MEMÒRIA HISTÒRICA. LA  LLUITA DE LA CLASSE OBRERA DE LLEIDA

Escrit per Ventura Margó

El franquisme, que havia enderrocat la legalitat constitucional del govern de la República amb el cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936, va realitzar una ferotge repressió i, encara que la guerra oficialment havia finalitzat, la violència del règim continuaria durant anys.

En aquell context, en què el poble estava cansat de les penúries dels tres anys de guerra i no tenia l’oportunitat de constituir un vertader sindicat obrer, era difícil cap mena de protesta que animés la gent a manifestar-se al carrer, i més tenint en compte que els principals polítics de les formacions  progressistes obreres estaven a la presó, a l’exili o al cementiri.

Per a que aparegués una organització disposada a sortir al carrer i pregonar la seva existència, Lleida s’hauria d’esperar fins al 1965, quan un grup de gent nova organitzaria el comitè del PSUC a les terres de Lleida, unes persones decidides a emergir de les catacumbes d’anys de silenci imposat per una dictadura repressiva que obligava a tancar-se a casa a escoltar les emissores de la BBC de Londres, Ràdio París i la Pirenaica si es volia saber el que passava al país —si no, ningú no s’assabentava de res. La meta que s’imposaria aquell comitè seria participar a les eleccions sindicals inventades pel règim, que fins aquell moment havien estat una farsa. La idea d’aquella nova saba, la qual, per a alguns, no era més que una utopia d’un grapat d’il·lusos sense cap experiència política però carregats   entusiasme, faria possible iniciar una nova situació.

El treball hauria d’anar en tres direccions: organitzar el moviment obrer, el camperol i el cultural, fins a arribar a constituir unes Comissions Cíviques que agrupessin tota la gent resolta a implantar la democràcia. La primera acció seria participar en les eleccions sindicals organitzades pel règim, que fins aquell moment havia estat designada a dit la gent que ocuparia els càrrecs. Es reconeixia que les dificultats serien moltes a causa de la vigilància de la policia de la Politic Social que anava al darrere de tot el que respirés progressisme, però, tot i així, es prendria part en aquelles eleccions que constaven de tres fases: enllaços sindicals a les empreses, vocals provincials i, finalment, la presidència de cada ram.

Atès que no es disposava de cap mitjà de difusió per donar a conèixer la participació de la primera candidatura sindical d’oposició organitzada a Lleida des d’abans de la guerra, es va haver de visitar empresa per empresa i explicar les intencions d’ocupar els llocs que sempre havien estat monopolitzats per la gent del sistema.

 

                                           

 

L’èxit va ser important, ja que es va introduir en aquell sindicat gent disposada a treballar des de dintre per transformar la situació, que fins aleshores, per al règim, havia estat una bassa d’oli i que, des d’aquell moment ja no ho seria. La lluita, a més de sindical, es convertiria en política activa que aprofitaria la més mínima possibilitat per donar a conèixer a la població de Lleida que ja existia una organització política que treballava per fer fora una dictadura imposada per la força.

Aquella lluita va ser una victòria per al nou moviment obrer en haver-hi reunions de treballadors decidits a exigir les vertaderes llibertats sindicals. Va ser com una sortida a la superfície, a pesar que s’era conscient que els jerarques del sindicat falangista, en adonar-se que l’oposició s’havia introduït en els seus òrgans, no tardarien a posar-se en contacte amb la policia.

Els temors es van confirmar i les conseqüències d’aquella estratègia, per la qual els activistes ja actuaven al descobert defensant el canvi de sindicat, les conseqüències serien que en un any de lluita un centenar de treballadors van ingressar a la presó de Lleida. Aquest sacrifici, però, va servir per donar el tret de sortida a la constitució de les Comissions Cíviques, en què s’aplegaria tota la gent disposada a posar fi a la dictadura.

Aquella experiència d’ahir pot servir per al moment actual: encara que les forces del canvi d’avui no obtinguin la victòria total de manera immediata, no s’ha d’oblidar que la presència dintre de les institucions de gent entusiasta i honesta, elegida per mitjà de les urnes, pot ser útil per donar exemple i demostrar que és possible fer fora la malversació i la corrupció, al temps de crear una democràcia amb menys desigualtats de les que en aquests moments hi ha a la nostra societat.

Aquells primers treballadors que van aconseguir ser elegits dintre del sindicat vertical, es van convertir en les forces vives que van connectar amb la gent progressista que fins aquell moment estava dispersa en no haver-hi, en aquells moments a Lleida una organització que lluités contra el règim a cara destapada.

Els locals de les moltes reunions clandestines serien les diferents cases dels mateixos treballadors, però l’espai central, semiclandestí, seria un local de propietat del bisbat on es reunien militants de base de l’HOAC, al carrer de l’Acadèmia. Un dels seus membres, Francesc Solana, en aquells dies president del grup de catòlics de base, va  facilitar les claus del local perquè els treballadors hi realitzessin cada diumenge àmplies reunions. Les persones que hi acudien van ser les que més tard van fundar un nou sindicat obrer a Lleida. Aquell local reunia un mínim de protecció en uns moments en què l’església espanyola gaudia d’una certa tolerància per part de la policia franquista,

D’aquella lluita sindical emergiria el nou sindical de Comissions Obreres a Lleida.  

Ventura Margó.-

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.