. Aleshores n’era abat des de 1946 Aureli-Maria Escarré, defensor de les llibertats de Catalunya i amic dels exiliats –‘els allunyats’–, ell mateix exiliat a Milà no tornaria sinó per a morir deu anys després, ja que de Roma mateix no el van deixar venir al Principat ni per l’enterrament de la seva mare.

I continuarem un altre dia amb la cinquena i última vegada de la meva estança a la nostrada muntanya, així com ho veia Leonardo da Vinci i quelcom més de propina.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.